Saces
  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Llengua | khotanès |
| Part de | irànics |
Els saces[1] era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk)
Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres. Eren nòmades i vivien en coves. Es dividien en caratae i comerae (al riu Iaxartes), comedae (a les muntanyes Comedi), massagetes (a les muntanyes Ascatancas), els grynaei scythae (veïns dels anteriors), els toornae (al sud dels massagetes) i els byltae.
Formaren part de la satrapia XV juntament amb els caspii i vivien entre Astarabad i Balkh
A la meitat del segle ii aC es van veure atacats per la confederació tribal dels yuezhi, que empesos pels xiongnu es van presentar a la vall de Fergana, i van emigrar envaint la Sogdiana i la Bactriana on se suposa que van eliminar el regne grec de Bactriana.
El 128 aC l'ambaixador Txang Ki'en va visitar als yuezhi. Segons l'historiador Sseu-ma Ti'en ja ocupaven la Sogdiana al nord del riu Wei (Oxus). En aquest any sembla que el regne grec de Bactriana no estava ocupat pels yuezhi,[2] i no és clar que estigués totalment ocupat pels saces. Podria molt bé ser que la major part encara fos en mans dels grecs.
El 126 aC els yuezhi haurien creuat l'Oxus i haurien ocupat la major part de la Bactriana sota domini dels grecs.[3] Els saces sembla que es van dirigir al sud-oest i van ocupar Drangiana (Sistan) i Aracòsia (Kandahar).[4]
Una vegada a la Drangiana i Aracòsia, aquestes terres foren conegudes amb el nom de Sakastan (Sakastana, país dels saces o saka) que va originar el nom Sistan. El rei part Mitridates II de Pàrtia (124-87 aC) va poder imposar la seva sobirania a la regió abans del 87 aC, però el 77 aC els saces van poder imposar a un rei del seu grat: Sanatrokes I de Pàrtia, que quan va tractar de separar-se de la seva tutela fou mort per ells. Gautamiputra Satakarni de l'Imperi Satavahana, a finals del segle I els va fer fora del Dècan.[5]
Terres[modifica]
Sakhi era el nom que rebien les terres dominades pels escites a la vora de la mar Càspia. D'aquest nom d'origen assiri derivaria el persa Saka. És possible que el nom derivi de la seva ciutat central, anomenada pels hebreus com a Sakkez o Sacaj (nom que potser va originar el de la regió de Sacasene). Els antics geògrafs armenis coneixien una Shake, però no sembla relacionada amb la Sacasene. A la crònica d'Assurbanipal s'esmenta al cap meda Biriz-khadri, aliat a dos prínceps dels sakhi (escites), Sarâti i Parikhia, fill de Gâgu, per atacar les terres del Gran Zab; però el seu territori fou al seu torn atacat pels assiris i foren fets presoners. Aquest Gagu podrida ser Gog, príncep de Rosh, Meshech i Tubal[6] on s'anomena sakhi als escites que suposadament dirigits per Gog van devastar les seves terres.[7]
Reis[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Heròdot, 2010, p. 72.
- ↑ O. Franke, Das alte Ta-hia der Chinessen ein Beitrag zur Tocharer Frage, 1920
- ↑ el llibre xinès Heou-Han-xou mostra explícitament als yuezhi ocupant el país i dividint el territori entre cinc caps o hi-heu o yabghu; el Tsi'en-Han xou no és tan explícit i diu que la Bactriana no tenia grans caps, només petits caps de viles, un poble dèbil que no volia la guerra, i que a l'arribada dels yuezhi tots es van sotmetre; aquesta descripció no quadraria amb la presència dels bel·licosos nòmades saces
- ↑ W. Tarn a Greeks in Bactria and India 1938, observa que la invasió dels saces a Bactriana que esmenta Estrabó -XI, VIII 4- correspondria a la conquesta feta al segle VII aC i no al segle ii aC; Estrabó explica que Bactriana fou conquerida per les tribus nòmades dels asiani, tocaris i sarauces vinguts del país al nord del Iaxartes. Els asiani s'han identificat amb els wu-sun, els tocaris amb els yuezhi, i els sarauces serien una tribu dels saces.
- ↑ Rao, Raghunadha. History and Culture of Andhra Pradesh: From the Earliest Times to the present Day (en anglès). Sterling publishers, 1994, p. 13. ISBN 978-81-207-1719-0.
- ↑ Ezequiel. xxxviii. 2, 3; xxxix
- ↑ Gaston Camille Charles Maspero History of Egypt, Chaldæa, Syria, Babylonia, and Assyria, Volum 8, pàg. 149.
Bibliografia[modifica]
- Heròdot. Història. Llibre VII. Fundació Bernat Metge, 2010. ISBN 9788498591460.
Vegeu també[modifica]