Sagues de proscrits
Les sagues de proscrits (en nòrdic antic: Skógarmanna sögur) és un apel·latiu modern literari que es refereix a unes sagues islandeses que tenen com a protagonistes proscrits d'Islàndia.[1] El concepte d'individu fora de la llei s'allunya del perfil bregós que sol mostrar, per exemple, la literatura anglesa; més aviat són personatges que apareixen com «bons proscrits», quasi herois en circumstàncies adverses amb certes simpaties entre alguns grups socials que els donen suport.[2] La trama arrenca al protagonista del seu entorn, el priva de les seues terres, propietats personals i llibertat, i solen estar destinats a un final tràgic.[3] En tots aquests relats sorgeix el clímax quan l'heroi s'enfronta en una batalla sense esperança de triomf, contra unes forces de la societat que l'ha rebutjat.[4]
El manuscrit AM 556a 4t (del segle xv) és l'únic que conté un compendi amb les tres sagues de proscrits que es coneixen:
- Saga de Grettir.
- Saga de Gísla Súrssonar.
- Saga Hardar ok Hólmverja.
Referències[modifica]
- ↑ Byock, Jesse (1993), Feud in the Icelandic Saga, University of California Press, ISBN 0-520-08259-1 p. xiii (intro), 4, 192, 195, 197.
- ↑ Graham Seal, Outlaw Heroes in Myth and History, Anthem Press, 2011, ISBN 0857287923, p. 23.
- ↑ Stefan Brink, Neil Price (ed.), The Viking World, Routledge, 2008, ISBN 113431826X, p. 317.
- ↑ Kathleen Kuiper, Prose: Literary Terms and Concepts, The Rosen Publishing Group, 2011, ISBN 1615304940, p. 126.