Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1995

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula Saló Internacional del Còmic de BarcelonaSaló Internacional del Còmic de Barcelona de 1995
Cartell promocional il·lustrat per Miguelanxo Prado
DatesDel 4 al 7 de maig de 1995
LlocEstació de França
Superfície6.500 m²
Visitants80.000
Pressupost60 milions de pts.
Preu de l'entrada500 pts.
Palmarès
Gran Premi del SalóKim
Millor ObraMuseum
de Fernando De Felipe
Millor Obra EstrangeraThe Mighty Magnor
de Sergio Aragonés
Autor revelacióPep Brocal
Millor fanzinePaté de Marrrano
Millor guióPerico Carambola
de Ignasi Vidal-Folch
 < 1994 1996 > 

El 13è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar entre el dijous 4 i el diumenge 7 de maig de 1995 a l'Estació de França.[1]

La cerimònia d'inauguració va comptar amb la presència de la infanta Cristina, la ministra de cultura Camen Alborch, l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall[1] i la ministra Elena Salgado, que va aprofitar la ben entesa per anunciar el llançament de dos nous segells per part de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, amb les imatges dels personatges de còmic Carpanta i el Capitán Trueno, respectivament.[2]

Carles Santamaría s'estrenava en el càrrec de director del Saló, substituint a Joan Navarro, que havia dirigit el certamen del 9è art durant 7 edicions. Amb Santamaría a la direcció, el Saló va posar fi a la figura de país invitat que havia caracteritzat les darreres edicions del certamen. Aquesta mancança fou substituïda per la introducció d'eixos temàtics, que enguany seria el cinema, aprofitant l'efemèride del naixement del 7è art, que celebrava el seu centenari. L'exposició principal va tenir com a objectiu analitzar la relació entre còmic i cinema, i mostrar els paral·lelismes i les sinèrgies entre ambdós mitjans, fent incidència en els herois del còmic que han servit de font d'inspiració pel cinema. Per il·lustrar el traspàs d'herois d'un mitjà a l'altre, l'exposició posava com a exemples pel·lícules d'èxit com Terminator, Alien, Predator, La guerra de les galàxies o Indiana Jones.[3]

El preu de l'entrada restà congelat en 500 pts. malgrat la retallada pressupostària respecte a l'any anterior.[4]

Cartell[modifica]

El dibuixant Miguelanxo Prado, que l'any anterior havia obtingut el premi a la millor obra per Traç de guix, fou l'encarregat d'il·lustrar el cartell de la 13a edició del Saló. El cartell mostra un tren arribant a l'estació de França. Al capdavant del tren, un espontani s'ha enfilat al seu morro i fa onejar una bandera gegant amb el logotip de Ficomic. A l'estació, el públic s'alegra de poder prendre els còmics que un dels maquinistes llança des de l'interior de la cabina.

Exposicions[modifica]

Exposicions centrals[modifica]

  • Exposició sobre la fuga i captura de Luis Roldán. Recull d'il·lustracions i còmics sobre la fuga de Luis Roldán, ex-cap de la Guàrdia Civil. Diversos autors d'humor gràfic i dibuixants de còmics que havien tractat el mediàtic cas de la fuga de Roldán exposaven els seus originals. Per exemple, Francisco Ibáñez, que s'havia inspirat en Roldán pel seu àlbum Corrupción a mogollón. També Alfonso Font exposava originals dibuixats per la sèrie de relats escrits per Manuel Vázquez Montalbán, titulada Roldán, ni vivo ni muerto; i per descomptat no faltaven nombroses il·lustracions de la revista d'humor El Jueves.[3]
  • Exposició dedicada a l'humorista Jaume Perich. Monogràfic d'homenatge pòstum a Jaume Perich, organitzada per la revista d'humor El Jueves.

Exposicions dedicades als guanyadors de l'edició precedent[modifica]

Exposicions i activitats fora del recinte de l'Estació de França[modifica]

  • La galeria Maeght (carrer Montcada) va organitzar una subhasta on es van posar a la venda còpies de grans artistes de la història de la pintura, realitzats per il·lustradors de còmics nacionals.
  • L'Institut Francais de Barcelona va organitzar l'exposició Le sud, que recollia diverses obres del dibuixant francès Loustal.
  • La sala Otto Zutz va exibir La mutación azul, basada en el llibre Couleur d'amour de Moebius.

Invitats[modifica]

Invitats internacionals destacats: Sergio Aragonés, Alan Davis, William Vance, Philippe Leguy, Fred i Moebius.

Palmarès[modifica]

Per primer cop s'atorga un premi al millor guió.

Gran Premi del Saló[modifica]

Millor obra[modifica]

Títol Autor Editorial
Museum Fernando De Felipe Glénat
Black Deker Fernando De Felipe Glénat
El artefacto perverso Felipe Hernández Cava
La rebelión de las sombras Mique Beltrán

Millor obra estrangera[modifica]

Premi sense dotació econòmica.

Títol Títol original Autor Editorial País
Magnor el poderoso The Mighty Magnor Sergio Aragonés Planeta DeAgostini Mèxic Mèxic
Odio Hate Peter Bagge La Cúpula USA Estats Units
La guerra de las trincheras C'était la guerre des tranchées Jacques Tardi Norma França França
Muerte: el alto coste de la vida Death: The High Cost of Living Neil Gaiman USA Estats Units

Autor revelació[modifica]

Autor Títol Editorial
Pep Brocal
diverses obres[n. 1]
Carlos Portela Impresiones de la isla
Sergio García Amura

Millor fanzine[modifica]

Títol
Paté de Marrano
De tebeos
Monográfico
Amaniaco
Comictiva

Millor guió[modifica]

Títol Autor Editorial
Perico Carambola Ignasi Vidal-Folch Glénat
El artefacto perverso Felipe Hernández Cava
Impresiones de la isla Carlos Portela
Dieter Lumpen Jorge Zentner

Ubicació[modifica]

Contra tot pronòstic, per segon any consecutiu el Saló va repetir ubicació a l'Estació de França, invalidant així les declaracions de Joan Navarro, que en l'edició precedent havia pronosticat que l'espai de Renfe no estaria disponible.[5]

Un conveni entre Ficomic i Renfe va fins i tot possibilitar una ampliació de la superfície del certamen, que va assolir els 6.500 m², destinats a exposicions i serveis. L'increment d'espai es va obtenir de la cobertura addicional de dues vies de tren.[6] A més, el conveni també va garantir la presència del Saló al recinte ferroviari fins al 1997.[4]

Pressupost[modifica]

El director Carles Santamaría va comptar amb un pressupost de 60 milions de pts., 10 milions menys respecte a l'edició precedent. El 35% del pressupost provenia dels fons aportats per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura. La resta, estava format pels recursos propis del Saló, provinents de la contractació d'estands, patrocinadors i visitants.

La retallada pressupostària en 10 milions va tenir com a conseqüència la cancel·lació de l'habitual país invitat, que en l'edició precedent havia sigut França. Aquest fet va reduir la invitació d'artistes internacionals, excloent els autors que havien sigut directament invitats per les editorials. Malgrat tot, l'organització afirmava que el Saló es mantenia consolidat i romania el segon més important d'Europa, després del d'Angoulema.[4] L'assistència confirmada de cent empreses[3] i una previsió de 80.000 visitants avalaven les declaracions de l'organització.

Notes[modifica]

  1. Pep Brocal era col·laborador habitual de les revistes de còmic Cavall Fort i Viñetas; i contribuïa també amb el fanzine Mr. Brain.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Vidal-Folch, Ignasi «El Saló del Còmic, que abre hoy, confirma la decadencia del álbum y el auge del tebeo barato» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 04-05-1995, pàg. 43.
  2. de España, Ramón «El tebeo japonés domina el Salón del Cómic de Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 05-05-1995.
  3. 3,0 3,1 3,2 Vidal, Jaume «El Salón del Cómic dedica una exposición a las historietas sobre la fuga de Roldán. El certamen barcelonés tiene como tema principal la relación entre el cine y el tebeo» (en castellà). El País [Barcelona], 04-05-1995.
  4. 4,0 4,1 4,2 Capilla, Antoni «El Salón del Cómic rendirá homenaje al cine. La estación de França acogerá de nuevo el certamen» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 06-04-1995.
  5. Manzano, Emilio «El Saló del Cómic abre sus puertas en la estación de Franca» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 05-05-1994, pàg. 41.
  6. Capilla, Antoni «El cine toma el Salón del Cómic» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 04-05-1995.

Bibliografia[modifica]

  • Vidal-Folch, Ignasi «El Saló del Cómic, que abre hoy, confirma la decadencia del álbum y el auge del tebeo barato» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 04-05-1995, pàg. 43.
  • Vidal, Jaume «El Salón del Cómic dedica una exposición a las historietas sobre la fuga de Roldán. El certamen barcelonés tiene como tema principal la relación entre el cine y el tebeo» (en castellà). El País [Barcelona], 04-05-1995.
  • Capilla, Antoni «El Salón del Cómic rendirá homenaje al cine. La estación de França acogerá de nuevo el certamen» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 06-04-1995.
  • de España, Ramón «El tebeo japonés domina el Salón del Cómic de Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 05-05-1995.
  • C, S «Ignacio Vidal-Folch, Kim y Sergio Aragonés, permios del XIII Salón del Cómic de Barcelona. El guión premiado narra las peripecias de un periodista del corazón» (en castellà). ABC [Barcelona], 06-05-1995, pàg. 74.
  • Capilla, Antoni «El cine toma el Salón del Cómic» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 04-05-1995.
  • Capilla, Antoni «Martínez el facha, caudillo del cómic» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 06-05-1995.
  • «La historieta de humor acapara los premios del Salón del Cómic de Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 06-05-1995.
  • Vidal-Folch, Ignasi «La infanta Cristina y la ministra Alborch inauguran el Saló Internacional del Còmic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 05-05-1995, pàg. 42.
  • «Perico Carambola, premio del Saló del Còmic al mejor guión» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 06-05-1995, pàg. 48.

Enllaços externs[modifica]