Saccharum ravennae

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuSaccharum ravennae Modifica el valor a Wikidata
Saccharum ravennae - J. C. Raulston Arboretum - DSC06214.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
TribuAndropogoneae
GènereSaccharum
EspècieSaccharum ravennae Modifica el valor a Wikidata
L., 1774
Nomenclatura
BasiònimAndropogon ravennae (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Inflorescència
Al seu hàbitat

Saccharum ravennae és una espècie de planta herbàcia de la família de les poàcies originària del sud d'Europa i oest d'Àsia, i coneguda a Amèrica del Nord com una espècie introduïda, on és tractada com una planta invasora.[1][2]

Descripció[modifica]

Són plantes cespitoses. Tiges de fins a 2 m d'alçada i 1,5 cm de diàmetre, robustes, glabres. Fulles amb lígula de 0,5-2,5 mm, truncada o obtusa; limbe pla, amb marge serrat i nervi mitjà molt marcat i blanquinós, densament hirsut a l'anvers cap a la zona de contacte amb la beina; el de les fulles basals de fins a 125 × 2 cm, el de les caulinars més curt. Panícula de 25-60 cm, de contorn lanceolat, més o menys llopada, plumosa, amb branques piloses. Espiguetes de 3,5-5,5 mm, envoltades a la base per nombrosos pèls sedosos de 3-6 mm, amb peduncles pilosos. Glumes agudes o acuminades. Lemma membranosa, aguda, la de les flors hermafrodites amb aresta de 2,5-5 mm. Anteres 1,8-2,5 mm. Cariopsis de 1,5 × 0,6 mm, oblonga. Floreix de maig a octubre.[3]

Distribució i hàbitat[modifica]

Es troba en arenals humits. Es distribueix per les regions mediterrània, irano-turaniana i saharo-indica.

Taxonomia[modifica]

Saccharum ravennae va ser descrita per (L.) L. i publicada a Systema Vegetabilium. Editio decima tertia 2: 88, l'any 1774.[4]

Citologia[modifica]

Nombre de cromosomes de Saccharum ravennae i tàxons infraespecífics: 2n=20+(0-1B).[5]

Etimologia[modifica]

  • Saccharum: nom genèric que deriva del grec sakcharon (sucre), i altres paraules similars en malai i sànscrit per "sucre o el suc de la canya de sucre ".[6]
  • ravennae: epítet específic.

Sinonímia[modifica]

  • Agrostis ravennae (L.) P.Beauv.
  • Andropogon caudatus M.Bieb.
  • Andropogon ravennae L.
  • Erianthus elephantinus Hook.f.
  • Erianthus jamaicensis Andersson
  • Erianthus monstieri Carrière
  • Erianthus parviflorus Pilg.
  • Erianthus purpurascens Andersson
  • Erianthus ravennae (L.) P.Beauv.
  • Erianthus ravennae var. binervis Chiov.
  • Erianthus ravennae var. jamaicensis (Trin.) Hack.
  • Erianthus ravennae subsp. parviflorus (Pilg.) H.Scholz
  • Erianthus ravennae var. purpurascens (Andersson) Hack.
  • Erianthus scriptorius Bubani
  • Ripidium elephantinum (Hook.f.) Grassl
  • Ripidium ravennae (L.) Trin.
  • Saccharum elephantinum (Hook.f.) V.Naray. ex Bor
  • Saccharum jamaicense Trin.
  • Saccharum parviflorum (Pilg.) Pilg.
  • Saccharum ravennae subsp. parviflorum (Pilg.) Maire
  • Tripidium ravennae (L.) H.Scholz
  • Tripidium ravennae subsp. parviflorum (Pilg.) H.Scholz[7]

Referències[modifica]

  1. California Invasive Plant Council
  2. National Park Service: Glen Canyon
  3. Saccharum ravennae a Flora Vascular
  4. «Saccharum ravennae». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 19 desembre 2013].
  5. Chromosome atlas of flowering plants. Darlintong, C. D. & A. P. Wylie (1955)
  6. Saccharum a Noms Botànics
  7. «Saccharum ravennae a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 20 juliol 2017].

Bibliografia[modifica]

  1. Cabi, E. & M. Doğan. 2012. Poaceae. 690–756. In A. Güner, S. Aslan, T. Ekim, M. Vural & M. T. Babaç (editors) Türkiye Bitkileri Listesi. Nezahat Gökyiğit Botanik Bahçesi ve Flora Araştırmaları Derneği Yayını, Istanbul.
  2. Czerepanov, S. K. 1981. Sosud. Rast. SSSR 509 pages. Naúka, Leningradskoe Otd-nie, Leningrad.
  3. Darke, R. 1999. Color Encycl. Ornam. Grasses 1–325. Timber Press, Portland.
  4. Filgueiras, T. S. 2003. Saccharum. 46: 550–557. In F. O. Zuloaga, O. N. Morrone, G. Davidse, T. S. Filgueiras, P. M. Peterson, R. J. Soreng & E. J. Judziewicz (editors) Catalogue of New World Grasses (Poaceae): III. Subfamilies Panicoideae, Aristidoideae, Arundinoideae, and Danthonioideae, Contr. U.S. Natl. Herb.. Smithsonian Institution, Washington, D.C.
  5. Flora of China Editorial Committee. 2006. Flora of China (Poaceae). 22: 1–733. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (editors) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  6. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  7. Hitchcock, A. S. 1951. Man. Grasses U.S. (ed. 2) 1–1051. U.S. Department of Agriculture, Washington, D.C.
  8. Kucera, C. L. 1998. The Grasses of Missouri 305 pp., University of Missouri Press, Colombia.
  9. Mukherjee, S. K. 1958. Revision of the genus Erianthus Michx. (Gramineae). Lloydia 21(3): 157–188.
  10. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.

Enllaços externs[modifica]