Sagra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «la Sagra».
Infotaula de geografia políticaSagra
Escut de Sagra
Escut de Sagra
Ajuntament de Sagra, Marina Alta, País Valencià.JPG
Ajuntament de Sagra

Localització
Localització de Sagra respecte del País Valencià.png
38° 48′ 39″ N, 0° 03′ 56″ O / 38.810833333333°N,0.065555555555556°O / 38.810833333333; -0.065555555555556
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Marina Alta
Municipis 1
Població
Total 414 (2016)
• Densitat 69 hab/km²
Gentilici sagratí, sagratina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 6 km²
Altitud 104 m
Limita amb
Partit judicial Dénia
Història
Festa major Segona setmana d'agost
Patró Sants Abdó i Senén
Organització i govern
• Alcalde Fco. Javier Gasquet Simó
Indicatius
Codi postal 03795
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03115
Codi ARGOS 03115
Altres dades

Web www.sagra.es
Modifica dades a Wikidata

Sagra és un municipi a la comarca de la Marina Alta, al País Valencià. Segons el cens de 2016, té una població de 414 habitants.

Geografia[modifica]

Limita amb els termes municipals de Pego al nord-oest, El Ràfol d'Almúnia i Benimeli al nord-est i Tormos al sud. Situat a la Marina Alta, al peu dels relleus pre-bètics valencians, que arriben a l'altitud màxima de la muntanya Cabal (596 msnm) i als Recingles, que enllacen amb la Serra del Migdia que ho separa del terme municipal de Pego. Al nord, apareix l'abrupte sector del port de Sagra (camí de Pego), que inclou l'aspra zona de la Foia Roja. Sagra està en un encreuament de camins, en la carretera Pego-Callosa d'en Sarrià, ja que és l'entrada als pobles de la Rectoria i a Ondara.

Història[modifica]

Antiga alquerIa islàmica que va pertànyer a Juan Pérez de Cullera, durant la primera meitat del segle XIII va ser comprada per Eximén Pérez de Tarassona, i confirmada pel Rei en 1249. En 1286 va pertànyer a Pedro Jiménez de Ayerbe, i en 1299 la va obtenir, per donació Raimundo Vilanova.[1]

L'any 1341 va ser adquirit per l'Ordre de Santiago, que va edificar un palau i va establir l'encomana de Sagra. La carta de cessió de Sagra a aquesta ordre està escrita en castellà i català (primer text on es documenta el sintagma llengua catalana) i signada pel notari valencià Bernat de Soler.[2]

En l'arranjament parroquial de 1535, Sagra va ser annexionada a El Ràfol d'Almunia, i en temps de Sant Joan de Ribera, es va erigir en parròquia, donant-li per annexos el mateix el Ràfol d'Almúnia, Tormos, Benimeli i Sanet i Negrals, explicant llavors amb 16 cases de cristians nous.[3]

Va ser lloc de moriscs (50 focs en 1609), després de l'expulsió dels moriscs va ser repoblada amb gents de Catalunya i Mallorca, segons la carta de poblament definitiva concedida el 5 de març de 1613 (anteriorment, va haver-hi dos intents frustrats el 7 de febrer de 1610 i el 7 de febrer de 1611). Durant l'època foral va pertànyer, administrativament, a la governació de Xàtiva; des de 1707 fins a 1833 va romandre incorporada a la governació-corregiment de Denia.

Demografia[modifica]

Té una població de 414 habitants (INE 2016). Un 25,05% dels seus habitants és de nacionalitat estrangera, principalment britànics.

Evolució demogràfica de Sagra[4]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2008 2009 2011 2016
Población 559 572 595 598 572 558 529 495 440 373 399 456 464 434 444 439 414

Política i administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Vicente Insa Ferrando UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Joan Estela Ferragut PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 José Femenia Català PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 José Femenia Català PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 José Femenia Català PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Josep Vicent Mas Estela PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Josep Vicent Mas Estela PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Vicente Portes Sala PP 16/06/2007
2011 - 2015 Vicente Portes Sala PP 11/06/2011
Des del 2015 Juan Antonio Carrió Escrivà

Fco. Javier Gasquet Simó

XSagra

PP

13/06/2015

Festes[modifica]

  • Festes de Sant Antoni Abat. Es celebren durant el cap de setmana següent al 17 de gener, en un carrer diferent cada any, amb foguera, revetla, menjar popular i benedicció dels animals.
  • Festes de Sant Domenequet de Val. Es celebren durant l'últim cap de setmana de juliol, en honor del sant patró dels xiquets de Sagra, amb pregó, carro de la murta, missa, ofrena, menjar popular i animacions per als més xicotets.
  • Festes Patronals. Es celebren en honor de Sant Sebastià, titular de la parròquia de Sagra, els Sants Abdó i Senén, sants patrons de la vila, la Puríssima i el Santíssim Crist del Consol durant la segona setmana del mes d'agost, destaquen els sopars populars, presentació de festers, correfocs, revetles, processons i concurs de paelles.

Monuments i llocs d'interés[modifica]

  • Església Parroquial de Sant Sebastià màrtir.Construïda en el s. XVI, per ordre de l'arquebisbe Juan de Ribera que va manar derrocar la mesquita i dedicar la nova església a Sant Sebastià. En aquesta època solament estaven construïts el presbiteri, el creuer i el següent tram (S. Francisco i Verge dels Dolors). Les reformes més importants són de 1850 i principis del s. XX, coincidint amb l'erecció com a rectoria en 1852 i la creació de la parròquia en 1902. L'església és de planta rectangular amb nau central i capelles entre contraforts. En els laterals del presbiteri se situen la capella de la comunió i la sagristia, sobre la qual se situa el cor. En el fons d'est trobem el passadís i la porta, actualment *tapiada, d'accés al lloc que es nomenava "la sepultura".
    • Altar major: Obra del mestre Francesc Oltra, de l'any 1846,posteriorment va ser ampliada amb dos cossos laterals en 1902 formant un conjunt amb nombroses imatges de sants, un total de deu entre talles i llenços, entre els quals s'inclouen la del titular, Sant Sebastià, i els sants patrons, Abdó i Senen.
    • Capella del Santíssim Crist del Consol: situada en un dels braços del creuer, l'altura d'aquest lloc privilegiat li permet ser el major juntament amb l'Altar Major. La presideix la imatge llaurada pels escultors Rausell i Llorens damunt de les camines amb què processiona el segon diumenge d'agost. Aquest altar va ser construït en 1853 i reformat a principis de segle.
    • Capella de la Comunió: Decorada en ocasió de la creació de la parròquia ha sigut restaurada l'any 2001 amb motiu de la beatificació del que fóra pàrroc de Sagra, Fernando García Sendra, la relíquia del qual es troba en aquesta capella.
    • Campanar: construït des de 1810 fins a 1858 pel mestre Francesc Oltra va patir una forta reforma en 1997 en canviar-se la rematada original per un modern a imitació dels tradicionals barrocs valencians. S'erigeix com a símbol de la vila al costat del característic rellotge, únic d'aquest tipus en campanars per la disposició perpendicular a la façana, que permet la visió tant des del carrer major com des de la plaça del País Valencià.
Sala de Plenos
  • Ajuntament. Situat en la Plaça principal de la vila, va ser inaugurat en 1993 pel president de la Generalitat En Joan Lerma. El nou edifici és fruit de la remodelació duta a terme per l'arquitecte Eduardo Beltrán Ruiz de l'antiga casa de Pompilio Alcaraz enginyer sagratí, que residia a Madrid. Va ser company en el servei militar de Alejandro Lerroux, president del govern durant la II República, que va estar llargues temporades retirat de la vida pública en aquesta casa. La reforma per a habilitar la casa en edifici consistorial va aconseguir conjugar l'antic edifici amb el nou ús mitjançant solucions, on s'aconsegueix percebre la totalitat de l'edifici a través dels grans panells de vidre que distribueixen les diferents dependències. La gran quantitat d'obertures en les façanes fan que l'edifici tinga gran relació amb l'entorn, donant especial vida als carrers més estrets com el carrer d'a baix i el dedicat a Joan Fuster. A part dels usos propis de l'Ajuntament, també es troben en l'edifici l'aula de lectura, la d'informàtica i el Centre Social.
Pl. de les Fonts
  • Plaça de Les Fonts Principal lloc d'esbarjo de la vila és el punt de trobada dels principals corrents subterranis d'aigua de Sagra que conflueix en la "Font dels Quatre Xorros" i pansa pel safareig per a continuar el camí regant les hortes de Sagra, situades en la zona baixa del poble. Aquest lloc es va conformar a prop la plantació de plataners entorn de la font que va fer el rector de la parròquia, Juan Seguí al principi del s. XX. Ací se celebra el dia de les Paelles en les Festes Patronals des de 1985. L'actual aspecte és fruit de la remodelació duta a terme en 1.992 pel mateix arquitecte autor del projecte del nou Ajuntament.
Fonts del Mortit
  • Fonts del Mortit Àrea recreativa, situada al voltant d'un barranc, on es pot gaudir d'un dia de tranquil·litat en un entorn privilegiat. La Font d'A baix és la primera, ascendint la Muntanya dels Mortits, de les dues que ens podrem trobar en un agradable passeig entre un frondós paisatge mediterrani. Se situa a tan sol 1,5 km. del nucli urbà de Sagra, representa el més atractiu d'un paisatge natural agrest, encaixonat dins de les muntanyes i becs calcaris. La fertilitat dels terrenys al costat de les abundants pluges que es registres en aquesta parteix de la província, donen lloc a una rica i variada gamma de tonalitats, dominada pels verds intensos. Les instal·lacions són molt completes. Barbacoes de pedra, taules amb bancs, abancalaments condicionats amb baranes rústiques de fusta, i sobretot la FONT DEL MORTIT.

Agermanament[modifica]

Personatges destacats[modifica]

  • José Albiñana (1819- 1879) natural de la vila de Sagra, retratista de càmera de S. M. Isabel II i Cavaller de l'Ordre d'Isabel la Catòlica. Va ser pioner en l'ús del daguerrotip a Espanya, participant en l'Exposició Universal de París (1855).[5]
  • Fernando García Sendra (1905 – 1936) natural de Pego, rector de Sagra i Beat. Con 31 años de edad fue juzgado por representantes del Frente Popular. Condenado por su condición de sacerdote y ejecutado en la madrugada del 18 de septiembre de 1936 en la Pedrera de Gandia. Fue beatificado en Roma el 11 de marzo de 2001 por el Papa Juan Pablo II.[6]

Referències[modifica]

  1. Cerdá, Manuel. Diccionario Histórico de la Comunidad Valenciana (en castellano). Editorial Prensa Valencia,S.A., p. 696. ISBN 84-8750229-6. 
  2. Ferrando Francés, Antoni. Història de la llengua catalana (en catalán). Editorial UOC, 2011, p. 104. ISBN 978-84-9788-380-1. 
  3. Sanchis Sivera, José. Nomenclátor geográfico-estadístico de los pueblos de la diócesis de Valencia (en castellano), p. 477. 
  4. Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis des de 1996.
  5. Fernández García, Matías. Parroquia madrileña de San Sebastián: algunos personajes de su archivo. Caparrós Editores, 1995. 
  6. Cardona Doménech, Carlos. Personajes de la Rectoría, pág, 93., 2016. ISBN 978-84-617-6720-5. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sagra Modifica l'enllaç a Wikidata