Sacri Monti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Organization icon.svgSacri Monti del Piemont i la Llombardia
Santuario Madonna del Soccorso, Ossuccio (From a fresco in Chapel XIV of the Sacro Monte).jpg
Fresc descriptiu del Santuari de la Verge del Socorro de Varallo
Dades bàsiques
Tipus indret històric
Característiques
Superfície 91 ha
Ubicació
Itàlia
 » Europa i Amèrica del Nord
Piemont
Llombardia
Itàlia Itàlia 45° 58′ 28″ N, 9° 10′ 10″ E / 45.97444°N,9.16944°E / 45.97444; 9.16944
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Cultural
Criteris (ii),(iv)
Declaració 2003 (27a sessió)
Identificador 1068
Regió Europa i Amèrica del Nord
Lloc web www.sacri-monti.com
Modifica dades a Wikidata

Sacri Monti són un conjunt d'edificacions als cims d'alguns turons de les regions del Piemont i la Llombardia que fou inclòs per la UNESCO en la llista de Patrimoni de la Humanitat el 2003.[1]

El conjunt resta repartit en nou turons que reben el nom els noms de Sacro Monte Nova Jerusalem de Varallo, Sacro Monte de Santa Maria Assumpta, de Sant Francesc, del Roser, de la Santíssima Verge, de la Santíssima Verge del Socorro, de la Santíssima Trinitat, del Calvari i de Belmonte. La seva distribució en el territori converteix a aquesta zona en el que la UNESCO denomina un «paisatge cultural» degut a la interrelació entre l'entorn natural i l'activitat humana que ha tingut lloc en ell i que l'ha marcat profundament.

L'origen d'aquests turons sagrats es remunta als segles XV i XVI, quan l'expansió musulmana en els territoris d'Orient Mitjà complica el pelegrinatge vers Terra Santa. Per a facilitar el pelegrinatge, els guardians Minorites del Sant Sepulcre escolliren tres llocs a Europa en els quals construí el que anomenaren «Noves Jerusalems». Un d'ells fou la regió de Braga a Portugal; un altre la zona de Montaione, a la Toscana, i el tercer fou la zona de Varallo, també a Itàlia i pertanyent al duc de Milà.

A partir del Concili de Trento (1535), el model de la Nova Jerusalem de Varallo adquirí una enorme importància en la lluita de la cúria romana contra la penetració de la Reforma protestant pel nord d'Itàlia, i fou traslladat a diverses zones de la regió amb advocacions no solament a Crist sinó a la Verge, als sants, al rosari o a la Santíssima Trinitat. El resultat d'aquesta campanya fou l'aparició d'un bon nombre de Sacri Monti dels quals els nou citats constitueixen els millors exemples.

En tots ells els elements naturals del paisatge han estat incorporats com escenaris de representacions sagrades en les quals hi tenen un paper destacat tant les esglésies en si mateixes com les escenes esculpides en terracota, a mida natural, policromades, i emmarcades en capelles al llarg dels camins que recorren les colines i donen accés als temples.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • enciclopèdia Espasa, Suplement 2005-2006 pag. 510

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sacri Monti Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 45° 58′ 28″ N, 9° 10′ 10″ E / 45.974555555556°N,9.1695555555556°E / 45.974555555556; 9.1695555555556