Sagàs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSagàs
Escut de Sagàs
Escut de Sagàs
Sant Andreu de Sagàs.JPG
Sant Andreu de Sagàs

Localització
Localització de Sagàs respecte del Berguedà.svg
42° 03′ 09″ N, 1° 57′ 49″ E / 42.0525°N,1.9636111111111°E / 42.0525; 1.9636111111111
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Berguedà
Entitats de població 2
Població
Total 152 (2016)
• Densitat 3,41 hab/km²
Gentilici Saganès, saganesa
Geografia
Superfície 44,6 km²
Altitud 738 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Silvia Triola Costa
Indicatius
Codi postal 08619
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08188
Codi IDESCAT 081884
Modifica dades a Wikidata

Sagàs és un municipi de la comarca del Berguedà. Consisteix sobretot en masos isolats, dividits entre les parròquies de Sant Andreu de Sagàs i La Guàrdia. Hi ha també dues antigues parròquies, Valldoriola i Biure.

Entitat de població Habitants
Guàrdia, la 70
Sagàs 70
Dades: 2011. Font: Idescat

Símbols[modifica | modifica el codi]

Tot i que Sagàs no disposa d'un escut oficial, l'escut oficiós, emprat per l'Ajuntament, té el següent blasonament: Escut quadrilong: d'or, una creu de Sant Andreu gules amb una palma de martiri sinople superposada.[1] Algunes versions usen una creu de color porpra. La creu i la palma de martiri representen el patró del poble, Sant Andreu.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
12 15 30 270 280 730 544 350 343 343
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
430 478 517 499 389 294 272 243 190 184
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
162 159 155 155 140 143 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El municipi té un creixement econòmic negatiu, de -10,4%.[2]

Festes[modifica | modifica el codi]

La festa major de Sagàs es celebra al voltant del 30 de novembre, en honor a Sant Andreu, patró del poble. La parròquia de la Guàrdia de Sagàs celebra una festa pròpia el primer diumenge d'octubre. L'ajuntament sol organitzar també un sopar de germanor en una data propera al 16 d'octubre, dia de Sant Galderic, patró dels pagesos catalans.

Història[modifica | modifica el codi]

En l'època pre-romana, Sagàs era poblat per la tribu dels bergistans, un poble íber.[3] Al llibre XXXIV d'Ab Urbe Condita, Tit Livi parla de Segestica, "una ciutat important i opulenta"("Segesticam [...] grauem atque opulentam ciuitatem"),[4] la qual correspon, segurament, a l'actual Sagàs.[5] Segons Livi, quan Cato el Vell va ordenar la destrucció de les muralles de totes les ciutats íbers entre els Pirineus i l'Ebre, només Segestica s'hi va resistir, i els romans van haver de menester maquinària de guerra per a conquerir-la ("Segesticam tantum [...] uineis et pluteis cepit.").[4] La importància d'aquesta ciutat podria explicar el gran nombre de topònims prellatins --com ara la Quar, Olvan o Merlès-- que es troben en aquesta zona del Berguedà.[6]

En època medieval, la primera referència escrita a Sagàs es troba en un document de l'any 903, el qual descriu la consagració de l'església de Sant Andreu per part del Bisbe d'Urgell. El document especifica que l'església es troba "in territorio Bergitanensi in locum vocitatum Sagasse" (En territori berguedà, en un lloc anomenat Sagasse).[7] L'església actual es va construir al mateix lloc en una època més tardana, i només es conserven unes poques restes dels fonaments de l'estructura original. De totes maneres, excavacions arqueològiques han localitzat tretze tombes corresponents al cementiri de l'església original.

Originàriament formava part del Comtat d'Osona, al s. X va passar a formar part del Comtat de Berga, el qual va ser absorbit posteriorment pel Comtat de Cerdanya. Al segle XI, el monestir de Sant Pere de la Portella va adquirir gran part del terme. Durant molt segles, Sagàs va ser una batllia de la Baronia de la Portella, domini del llinatge dels Saportella. L'any 1369, es va vendre la Baronia de la Portella als Pinós, i Sagàs va passar a formar part de la Baronia de Pinós.[8]

L'any 1994, Sagàs va patir els incendis que van cremar gran part del Berguedà i el Bages.[9]

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia de Sagàs s'ha centrat tradicionalment en l'agricultura, sobretot amb el cultiu de cereals. Cada cop té més importància el turisme rural, sobretot des que gran part del municipi es va cremar amb els incendis de 1994. A Sagàs hi ha també alguna indústria petita i el restaurant Els Casals, amb una estrella Michelin.

Edificis notables[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ajuntament de Sagàs». Ajuntament de Sagàs. [Consulta: 19 agost 2015].
  2. Idescat. Fitxes municipals
  3. http://www.ajsagas.org/historia.htm
  4. 4,0 4,1 Livius, T. "Ab Urbe condita Libri" (en Llatí). The Latin Library. Retrieved 17 February 2011. http://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.34.shtml#17
  5. Montenegro Duque, Ángel. España Romana. Madrid: Editorial Gredos, 1986. P. 47
  6. Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae. Vol VI, p.45, s.v. Olvan.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1985
  8. http://www.enciclopedia.cat, "Baronia de la Portella" /fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0052249
  9. http://www.324.cat/noticia/69661/altres/El-proces-judicial-pels-incendis-del-Bages-i-el-Bergueda-de-fa-deu-anys-encara-no-sha-resolt

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sagàs Modifica l'enllaç a Wikidata