Salsolòidies
| Salsoloideae | |
|---|---|
Barrella punxosa | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Amaranthaceae |
| Subfamília | Salsoloideae Ulbr., 1934 Salsoloideae |
Salsoloideae és una subfamília botànica de les amarantàcies que abans formava part de les quenopodiàcies.[1] En català se'n pot dir salsolòidies.
Descripció i distribució
[modifica]Són herbes, subarbustos, arbustos o fins i tot alguns petits arbres (com Haloxylon ammodendron). Les tiges i les fulles sovint són suculentes. L'ovari conté un embrió espiral. En la majoria dels gèneres, les peces del periant són persistents en el fruit i es desenvolupen en forma d'ales escarioses a l'exterior de la fructificació, cosa que li facilita la seva dispersió pel vent (anemocòria). Moltes (com les que viuen als Països Catalans) toleren una certa salinitat (halòfits) o bé llocs rics en nitrats (ruderals).
L'àrea de distribució són àrees de caràcter desèrtic i semidesèrtic des d'Àsia central a l'Orient Mitjà.[2] També n'hi ha que viuen a Àfrica[3] o Austràlia[4] i algunes a la conca de la Mediterrània.
Gèneres
[modifica]Aquesta subfamília té més de trenta gèneres.[5] Als Països Catalans n'hi ha sis:[6] Salsola, Suaeda, Haloxylon, Hammada, Halogeton i Anabasis.
Referències
[modifica]- ↑ Kadereit, Gudrun; Thomas Borsch, K. Weising, Helmut Freitag «Phylogeny of Amaranthaceae and Chenopodiaceae and the Evolution of C 4 Photosynthesis» (en anglès). International Journal of Plant Sciences, 164(6), 11-2003, p. 959-986. DOI: 10.1086/378649.
- ↑ «Anabasis». Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 29 maig 2025].
- ↑ «Traganum Delile». Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 29 maig 2025].
- ↑ «Salsola». Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 29 maig 2025].
- ↑ Akhani, H. ; Edwards, G. ; Roalson, E.H. «Diversification of the Old World Salsoleae s.l. (Chenopodiaceae): Molecular phylogenetic analysis of nuclear and chloroplast data sets and a revised classification». International Journal of Plant Sciences, vol. 168, 6, 2007, p. 931–956. DOI: 10.1086/518263. ISSN: 1058-5893.
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.791-800. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).