Salim ibn Sultan
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 setembre 1790  Oman |
| Mort | 1821 (30/31 anys) Masqat |
| Sultà d'Oman | |
| ← Sultan ibn Àhmad ibn Saïd – Saïd ibn Sultan → | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Família | |
| Família | Al Bu-Saïd |
| Pare | Sultan ibn Àhmad ibn Saïd |
Salim ibn Sultan (àrab: سالم بن سلطان, Sālim b. Sulṭān) (Sumail, 11 de setembre de 1790 – Masqat, 4 d'abril 1821) va ser sultà d'Oman. Va governar conjuntament amb el seu germà Saïd ibn Sultan entre 1804 i 1806.[1]
Biografia[modifica]
Salim ibn Sultan era fill del Sultan ibn Ahmad, que va governar Oman entre 1792 i 1804. Sultan ibn Ahmad va morir el 1804 en una expedició a Bàssora. Va nomenar Mohammed ibn Nasir ibn Mohammed al-Jabri com a regent i guardià dels seus dos fills, Salim ibn Sultan i Saïd ibn Sultan.[2] El germà del seu pare, però, Qais ibn Ahmad, governant de Suhar, va decidir intentar prendre el poder. A principis de 1805 Qais i el seu germà Mohammed van marxar cap al sud al llarg de la costa fins a Muttrah, que va capturar fàcilment. Qais va començar a assetjar Masqat. Mohammed ibn Nasir va intentar subornar Qais perquè desistís, però no ho va aconseguir.[2]
Mohammed ibn Nasir va demanar ajuda a Badr ibn Saif.[2] Després d'una sèrie de compromisos, Qais es va veure obligat a retirar-se a Sohar i Badr ibn Saif es va convertir en el governant efectiu.[3] Aliat amb els wahhabites, Badr ibn Saif es va tornar cada cop més impopular.[4] Per apartar els seus protegits, Badr ibn Saif va nomenar Salim ibn Sultan governador d'Al Maşna'ah, a la costa de Batinah i Saïd ibn Sultan governador de Barka.[5] El 1806 Saïd ibn Sultan va fer anar Badr ibn Saif a Barka i el va assassinar. Saïd llavors va ser proclamat governant d'Oman.[6][7]
Pel que sembla, Saïd ibn Sultan es va convertir en l'únic governant amb el consentiment del seu germà. La seva tia, la filla de l'imam Ahmad ibn Saïd al-BuSaïdi, sembla haver influït en aquesta decisió.[8] A finals de maig de 1810, Salim ibn Sultan va ser enviat en una missió a Pèrsia per buscar ajuda en la lluita contra els wahhabites al nord d'Oman.[9] Va morir a Masqat l'abril de 1821.
Va deixar tres hereus masculins, Muhammad, Hamed i Sirhan.[10]
Referències[modifica]
- ↑ «The Al-Busaid Dynasty - OMAN 4» (en anglès). royalark.net. [Consulta: 25 desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Miles, 1919, p. 304.
- ↑ Miles, 1919, p. 305.
- ↑ Miles, 1919, p. 307.
- ↑ Miles, 1919, p. 308.
- ↑ Miles, 1919, p. 309.
- ↑ «The Al-Busaid Dynasty - OMAN 5» (en anglès). royalark.net. [Consulta: 25 desembre 2022].
- ↑ Badger, 1871, p. 144.
- ↑ Davies, 1997, p. 327.
- ↑ Ibn Ruzayq, 1871, p. 257.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Badger, George Percy. Reports from Committee (en anglès). Great Britain. Parliament. House of Commons, 1871.
- Davies, Charles E. The Blood-red Arab Flag: An Investigation Into Qasimi Piracy, 1797-1820 (en anglès). University of Exeter Press, 1997. ISBN 9780859895095.
- Ibn Ruzayq, Ḥamīd ibn Muḥammad. History of the Imâms and Seyyids of ʼOmân (en anglès). Londres: Hakluyt Society, 1871.
- Miles, Samuel Barrett. The Countries and Tribes of the Persian Gulf (en anglès). Garnet Pub, 1919. ISBN 978-1-873938-56-0.
Sultans d'Oman, des de 1749 | ||
|---|---|---|
 | ||
♦ Com a sultà de Zanzíbar | ||
