Salomó II d'Imerètia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSalomó II d'Imerètia
King Solomon II of Imereti Georgia.jpg
Biografia
Naixement 1772
Kutaïsi
Mort 7 febrer 1815 (42/43 anys)
Trebisonda
Lloc d'enterrament Monestir de Gelati
 Rei d'Imerètia 

Religió Església Ortodoxa de Geòrgia
Activitat
Ocupació Monarca
Família
Família Dinastia Bagrationi
Cònjuge Mariam Dadiani Tradueix
Fills Aşubican Kadınefendi Tradueix
Pares Prince Archil of Imereti TradueixElene batonishvili Tradueix
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Salomó II, nascut el 1773, era abans el príncep David fill d'Artxil i d'Elena (aquesta filla de Irakli II de Kartli i de Daredjan).

La corona se la van disputar David, fill de Giorgi (cosí de Salomó) i David, fill d'Artxil (nebot de Salomó) que per part de mare era nét d'Irakli de Kartli.

Després de deu anys de lluites la noblesa proposa de fer rei a Irakli, però la reina Daredjan (esposa de Irakli) va aconseguir que la corona fos donada, per recomanació d'Irakli, a David fill d'Artxil, que va pujar sota el nom de Salomó II.

Aquest des del 1802 va demanar a Rússia de restablir el regne de Kartli i Kakhètia i a canvi acceptaria el protectorat rus, però no va ser escoltat.

Es va rebel·lar el mthavari de Mingrèlia Grigol Dadiani i Salomó va haver de combatre'l. Grigol va demanar el protectorat rus. El governador rus de Geòrgia, Pau Tsitsianov, exigeix a Salomó que pari les operacions i se sotmeti al protectorat rus, però Salomó s'hi nega. Tsitsianov envaí Imerètia i Salomó es veié obligat a acceptar el protectorat el 25 d'abril de 1804 (Tractat d'Elaznur).

El 1806 esclatà la guerra entre Rússia i l'imperi Otomà i el rei Salomó es va aliar amb els otomans. El tsar, furiós, va ordenar que es deposés a Salomó i s'annexés Imerètia l'abans possible. Però mentre durava la guerra el governador Gudovicht no va arriscar-se a operacions militars a la zona; el següent governador Tormassov va proclamar el govern rus el 20 de febrer de 1810 i l'abolició del regne al mateix temps que milers de soldats entraven al país i ocupaven Vartsikhé i Bagdadi.

Salomó es retirà a la vall de Khanis Tskali amb 4000 homes; un combat va tenir lloc a Tchkéri i un altre a la frontera entre Imerètia i Ratxa-Letchkumi; els russos ocupen Tola, Khvantchkara, Khotévi, Minda, Tsikhé, Khidikari i Oni.

Salomó s'entrega i és encarcerat a Tblisi però el 10 de maig de 1810 escapa i arriba a Akhaltsikhé, on demana la rebel·lió general, que es produeix ràpidament. Els rebels assetjaren als russos a les fortaleses i el governador Simonovicht no podia sortir de Kutaisi. El rei es va reunir amb el rebels. Un victòria parcial van obtenir els revoltats a Sakaro el mes de juny. Un altre combat important va tenir lloc a Vakhani amb victòria dels revoltats sobre el general Orbeliani (juliol). Simonovicht va encarregar a al general Rozen de posar fi a la revolta el 16 de juliol. Combats de certa importància es van produir el 8 i 10 d'agost. El setembre Rozen ocupa Vartsikhé i Salomó es retira a Khanis Tskali, però atacat per una força russa molt superior, va haver de fugir cap a Akhaltsikhé. El 1812 i 1813 la guerra entre Rússia i els otomans i persa va acabar, i el 1815 Salomó va morir a Trebizonda el 7 de desembre de 1815. El seu fill Constantí, nascut el 1789 va passar al servei de Rússia el 1812 i va morir el 3 de maig del 1844.

Referència[modifica]

Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997, p. . ISBN 2-7384-6186-7. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salomó II d'Imerètia Modifica l'enllaç a Wikidata