Sacri Monti

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sacri Monti del Piemont i la Llombardia
Santuario Madonna del Soccorso, Ossuccio (From a fresco in Chapel XIV of the Sacro Monte).jpg
Fresc descriptiu del Santuari de la Verge del Socorro de Varallo
Dades
TipusGrup Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície91 ha
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióPiemont Modifica el valor a Wikidata
 45° 58′ 28″ N, 9° 10′ 10″ E / 45.974556°N,9.169556°E / 45.974556; 9.169556
Format perSacro Monte di Varallo (en) Tradueix
Sacro Monte di Ossuccio (en) Tradueix
Sacro Monte di Ghiffa (en) Tradueix
Sacred Mount Calvary of Domodossola (en) Tradueix
Sacro Monte di Oropa (en) Tradueix
Sacro Monte di Orta (en) Tradueix
Sacro Monte di Varese (en) Tradueix
Sacro Monte di Crea (en) Tradueix
Sacro Monte di Belmonte (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → ?
Data2003 (27a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador1068
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Sacro Monte di Varallo
Data2003
Patrimoni monumental d'Itàlia
Sacro Monte di Varallo

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Sacro Monte di Crea
Data2003
Patrimoni monumental d'Itàlia
Sacro Monte di Crea

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Sacro Monte di Orta
Data2003
Patrimoni monumental d'Itàlia
Sacro Monte di Orta

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Sacro Monte di Varese
Data2003

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Sacro Monte di Oropa
Data2003

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Sacro Monte di Ossuccio
Data2003

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Sacro Monte di Ghiffa
Data2003

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Sacred Mount Calvary of Domodossola
Data2003

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Sacro Monte di Belmonte
Data2003
Lloc websacri-monti.com Modifica el valor a Wikidata

Sacri Monti són un conjunt d'edificacions als cims d'alguns turons de les regions del Piemont i la Llombardia que fou inclòs per la UNESCO en la llista de Patrimoni de la Humanitat el 2003.[1]

El conjunt resta repartit en nou turons que reben el nom els noms de Sacro Monte Nova Jerusalem de Varallo, Sacro Monte de Santa Maria Assumpta, de Sant Francesc, del Roser, de la Santíssima Verge, de la Santíssima Verge del Socorro, de la Santíssima Trinitat, del Calvari i de Belmonte. La seva distribució en el territori converteix a aquesta zona en el que la UNESCO denomina un «paisatge cultural» degut a la interrelació entre l'entorn natural i l'activitat humana que ha tingut lloc en ell i que l'ha marcat profundament.

L'origen d'aquests turons sagrats es remunta als segles XV i XVI, quan l'expansió musulmana en els territoris d'Orient Mitjà complica el pelegrinatge vers Terra Santa. Per a facilitar el pelegrinatge, els guardians Minorites del Sant Sepulcre escolliren tres llocs a Europa en els quals construí el que anomenaren «Noves Jerusalems». Un d'ells fou la regió de Braga a Portugal; un altre la zona de Montaione, a la Toscana, i el tercer fou la zona de Varallo, també a Itàlia i pertanyent al duc de Milà.

A partir del Concili de Trento (1535), el model de la Nova Jerusalem de Varallo adquirí una enorme importància en la lluita de la cúria romana contra la penetració de la Reforma protestant pel nord d'Itàlia, i fou traslladat a diverses zones de la regió amb advocacions no solament a Crist sinó a la Verge, als sants, al rosari o a la Santíssima Trinitat. El resultat d'aquesta campanya fou l'aparició d'un bon nombre de Sacri Monti dels quals els nou citats constitueixen els millors exemples.

En tots ells els elements naturals del paisatge han estat incorporats com escenaris de representacions sagrades en les quals hi tenen un paper destacat tant les esglésies en si mateixes com les escenes esculpides en terracota, a mida natural, policromades, i emmarcades en capelles al llarg dels camins que recorren les colines i donen accés als temples.

Bibliografia[modifica]

  • enciclopèdia Espasa, Suplement 2005-2006 pag. 510

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sacri Monti