Saga Sturlunga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreSaga Sturlunga
Saga Sturlunga AM 122 a fol.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipussaga contemporània Modifica el valor a Wikidata
Llenguanòrdic antic Modifica el valor a Wikidata

La Saga Sturlunga (sovint simplement Sturlunga o Saga dels descendents de Sturla) és una col·lecció de sagues islandeses de diversos autors dels s. XII i XIII compilades cap a l'any 1300; relata sobretot la història dels Sturlung, un poderós clan governant durant el període conegut com Sturlungaöld de l'Estat Lliure d'Islàndia. Pertany a les denominades «sagues contemporànies» (samtíðarsögur) ja que els seus autors foren testimonis dels successos històrics que s'hi esmenten.[1][2][3] N'hi ha dues versions: Króksfjardarbók (AM 122a fol. K), escrit entre 1360 i 1370, i Reykjarfjardarbók (AM 122b fol. R), tot i que cap conserva el text en format original i en el segon es fa ben palés que s'ha perdut molta informació.

Sturlunga comença amb la llegenda de Geirmundur Heljarskinn Hjörsson, un víking de finals del s. IX a Noruega, que emigra a Islàndia escapant de la tirania del rei Harald I de Noruega. La secció històricament més plausible comença al 1117 amb Torgils saga ok Haflita.

Les sagues cobreixen un període del 1120 al 1264 i es consideren les fonts més importants per a l'estudi de l'economia i societat medieval islandesa.[4]

La Saga Íslendinga (que cobreix els primers anys de l'Estat Lliure d'Islàndia, 930 - 1030), la Saga Sturlu i Prestsaga Guðmundar Arasonar (que cobreixen el període 1183 - 1264), constitueixen quasi la meitat del compendi.[5]

La Saga Sturlunga és la font històrica més fiable de la història d'Islàndia durant els s. XII i XIII i l'escrigueren persones involucrades i amb experiència en les lluites internes pel poder en una època que acaba amb la pèrdua de la sobirania nacional islandesa i posterior domini de la corona noruega al 1262. El nom Saga Sturlunga per tot l'aplec es dona cap al s. XVII i des de llavors s'accepta perquè aquest clan familiar pràcticament dominava l'espectre polític de l'illa durant gran part d'aquest període.[6]

Referències[modifica]

  1. María del Pilar Fernández Álvarez, Teodoro & Manrique Antón (2003), Antología de la literatura nórdica antigua (edición bilingüe), Universidad de Salamanca, ISBN 8478007539 ; ISBN 9788478007530 p. 268
  2. Gisli Sursson's Saga and The Saga of the People of Eyri, Penguin Classics, 1997, ISBN 978-0-14-044772-9 p. 226.
  3. Randi Bj W. Rdahl (2011), The Incorporation and Integration of the King's Tributary Lands Into the Norwegian Realm C. 1195-1397, BRILL, ISBN 9004206132 pp. 25, 26, 61, 70, 95.
  4. Jesse L. Byock (1990), Medieval Iceland: Society, Sagas, and Power, University of California Press, ISBN 0520069544 p. 31.
  5. Byock, Jesse (1993), Feud in the Icelandic Saga, University of California Press, ISBN 0520082591 Intro p. 4.
  6. Phillip Pulsiano, Kirsten Wolf, Medieval Scandinavia: An Encyclopedia, Taylor & Francis, 1993, ISBN 0824047877 p. 616.

Bibliografia[modifica]

  • Guðbrandur Vigfússon, Sturla Þórðarson, Sturlunga Saga: Including the Islendinga Saga of Lawman Sturla Thordsson and Other Works, Clarendon Press, 1878.

Enllaços externs[modifica]

  • Sturlunga Saga, ncluding the Islendinga Saga of Lawman Sturla Thordson and Other Works (vegeu-ne l'historial i l'última versió). Edited with prolegomena, appendices, tables, índexs and maps by Dr. Gudbrand Vigfusson. Oxford: Clarendon Press. 1878.
  • Sturlúnga-Saga edr Íslendinga-Saga hin mikla: Volume 1. Volume 2, Part 1. Volume 2, Part 2 Edited with a preface in Icelandic and Danish by Bjarni Þorsteinsson. Published in Copenhagen by Þorsteinn Einarsson Rangel: 1817, 1818 and 1820 respectively.
  • Geirmundar þáttr heljarskinns (Old Norse text based on Gudbrand Vigfusson's edition) translated into English as The Tali of Geirmund Deathskin.