Saccharum ravennae
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Andropogoneae |
| Gènere | Saccharum |
| Espècie | Saccharum ravennae L., 1774 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Andropogon ravennae |
Saccharum ravennae és una espècie de planta herbàcia de la família de les poàcies originària del sud d'Europa i oest d'Àsia, i coneguda a Amèrica del Nord com una espècie introduïda, on és tractada com una planta invasora.[1][2]
Descripció[modifica]
Són plantes cespitoses. Tiges de fins a 2 m d'alçada i 1,5 cm de diàmetre, robustes, glabres. Fulles amb lígula de 0,5-2,5 mm, truncada o obtusa; limbe pla, amb marge serrat i nervi mitjà molt marcat i blanquinós, densament hirsut a l'anvers cap a la zona de contacte amb la beina; el de les fulles basals de fins a 125 × 2 cm, el de les caulinars més curt. Panícula de 25-60 cm, de contorn lanceolat, més o menys llopada, plumosa, amb branques piloses. Espiguetes de 3,5-5,5 mm, envoltades a la base per nombrosos pèls sedosos de 3-6 mm, amb peduncles pilosos. Glumes agudes o acuminades. Lemma membranosa, aguda, la de les flors hermafrodites amb aresta de 2,5-5 mm. Anteres 1,8-2,5 mm. Cariopsis de 1,5 × 0,6 mm, oblonga. Floreix de maig a octubre.[3]
Distribució i hàbitat[modifica]
Es troba en arenals humits. Es distribueix per les regions mediterrània, irano-turaniana i saharo-indica.
Taxonomia[modifica]
Saccharum ravennae va ser descrita per (L.) L. i publicada a Systema Vegetabilium. Editio decima tertia 2: 88, l'any 1774.[4]
Citologia[modifica]
Nombre de cromosomes de Saccharum ravennae i tàxons infraespecífics: 2n=20+(0-1B).[5]
Etimologia[modifica]
- Saccharum: nom genèric que deriva del grec sakcharon (sucre), i altres paraules similars en malai i sànscrit per "sucre o el suc de la canya de sucre ".[6]
- ravennae: epítet específic.
Sinonímia[modifica]
- Agrostis ravennae (L.) P.Beauv.
- Andropogon caudatus M.Bieb.
- Andropogon ravennae L.
- Erianthus elephantinus Hook.f.
- Erianthus jamaicensis Andersson
- Erianthus monstieri Carrière
- Erianthus parviflorus Pilg.
- Erianthus purpurascens Andersson
- Erianthus ravennae (L.) P.Beauv.
- Erianthus ravennae var. binervis Chiov.
- Erianthus ravennae var. jamaicensis (Trin.) Hack.
- Erianthus ravennae subsp. parviflorus (Pilg.) H.Scholz
- Erianthus ravennae var. purpurascens (Andersson) Hack.
- Erianthus scriptorius Bubani
- Ripidium elephantinum (Hook.f.) Grassl
- Ripidium ravennae (L.) Trin.
- Saccharum elephantinum (Hook.f.) V.Naray. ex Bor
- Saccharum jamaicense Trin.
- Saccharum parviflorum (Pilg.) Pilg.
- Saccharum ravennae subsp. parviflorum (Pilg.) Maire
- Tripidium ravennae (L.) H.Scholz
- Tripidium ravennae subsp. parviflorum (Pilg.) H.Scholz[7]
Referències[modifica]
- ↑ California Invasive Plant Council
- ↑ National Park Service: Glen Canyon
- ↑ Saccharum ravennae a Flora Vascular
- ↑ «Saccharum ravennae». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 19 desembre 2013].
- ↑ Chromosome atlas of flowering plants. Darlintong, C. D. & A. P. Wylie (1955)
- ↑ Saccharum a Noms Botànics
- ↑ «Saccharum ravennae a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 20 juliol 2017].
Bibliografia[modifica]
- Cabi, E. & M. Doğan. 2012. Poaceae. 690–756. In A. Güner, S. Aslan, T. Ekim, M. Vural & M. T. Babaç (editors) Türkiye Bitkileri Listesi. Nezahat Gökyiğit Botanik Bahçesi ve Flora Araştırmaları Derneği Yayını, Istanbul.
- Czerepanov, S. K. 1981. Sosud. Rast. SSSR 509 pages. Naúka, Leningradskoe Otd-nie, Leningrad.
- Darke, R. 1999. Color Encycl. Ornam. Grasses 1–325. Timber Press, Portland.
- Filgueiras, T. S. 2003. Saccharum. 46: 550-557. In F. O. Zuloaga, O. N. Morrone, G. Davidse, T. S. Filgueiras, P. M. Peterson, R. J. Soreng & E. J. Judziewicz (editors) Catalogue of New World Grasses (Poaceae): III. Subfamilies Panicoideae, Aristidoideae, Arundinoideae, and Danthonioideae, Contr. U.S. Natl. Herb.. Smithsonian Institution, Washington, D.C.
- Flora of China Editorial Committee. 2006. Flora of China (Poaceae). 22: 1–733. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (editors) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
- Hitchcock, A. S. 1951. Man. Grasses U.S. (ed. 2) 1–1051. U.S. Department of Agriculture, Washington, D.C.
- Kucera, C. L. 1998. The Grasses of Missouri 305 pp., University of Missouri Press, Colombia.
- Mukherjee, S. K. 1958. Revision of the genus Erianthus Michx. (Gramineae). Lloydia 21(3): 157–188.
- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
