Vés al contingut

Saltabardisses europea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSaltabardisses europea
Pyronia tithonus Modifica el valor a Wikidata

Imago a Fenn's Moss, Gal·les
Dades
Hoste
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaNymphalidae
TribuSatyrini
GènerePyronia
EspèciePyronia tithonus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1771)

La saltabardisses europea (Pyronia tithonus)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Distribució[modifica]

S'estén per gran part d'Europa, des del sud de la península Ibèrica fins al sud d'Irlanda i Anglaterra, nord d'Alemanya, centre de Polònia, els Balcans i l'oest de Turquia. Absent del sud d'Itàlia i de les principals illes mediterrànies, excepte Còrsega i Sardenya. També és present de forma local a les muntanyes del Rif del nord del Marroc.[3][4] A Catalunya, té una àmplia distribució, excepte a la Depressió Central i a la meitat sud, on la seva presència es restringeix a zones muntanyoses.[5]

Descripció[modifica]

Envergadura alar d'entre 31 i 41 mm.[6] Dimorfisme sexual evident per la presència, en els mascles, d'un androconi fosc i allargat a l'anvers de l'ala anterior, i per la mida més gran de les femelles. Anvers de color taronja amb un marge fosc i ample que s'estén per les vores. Presència d'un gran ocel negre a l'extrem superior de l'ala anterior, mentre que a l'ala posterior n'hi pot haver un altre de més petit. Revers de l'ala anterior similar a l'anvers, però amb el marge fosc més clar, mentre que l'ala posterior és bruna amb tons groguencs i té una franja pàl·lida on s'hi troben alguns ocels vestigials en forma de punts de color blanc.[5]

Hàbitat[modifica]

Clarianes, marges de bosc, prats embardissats i matollars, habitualment associats a boscos de pins o de caducifolis. També pot ocupar ambients ruderals. Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1700 m.[4][5] L'eruga s'alimenta de gramínies, com ara Poa, Festuca, Agrostis o Brachypodium, entre d'altres.[4][5]

Període de vol i hibernació[modifica]

Vola en una sola generació entre principi de juny i finals de setembre, segons la localitat.[4][5] Hiberna com a eruga.[5]

Espècies ibèriques similars[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Saltabardisses europea». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 10 març 2024].
  3. «Pyronia tithonus» (en anglès). [Consulta: 10 març 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0. 
  6. Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 

Enllaços externs[modifica]