Sagrat Cor de Jesús de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sagrat Cor de Jesús de Barcelona
Barcelona Church of Sagrat Cor de Jesus-Casp.JPG
Dades
Tipus església
Arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia
Característiques
Estil arquitectònic Historicisme, eclecticisme
Ubicació geogràfica
Localització C. Casp, 27-29
 41° 23′ 25″ N, 2° 10′ 17″ E / 41.390376°N,2.171523°E / 41.390376; 2.171523Coord.: 41° 23′ 25″ N, 2° 10′ 17″ E / 41.390376°N,2.171523°E / 41.390376; 2.171523
IPA
Identificador IPAC: 41295
Modifica les dades a Wikidata

El Sagrat Cor de Jesús de Barcelona és una església amb elements historicistes i eclèctics de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

L'església del Sagrat Cor de Jesús està ubicada a l'illa del districte de l'Eixample delimitada pels carrers Pau Claris, Roger de Llúria, Casp i la gran via de les Corts Catalanes. Va ser construïda entre el 1883 i el 1889 pels arquitectes Joan Martorell i Montells i Camil Oliveras i Jansana. L'any 1906 es fa càrrec dels acabats de l'obra Enric Sagnier i Villavecchia .[1]

Es tracta d'una església inclosa en el conjunt d'edificacions que formen el Col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp, des del carrer Pau Claris fins al carrer Roger de Llúria. L'eix major de la seva planta està disposat paral·lelament al carrer. L'edifici es troba entre mitgeres, amb la façana afrontada al carrer Casp, amb un portal central que serveix d'eix axial als diferents volums que la componen. Aquesta entrada es singular, ja que és oberta pel centre d'una de les naus laterals. Aquest fet ve determinat per la impossibilitat de disposar d'un eix perpendicular a l'alineació del carrer i poder ocupar així una part de l'espai que havia de quedar lliure a l'interior de les illes de l'Eixample. Fou una situació molt diferent de la que es presentà a l'església coetània.[1]

Construïda en planta de creu grega, té naus laterals de gran alçada, cúpula central sobre tambor amb vitralls, i absis amb deambulatori separat del presbiteri mitjançant set arcs enlairats en dobles columnes amb disposició radial. Són remarcables els set grans vitralls de la part alta del presbiteri i els altres dos conjunts de vitralls als extrems dels creuers.[1]

Una singularitat de l'interior de l'església és que té dos cors, el primer dels quals aguanta el segon mitjançant cinc arcs coronats amb la balustrada del segons cor. Al projecte original hi havia dos campanars laterals que mai no es van arribar a construir.[1]

En general l'església presenta gran complexitat d'estructures i de detall escultòric, sent catalogada com neobizantina o neoromànica. Es podria considerar una mostra del eclecticisme historicista, ja que es difícil precisar una distinció radical entre l'arquitectura eclèctica i l'arquitectura historicista de formes medievals.[1]

Història[modifica]

L'any 1881 s'acaben les obres dels edificis de l'escola, deixant un espai central lliure per l'església. L'any 1882 Joan Martorell, autors dels altres edificis del complex, accepta l'encàrrec per construir l'església. A finals de 1883 s'inicien les obres i l'any 1889 es termina la cúpula. L'any 1906, morts Oliveras (1898) i Martorell (1906) es fa càrrec dels acabats de l'obra Enric Sagnier i Villavecchia.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Sagrat Cor de Jesús de Barcelona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sagrat Cor de Jesús de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata