Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1994

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula Saló Internacional del Còmic de BarcelonaSaló Internacional del Còmic de Barcelona de 1994
12 Saló del Còmic de Barcelona, 1994.JPG
Cartell promocional il·lustrat per Daniel Torres
Dates Del 6 al 9 de maig de 1994
Lloc Estació de França
Coordinador/a Joan Navarro
Superfície 8.000 m2
Visitants 80.000
Estands 157
Pressupost 72 milions de pts.
Palmarès
Gran Premi del Saló Francisco Ibáñez
Millor Obra Traç de guix
Millor Obra Estrangera Informe sobre ciegos
Autor revelació Mauro Entrialgo
Millor fanzine Mondo Lirondo
 < 1993 1995 > 
Modifica les dades a Wikidata

El 12è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar entre el dijous 6 i el diumenge 9 de maig de 1994 a l'Estació de França.[1]

La gran novetat del Saló va ser la seva estrena a l'Estació de França, després de 3 edicions havent-se celebrat a l'antic Mercat del Born, recinte que s'havia quedat petit. Contra tot pronòstic, el Saló va restar finalment 11 anys al nou emplaçament, malgrat el caràcter provisional que inicialment tenia la nova ubicació. Joan Navarro manifestava que «quan s'hagi acabat aquesta convocatòria, hem de començar la missió impossible de buscar un nou emplaçament per a la següent edició, perquè l'Estació de França no estarà disponible».[2] El nous Saló al recinte ferroviari va comptar amb 8.000 m2, repartits entre l'espai ocupat per les exposicions, 125 estands comercials més els estands internacionals, formats per 32 editorials de 10 països diferents.

El país invitat fou França, que va presentar una mostra dels seus còmics i artistes en les exposicions Le Paris de Tardi i Couleur directe, amb obres originals de Jacques Tardi, Enki Bilal, Édika, Loustal, Alex Varenne i Edmond Baudoin, entre d'altres.[3]

A part del nou emplaçament, l'altra novetat d'enguany va residir en l'equip organitzatiu del Saló. Per una banca, l'il·lustrador Gin fou designat president honorífic. Per altra banda, Marta Sierra i Antoni Guiral s'estrenaven com a director artístic i tècnic, respectivament. El trio organitzatiu l'acabava de completar Joan Navarro.[2] Es tractava de la setena vegada consecutiva que Navarro assumia la coordinació del Saló i aquesta edició també fou la seva darrera. A partir de 1995, fou Carles Santamaría qui assumiria la direcció del Saló.[4]

Jona Navarro va deixar com a llegat un Saló que s'havia desprès del seu caràcter embrionari per esdevenir un fenomen de masses, que en la present edició tancava les portes amb una assistència de 80.000 visitants.[5] Fou també durant la seva presidència que el 1988 el Saló va introduir el Gran Premi, el Premi a la Millor Obra i el Premi a l'Autor Revelació; guardons que es completarien el 1989 amb la incorporació del Premi a la Millor Obra Estrangera i el Premi al Millor Fanzine. També sota la seva direcció el Saló va introduir la figura de país invitat, amb la qual va néixer la tradició de les grans exposicions que a llarg termini derivarien en Salons basats en eixos temàtics. Els primers països invitats foren el Regne Unit (1991), Alemanya (1992), Japó (1993) i França (1994). Altres exposicions memorables de la seva etapa foren la dedicada al 50è aniversari de The Spirit (1990), "Bugs Bunny: 50 anys molt animats" (1991), "75 anys del TBO" (1992) i les exposicions dedicades als guanyadors dels premis de l'edició precedent, que es van anar convertint en una tradició.

Cartell[modifica]

Daniel Torres fou el responsable d'il·lustrar el cartell de la 12a edició del Saló. L'any anterior, Torres havia obtingut el premi a la millor obra pel còmic El octavo día. El cartell mostra la figura d'un personatge en esmòquing dibuixat en estil molt clàssic. La part frontal de l'esmòquing conté una pàgina de còmics dividida en sis vinyetes rectangulars en les quals s'entreveuen temes futuristes, globus de còmic i herois emmascarats, dibuixats amb un traç més modern, a l'estil de còmics com El octavo día.

Exposicions[modifica]

Exposicions centrals[modifica]

  • Couleur directe. Mostra consagrada a la bande dessinée de França, que mostrà les principals produccions del còmic recents. Va incloure 180 originals de 26 autors francesos entre els quals destaven Loustal, Baudoin, Enki Bilal, Varenne i Moebius.[6]
  • Le Paris de Tardi. Exposició itinerant provinent de Xile i que es mostrà per primer cop a Europa, abans de ser exhibida també a París. Constà de 84 il·lustracions originals i tres serigrafies del dibuixant francès Jacques Tardi.
  • Exposició sobre Arturo Moreno. Homenatge pòstum a l'il·lustrador valencià Arturo Moreno, mort l'any previ.

Exposicions fora del recinte de l'Estació de França[modifica]

  • Exposició dels dibuixos de Gin, director de la revista d'humor El Jueves i president honorífic del Saló. L'exposició es va mostrar a la sala Santa Madrona, a Barcelona.
  • Exposició Cuttlas microfilms. Exposició de Calpurnio, premi a l'Autor Revelació de 1993 per El bueno de Cuttlas. L’exposició va tenir lloc a la sala Vinçon.
  • Exposició a la Sala Benet Costa, amb un original de Baudoin.

Exposicions dedicades als guanyadors de l'edició precedent[modifica]

  • Exposició monogràfica dedicada a l'il·lustrador valencià Daniel Torres, guanyador de la Millor Obra de 1993 per El octavo día.

Invitats[modifica]

Invitats internacionals destacats: Loustal, Baudoin, Enki Bilal, Édika, Varenne, Vince i Jacques Tardi. També van confirmar l'assistència Janry i Tome, autors de Le Petit Spirou, el dibuixant belga Yslaire i Sergio Aragonés.

Palmarès[modifica]

Gran Premi del Saló[modifica]

Premi dotat amb un milió de pessetes.[7]

Millor obra[modifica]

Premi dotat amb 500.000 pessetes.[7]

Títol Autor Editorial
Traç de guix Miguelanxo Prado Norma
Eva Medusa Segura
Miralles
Glénat
Hermino bolaextra Mauro El Pregonero
Marco Antonio Mique Beltrán Glénat

Millor obra estrangera[modifica]

Premi sense dotació econòmica.

Títol Títol original Autor Editorial País
Informe sobre ciegos
Alberto Breccia Argentina Argentina
Sin City
Frank Miller Norma USA Estats Units
Sambre
Yann
Yslaire
Glénat Bèlgica Bèlgica

Autor revelació[modifica]

Premi dotat amb 250.000 pessetes.[7]

Autor Títol Editorial
Mauro Entrialgo Herminio Bolaextra
Ana Miralles
Mónica

Millor fanzine[modifica]

Premi dotat amb 100.000 pessetes

Menció especial[modifica]

El jurat va voler rendir homenatge als recents desapareguts, com José Escobar, Eduardo Vañó, Eugenio Giner, Alberto Breccia, Jack Kirby, Ivà i l'escola valenciana de la postguerra de la qual formaren part Palop, Sanchís, Karpa o Soriano Izquierdo.[7]

Pressupost[modifica]

El pressupost del Saló fou de 72 milions de pessetes, el 40% del qual fou conjuntament aportat per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura.[1][3]

La nova organització va expressar les dificultats financeres que travessava el Saló i es va queixar de la Generalitat, que encara no havia abonat la subvenció atorgada a l'edició de l'any previ. Les exposicions sobre la bande dessinée francesa i el monogràfic sobre Tardi van ser només possibles gràcies a l'ajuda de l'Association Française d'Action Artistique (AFAA), del ministeri de cultura francès i del ministeri d'assumptes exteriors, que havien treballat conjuntament amb l'Insitut Français de Barcelona.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Manzano, Emilio «Francia e Iva protagonizan el Saló Internacional del Cómic de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 24-04-1994, pàg. 62.
  2. 2,0 2,1 2,2 Manzano, Emilio «El Saló del Cómic abre sus puertas en la estación de Franca» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 05-05-1994, pàg. 41.
  3. 3,0 3,1 Vidal, Jaume «Francia, país invitado del 12º Salón del Cómic de Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 24-03-1994.
  4. Capilla, Antoni «El Salón del Cómic rendirá homenaje al cine. La estación de França acogerá de nuevo el certamen» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 06-04-1995.
  5. Vidal, Jaume «Los jóvenes ven en el 'comic' el complemento de su pasión por las series televisivas. El festival de la historieta de Barcelona fue visitado por un total de 80.000 personas» (en castellà). El País [Barcelona], 09-05-1994.
  6. Capilla, Antoni «El 12° Saló del Cómic sólo era cuestión de tiempo» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 04-05-1994.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Manzano, Emilio «Ibañez, premio del Saló del Còmic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 07-05-1994, pàg. 43.

Bibliografia[modifica]

  • Capilla, Antoni «El 12° Saló del Cómic sólo era cuestión de tiempo» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 04-05-1994.
  • Manzano, Emilio «El Saló del Cómic abre sus puertas en la estación de Franca» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 05-05-1994, pàg. 41.
  • Manzano, Emilio «Francia e Iva protagonizan el Saló Internacional del Cómic de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 24 d’abril 1994, pàg. 62.
  • Vidal, Jaume «Francia, país invitado del 12º Salón del Cómic de Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 24-03-1994.
  • «Historieta en la estación» (en castellà). El visitador (La Vanguardia) [Barcelona], 08-05-1994.
  • Manzano, Emilio «Ibañez, premio del Saló del Còmic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 07-05-1994, pàg. 43.
  • Vidal, Jaume «Los jóvenes ven en el 'comic' el complemento de su pasión por las series televisivas. El festival de la historieta de Barcelona fue visitado por un total de 80.000 personas» (en castellà). El País [Barcelona], 09-05-1994.
  • Manzano, Emilio «Loustal: un vástago del color directo. El dibujante francés participa con sus obras en el Saló del Còmic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 06-05-1994, pàg. 45.
  • Cuadrado, Nuria «París toma la Estación de Francia. Hoy se inaugura el XII Salón del Cómic de Barcelona, dedicado a los autores capitaneados por Jacques Tardi» (en castellà). ABC [Barcelona], 05-05-1994, pàg. 80.

Enllaços externs[modifica]