Salicorn fi

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuSalicorn fi
Salsola soda Modifica el valor a Wikidata
Salsola soda Rignanese.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaChenopodiaceae
TribuSalsoleae
GènereSalsola
EspècieSalsola soda Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

La barrella, barrellera, sosa, salicorn, salsola de Sevilla o salicorn fi[1] (Salsola soda) és un arbust anual suculent de fins a 70 cm d'alt que és nadiu de la conca del Mediterrani.[2] Salsola soda és nadiua d'Euràsia i Àfrica del Nord, arriba a la mar Negra.[3] S'ha naturalitzat a la costa del Pacífic d'Amèrica del Nord,[4] i es pot considerar espècie invasora a la Califòrnia litoral.[5][6] També s'ha naturalitzat a Amèrica del Sud.[7] És una planta halòfita (tolerant a la sal) que típicament creix al litoral. Té les fulles carnoses i les tiges verdes o vermelles. Les flors són molt petites i agrupades en una inflorescència.[8][7] Les sals processades de l'herba fada tenen fins a un 30% de carbonat de sodi.[9]

Usos[modifica]

Històricament ha estat una important font de carbonat de sodi que també s'extreia de les cendres d'altres plantes anomenades també barrelles.[10] Amb el carbonat de sodi es fan vidres i sabons. La qualitat del famós cristall de Venècia i Murano depenia de la puresa del carbonat de sodi de les barrelles[11] i la naturalesa d'aquest ingredient es mantenia en secret. Al litoral ibèric (de Catalunya a Múrcia) durant el segle xviii hi havia una gran indústria de carbonat de sodi obtingut de les cendres de les barrelles.[12] El nom de l'element sodi prové de l'epítet específic (soda) de l'herba fada. Més tard als Estats Units la soda va passar a ser sinònim de beguda no alcohòlica.

Actualment ja no es cultiva l'herba fada sinó és a Itàlia com a verdura comestible de gust similar a l'espinac, que és de la mateixa família (amb els noms de Barba di Frate, Agretti i Liscari sativa).[13]

Salsola soda ha estat estudiada com a planta per la bioremediació per treure la sal de sòls amb certa salinitat on es vol conrear tomàquets i pebrots.[14]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Salicorn fi». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. ↑ Integrated Taxonomic Information Service (2007). "Salsola soda L.," report for taxonomic serial number 504989
  3. ↑ Jalas, Jaakko and Suominen, Juha (1989). Atlas Florae Europaeae: Distribution of Vascular Plants in Europe (Cambridge University Press, Cambridge), p. 78. ISBN 0-521-34271-6.
  4. ↑ "County-Level Distribution of Salsola soda,"de SMASCH (Specimen Management for California Herbaria) database (The University and Jepson Herbaria, University of California, Berkeley). Entry retrieved December 13, 2006.
  5. ↑ California Exotic Pest Plant Council, Exotic Pest Plants of Greatest Ecological Concern in California Arxivat 2006-12-25 a Wayback Machine., October, 1999.
  6. ↑ Baye, Peter (1998). "More on Salsola soda Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.," CalEPPC News (Newsletter of the California Exotic Pest Plant Council), Vol. 6, No. 4 (Fall 1998).
  7. ↑ 7,0 7,1 Robertson, Kenneth R. and Clemants, Steven E. (1997). Salsola Soda, from "Amaranthaceae" chapter, in: Flora of North America Editorial Committee, eds. 1993+. Flora of North America North of Mexico. 12+ vols. New York and Oxford. Vol. 4, pp. 399–402. ISBN 0-19-517389-9.
  8. ↑ Jepson, Willis Linn (1993). The Jepson manual: higher plants of California, James C. Hickman, editor (Berkeley: University of California Press, 1993), p. 514. ISBN 0-520-08255-9
  9. ↑ Barker, T. C., Dickinson, R., and Hardie, D. W. F. "The Origins of the Synthetic Alkali Industry in Britain," Economica, New Series, Vol. 23, No. 90. (May, 1956), pp. 158–171.
  10. ↑ Clow, Archibald and Clow, Nan L. (1952). Chemical Revolution, (Ayer Co Pub, June 1952), pp. 65–90. ISBN 0-8369-1909-2.
  11. ↑ Turner, Guy (1999). "Allume Catina and the Aesthetics of Venetian Cristallo," Journal of Design History 12, No. 2, pp. 111–122. DOI: 10.1093/jdh/12.2.111
  12. ↑ Pérez, Joaquín Fernández (1998). "From the barrilla to the Solvay factory in Torrelavega: The Manufacture of Saltwort in Spain,"Antilia: The Spanish Journal of History of Natural Sciences and Technology, Vol. IV, Art. 1. ISSN 1136-2049. Archived at WebCite from this original URL on 2008-03-01.
  13. ↑ Mayes, Frances (2000). Bella Tuscany: The Sweet Life of Italy, (Broadway), p. 15. ISBN 0-7679-0284-X.
  14. ↑ Colla, G., Rouphael, Y., Fallovo, C., and Cardarelli, M. (2006). "Use of Salsola soda as a companion plant to improve greenhouse pepper (Capsicum annuum) performance under saline conditions," New Zealand Journal of Crop and Horticultural Science, Vol. 34: 283 - 290. Online abstract at http://www.rsnz.org/publish/nzjchs/2006/039.php Arxivat 2008-11-22 a Wayback Machine. (retrieved November 28, 2006).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salicorn fi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Salicorn_fi&oldid=29646251»