Sala de cinema

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una sala de cinema o un cinema és un espai condicionat per la projecció de pel·lícules cinematogràfiques.[1] És compost en general per una pantalla de projecció i un pati de butaques. Pot designar també la reagrupació en un mateix edifici de diverses sales, que projecten generalment pel·lícules diferents a diversos horaris (en aquest cas es fa servir el terme de «multisales»).

L'històric Gateway Theatre, al barri de Jefferson Park a Chicago, rèplica del Palau Reial de Varsòvia

A canvi de la compra d'un tiquet d'entrada, l'espectador es pot instal·lar en una butaca orientada cap a una gran pantalla on es projecta la pel·lícula. Aquesta és sovint precedida de publicitat i tràilers o, cada vegada més rarament, per un curtmetratge. Llaminadures (crispetes, gelats, caramels, xocolatines…) es venen de vegades a l'entrada de la sala.

Les sales de cinema al llarg de la història s'han anat transformant en funció dels avenços tecnològics, els canvis en els hàbits de consum del públic i com a resposta a formes de lleure alternatives. Per això al llarg de la història s'ha passat de pantalles gairebé quadrades a pantalles més panoràmiques, per competir amb la televisió. La mida d'una sala de cinema és molt variable i pot anar d'algunes desenes de places a un miler (les pantalles: de 4 a 27 metres de base). Durant els anys 1950 i 1960, hi havia la moda que consistia a assistir a sessions a l'aire lliure, des d'un automòbil, i s'anomenava drive-in. De cinemes d'una sola sala a cinemes amb diverses sales oferint una major oferta. Incluïent-hi complexos de multicinemes en centres comercials com a part d'una oferta conjunta de lleure i consum. Aquestes sales poden ser administrades per grans empreses (xarxa de sales), per explotadors independents o fins i tot per associacions.

Gestió de les sales de cinema[modifica]

Una sala de cinema a Austràlia
Cinema a l'aire lliure
Persones mirant un partit de futbol
Una multisala AMC a Woodland Hills (Los Angeles), Estats Units)
Sala del cinema Corso, a Friburg
Tiquet de cinema

Les sales de cinema són gestionades pels exhibidors que lloguen les còpies d'exhibició als distribuïdors. Hi ha diferents circuits d'exhibició. D'una banda estan els grans exhibidors, gestors gairebé sempre de complexos multisales on s'exhibeixen en general les pel·lícules de major èxit o més accessibles al públic majoritari. D'altra banda estan els exhibidors independents, sales d'una sola pantalla ò que gestionen sales centrades en una oferta alternativa, sovint en versió original, on s'exhibeixen pel·lícules més minoritàries. Sales que solen ser més reduïdes d'acord amb el nombre de gent que hi acudeix.

Les cintes de la pel·lícula, després de ser exhibides pel temps pactat (1 setmana, 2 setmanes, etc.) són tornades a les distribuïdores, atorgant-li un número de guia, que és el número de tramesa de la paqueteria en la qual es va enviar.

El primer propietari de sales de cinemes a Europa el 2009 és el grup Pathé amb la seva filial Europalaces (sales [Gaumont i Pathé).

Arquitectura[modifica]

Cinema Odeon a Florència
L'interior de les sales Hoyts Southbank a Austràlia, amb cortines acústiques

El lloc denominat sala de cinema designa tradicionalment un edifici compost d'una o diverses sales de projecció, d'un espai d'acollida en el qual és possible comprar els bitllets d'entrada (i de vegades, de les gormanderies i begudes) i dels serveis. Algunes sales d'espectacles poden ser condicionades, de manera permanent o temporal, en sales de cinema acollint una pantalla i un projector.

El local de projecció on està el tècnic anomenat operador de projecció és doncs situat darrere el mur oposat a la pantalla. Aquesta paret és perforada amb petites obertures destinades a deixar passar el feix lluminós que emana del projector.

Algunes sales històriques tenen entresòls i balcons, mitges plantes dominant el terra de la sala. Les «llotges», al darrere de la sala, eren de vegades més amples, més còmodes i més espaiats que els altres llocs. Aquests llocs eren per tant venuts a un preu més elevat.

En una configuració corrent, les rengleres de seients són disposades per graons, segons un pla inclinat, la mirada de cada espectador passa sistemàtic sobre el cap dels del rang precedent, aquests tenen així una vista òptima de la pantalla. A més, una renglera de seients està lateralment desplaçada, de manera que cada espectador no sigui molestat pel cap del que és col·locat immediatament davant d'ell.

Sales de cinema a Catalunya i Espanya[modifica]

Segons el cens de l'Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació(AIMC) de l'any 2017,[2] Catalunya, amb 646 sales, és la comunitat autònoma amb més sales de cinema de l'Estat Espanyol. Dins de Catalunya, la província de Barcelona, amb 451 sales, és la que té més sales de cinema. Aquesta mateixa xifra converteix a la província de Barcelona en la segona amb més sales de cinema d'Espanya, just per darrere de la província de Madrid (comunitat uniprovincial), la qual compta amb 493 sales.

Pel que fa al nombre total de locals d'exhibició a Espanya, el 2017 se'n comptaren 699, representant un augment de 24 locals respecte el nombre de locals que es comptaren l'any anterior.

En l'any 2017, 448 municipis de l'Estat Espanyol disponien d'almenys una sala de cinema, la suma de la població dels quals representava que un 61,9% de la població espanyola vivia en un municipi amb cinema.

El nombre total de pantalles de cinema a Espanya l'any 2017 pujava fins a la suma de 3.534 pantalles, les quals estaven acompanyades per un total de 789.130 butaques. Del total de pantalles comptabilitzades, en un 97% d'elles els films eren projectats amb projectors digitals. Per tant, es pot afirmar que la digitalització a les sales de cinema a Espanya és quasi total. Del percentatge restant el qual representa el nombre de sales no digitalitzades, el 96,1% són locals d'exhibició petits d'una única sala.

Respecte a la implementació del cinema 3D a Espanya, en l'any 2017 el 50,6% del total de locals tenien almenys una sala 3D. Pel que fa al percentatge que representen el nombre de pantalles 3D sobre el total de pantalles a Espanya, aquest arribava fins al 27,1% del total.

En l'àmbit de l'exhibició de films a Catalunya, hi destaquen empreses les quals tenen presència en molts locals d'exhibició, com per exemple el Grup Balaña.

Com està canviant la visualització del cinema?[modifica]

Fins a l'any 1950 les sales de cinema estaven passant un bon moment, però la televisió va aparèixer.Va ser un fenomen devastador per a moltes sales d'arreu del món. L'ocàs va començar a Gran Bretanya l'any 1950, on en 25 anys l'audiència va reduir en un 90%, i les ventes de televisió van augmentar en un 5000%. L'aparició de la televisió també va comportar la creació de pantalles més amples, per tal d'adaptar-se als nous formats cinematogràfics (Cinemascope, Cinerama, entre altres) que competien amb aquest nou enemic.<w[3]

Any Vendes d'entrades Llicències de televisió
1950 1.395.000.000 344.000
1955 1.181.000.000 4.504.000
1960 500.000.000 10.497.000
1965 316.000.000 13.253.000
1970 198.000.000 16.333.000
1975 116.000.000 17.900.000

Tot i que aquest canvi comencés a la dècada dels 50, a Catalunya i arreu d'Espanya va començar a canviar a principi dels anys 70. Aquest endarreriment, en gran part, és degut al règim franquista que va estancar tot possible desenvolupament sigues de l'àmbit que sigui.

Aquesta crisi ha perdurat al llarg del temps i encara dura actualment. Hi ha algunes revifades de tant en tant que provoquen forces tancaments de cinemes. Per exemple, quan va sortir l'internet, i a l'innovar-se tot molt més (la pirateria per exemple), la gent va començar a descarregar-se pel·lícules de franc, així s'estalviava uns 12€ entre crispetes, l'entrada, betzina, etcètera. Aquest fet va provocar una baixada d'audiència a les sales, fent que moltes haguessin de tancar.

Relacionat amb la qüestió de l'internet, una altre onada que va provocar, i provoca, un impacte important a les sales d'arreu és el fenomen de les plataformes digitals de cinema, mitjançant les quals, es poden visionar milers d'obres audiovisuals (Netflix, HBO, Amazon Prime, entre altres). Deixant de banda les sales que potser van haver de tancar per aquestes noves tecnologies, s'obra un debat interessant de cara a les que persisteixen: com afrontar aquesta nova presència que va absorbint cada vegada més audiència?

Actualment hi ha sales de cinema que ja estan aplicant mesures per tal d'incitar el públic, sobretot jove, a anar al cinema, com: decidir retornar l'entrada de cinema, mitja hora abans, si no és del seu gust; ajustar el respectiu preu; incrementar la comoditat de les sales (butaques de pell, servei bar, entre altres); la qualitat dels habituallaments (crispetes, llaminadures, refigeris, entre altres), l'origen dels quals ha estat per aquest motiu, o en alguns cinemes prohibir-los per afavorir al benestar del visionat; entre altres incintius.

És té una garantia de que funcionin, de que l'audiència vagi més al cinema? No es pot saber, ja que és una qüestió de voluntat que ha de venir per part de la gent. Les sales estan posant de la seva part, igual que ho ha de fer el públic. No obstant això, sí que hi han proves que corroboren el fet que, en els últims anys, s'ha aconseguit remuntar les davallades d'audiència (segons unes dades del 2017, aquell any l'audiència espanyola va augmentar en un 7'5% per sobre de l'1'6% de la mitjana de la UE).

Com s'ha vist, tot i que es pugui arribar a pensar que les sales de cinema s'acabaran extingint, és possible la seva perseverança només si es reinventen, i fan del fet d'anar al cinema un esdeveniment més atractiu. Si que es cert que el procés de comercialització i distribució de les pel·lícules canviarà, però això no vol dir que s'acabi la manera tradicional de visionar-les.[4]

Referències[modifica]

  1. «Sala de cinema». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Catalunya és la comunitat amb més sales de cinema» (en català). El país, 17-05-2017 [Consulta: 7 febrer 2019].
  3. Carrier, Michael. Spotlight on cinema (en anglès). Londres: Cassell, 1984, p. 90. ISBN 0-304-30823-4. 
  4. Baquero, Pau «Salas de cine más atractivas» (en castellà). La Vanguardia, 12 març del 2017, pàg. 36.

Enllaços d'interés[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sala de cinema