Saló literari
Un saló literari, en francès: salon littéraire, era una reunió d'homes i de dones sobre la literatura, la poesia i l'art que es trobaven de forma regular, dins un medi intel·lectual, sovint mundà per a discutir l'actualitat de l'època respecte a la filosofia, la literatura, la moral, etc. La seva freqüentació va ser més o menys abundant segons el saló i en funció dels subjectes que hi acudien. Abans del segle XIX, en francès, es qualificaven aquestes reunions de « société » o de « cercle ». Els salons literaris sovint eren un saló polític.
Els salons littéraires es diferenciaven dels cafés littéraires com era el cas del Procope, llocs públics on les discussions es feien sense invitació, ni horari, ni subjecte determinat.
Els salons van ser una invenció italiana del segle XVI i van proliferar a França al llarg dels segles XVII i XVIII. A Itàlia durant el segle XVI van estar promocionats per dones educades com Isabella d'Este o Elisabetta Gonzaga.
El saló va ser de fet una universitat informal per a les dones on elles intercanviaven idees, rebien i donaven crítiques, llegien les seves pròpies obres i escoltaven la dels altres.[1]
Contingut
Abans del regnat de Louis XIV[modifica]
Abans del regnat de Louis XIV, no hi havia salons literaris sinó grups literaris ( groupes littéraires). El més célebre va ser el de Malherbe i Boileau en saludà la vinguda. Aquest saló de fet no ajudava sinó que destruïa els seus contemporanis. Per exemple, Racan, va cometre la impudència de demanar a Malherbe si era bona la resta d'un llibre Ronsard que havia advertit que Malherbe no havia acabat d'estripar i Malherbe va aprofitar aleshores la següent reunió del seu saló per acabar d'estripar totes les pàgines d'aquell llibre.[2]
Al segle XVII[modifica]
En aquell segle els salons literaris van ser gairebé sempre presidits per dones. Per ajudar-los a dirigir les seves habitacions els servents empraven vestits amb jaquetes blanques i boines i ajudaven a servir les begudes, els llibres, etc. A més que es pagava un filòsof per iniciar debats, discussions, presentació de llibres i portar els participants.
La primera reunió d'aquest gènere es va fer a a l'hôtel de Rambouillet, l'any1608 i durà fins a la mort de la seva patrocinadora, Catherine de Rambouillet, dita « Arthénice », el 1659. En aquest saló hi acudien els principals de l'època: Malherbe, Racan, Vaugelas, Voiture, Corneille, La Rochefoucauld, Madame de Sévigné, Madame de La Fayette, etc.
El segon saló literari francès va ser el del Cercle de Conrart de l'any 1629. Aquest era però un saló d'homes sota la protecció de Richelieu i va ser l'origen gràcies a Boisrobert i de Chapelain, un cos oficial origen de l’Académie française.
Madeleine de Scudéry creà el 1652 el seu saló literari propi.
Scarron, en estil burlesque va obrir també un saló literari durant el regnat de Louis XIV, un saló que va adquirir gran notorietat arran del seu matrimoni amb Françoise d’Aubigné, futura Madame de Maintenon. L'amistat de Maintenon amb Ninon de Lenclos, en va fer l'elit intel·lectual del seu temps.
Salons literaris del segle XVIII[modifica]
Estaven organitzats per persones que invitaven els participants en funció dels temes abordats, però també segons l'hoste, per exemple, al saló de Madame Geoffrin, es rebien només literats i filòsofs com Diderot, Marivaux, Grimm i Helvétius…
Actualment hi ha l'opinió que els salons literaris amb la seva influència van preparar la Revolució francesa
Al saló de baron d’Holbach, s'hi reunien Diderot, d’AIembert, Helvétius, Marmontel, Raynal, Grimm, l'abbé Galiani, etc. També s'ha dit que la idea de l'Encyclopédie va sorgir d'un debat en aquest saló on va intervenir Rousseau
Patrocinadores dels salons literaris del segle XVIII[modifica]
- Madame Geoffrin
- Madame de Tencin
- Jeanne Quinault, hostesa del Bout-du-Banc
- Françoise de Graffigny, autora de Lettres d'une Péruvienne
- Julie de Lespinasse: de d'Alembert
- Marie Anne de Vichy-Chamrond, marquesa del Deffand, amiga d'Horace Walpole
- Anne-Thérèse de Marguenat-de-Courcelles, marquesa de Lambert
- Anne-Louise-Bénédicte de Bourbon-Condé, duquessa del Maine
- Madame d'Épinay
- Madame Necker, esposa de Jacques Necker
- Madame Helvétius, esposa de Helvétius
- Sophie de Condorcet, esposa del matemàtic Condorcet.
- Madame Roland, saló polític on sorgiren els Girondins.
- Madame Swetchine, esposa del General Swetchine.
- Teresa Cabarrús, esposa del marqués de Fontenay.
Segle XIX[modifica]
Uns salons célebres van ser el de Juliette Récamier a l'Abbaye aux Bois; també el de Charles Nodier a la bibliothèque de l'Arsenal on Victor Hugo, Lamartine, Alfred de Musset, Alexandre Dumas, Balzac, Sainte-Beuve, Alfred de Vigny, Émile Deschamps, Jules Janin, Eugène Delacroix, els frères Johannot, Robert-Fleury, Liszt, Amable Tastu hi van acudir.
Sota la Tercera República Francesa hi va haver nombrosos salons literaris : entre ells el de la princesse Mathilde, de la comtessa Potocka, de Juliette Adam, de Geneviève Halévy o de Rosalie von Gutmann, comtessa de Fitz-James. S'hi troben literats com Marcel Proust, Paul Bourget, Paul Hervieu, Jules Lemaître, Robert de Montesquiou o Guy de Maupassant.
Notes[modifica]
- ↑ Bodek, Evelyn Gordon.Salonnières and the Bluestockings : Educated Obsolescence and Germinating feminism, Feminist Studies, Vol. 3 No. 3/4 ( spring-summer, 1976), p. 186
- ↑ « Quant à son Ronsard, il en a biffé la moitié; et quand Racan lui demande s'il en aime ce qu'il n'a point effacé encore, il biffe le reste » p. xiv in Dorchain, Auguste « Les chefs-d’œuvre lyriques de Malherbe et de l’école classique, Plantilla:T. : de Malherbe à Corneille », Les chefs-d’œuvre de la poésie lyrique française III, A. Perche, Paris, 1908, lxiv + 103Plantilla:Nb p. (accés).
Bibliografia[modifica]
- (anglès) Stephen Kale, French Salons, High Society and Political Sociability from the Old Regime to the Revolution of 1848, The Johnson Hopkins University Press, Baltimore and London, 2004. ISBN 9780801877292
- Antoine Lilti, Le Monde des salons. Sociabilité et mondanité à Paris au Plantilla:S-, Paris, Fayard, 2005 ISBN 9782213622927
- Anne Martin-Fugier, Les Salons de la Troisième République, Paris, Perrin, 2003, 378Plantilla:Nb p. ISBN 9782262019570.
- Géraldi Leroy, Julie Bertrand-Sabiani, La Vie littéraire à la Belle Époque, Presses universitaires de France, 1998, 382Plantilla:Nb p. ISSN 9782130495079
Enllaços externs[modifica]
 |
Vegeu Saló literari en el Viccionari, el diccionari lliure. |
- Salons privats
- Mlle de Scudéry
- Les Contes de Fées: The Literary Fairy Tales of France: 17th-century Paris salons of Mme d'Aulnoy, the comtesse de Murat and others by Terri Windling.
- Julie de Lespinasse, Mme Geoffrin in memoirs.
- The Women of the French Salons by Amelia Ruth Gere Mason
- Americans in Paris: Natalie Barney, Gertrude Stein, and Sylvia Beach. Three 20th century salons.
- Charlottetown Conversation Salon
- Benet Davetian's Article on the History and Meaning of Salons
- Biographies of French salonists from Madame de Rambouillet to Madame Recamier and descriptions of salon culture from the 17th to the 19th century.
- The Genius Salon An active online salon.
- Exposicions d'art
- Paris Salon of 1769: photos illustrate some of the paintings shown that year.
- Comic art: The Paris Salon in Caricature: Getty Museum exhibition, 2003.
- Jewish Women and Their Salons
