Sabugalita

Sabugalita
Fórmula química	HAl(UO₂)₄(PO₄)₄·16H₂O
Epònim	Sabugal
Localitat tipus	Bica Mine, Quarta-Feira, Sortelha, Sabugal, Guarda, Portugal
Classificació
Categoria	minerals fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.EB.55
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.55
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.20a
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic, ditetragonal dipiramidal
Hàbit cristal·lí	cristalls pseudotetragonals de fins 1 mm, amb creixement subparal·lel; típic en crostes
Estructura cristal·lina	a = 19,426 Å; b = 9,483 Å; c = 9,850 Å; β = 96,16°
Grup espacial	b2/m
Color	groc llimona
Tenacitat	una mica flexible
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria dèbil
Color de la ratlla	groga-blanca
Densitat	3,15 - 3,20
Pleocroisme	visible, incolor
Fluorescència	fluorescent groc llimona amb llum UV
Mineral radioactiu
Radioactivitat	molt fort
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Sbg
Referències

La sabugalita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany a l'anomenat grup de l'autunita. Rep el nom de la localitat portuguesa de Sabugal, on es troba la seva localitat tipus.

Característiques

La sabugalita és un fosfat hidratat d'urani en forma d'ió uranil amb alumini, un uranilfosfat, de fórmula química HAl(UO₂)₄(PO₄)₄·16H₂O. Pel seu alt contingut en urani és altament radioactiu. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

S'extreu com a mena de l'estratègic mineral d'urani. Per la seva forta radioactivitat ha de ser manipulat amb els adequats protocols de tractament.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1951 a la mina Bica, situada al municipi de Sabugal, en el districte de Guarda (Portugal). Apareix com a mineral secundari format a la zona d'oxidació de vetes de minerals de l'urani. Sol trobar-se associat a altres minerals com: meta-autunita, saléeita o fosfuranilita.