Salvadoràcies
Salvadoraceae  | |
|---|---|
 Azima tetracantha | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Salvadoraceae Lindl., 1836 Salvadoraceae |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Tipus | Salvadora |
.svg){kind=icon}
Les salvadoràcies (Salvadoraceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les brassicals (Brassicales),[1] dins del clade de les màlvides, un subclade de les ròsides.[2] Conté una desena d'espècies, agrupades en tres gèneres. Inclou espècies natives d'Àfrica, inclòs Madagascar, el sud-est d'Àsia i Malèsia, sovint es troben en zones càlides i seques.[3]
Descripció
[modifica]Són arbusts o arbres petits, en alguns casos amb estípules, de vegades espinosos. Les fulles són simples, de marge enter, habitualment coriàcies o gairebé suculentes i disposades de manera oposada. Les flors són petites i actinomorfes, poden ser hermafrodites o unisexuals, i en aquest darrer cas, les plantes poden ser monoiques o dioiques. Al periant, el calze pot ser campanulat o ovoide, amb sèpals connats (units) en nombre de 2 a 4, i la corol·la és campanulada i formada per 4 o 5 pètals. A l'androceu hi ha 4 o 5 estams amb anteres amb dues teques, disposats de manera alterna amb els pètals. Al gineceu l'ovari és súper, amb dos carpels, unilocular o bilocular, amb un o dos òvuls per lòcul i placentació basal. El fruit és una baia o una drupa, habitualment amb una única llavor.[4][5]
Taxonomia
[modifica]Aquesta família va ser publicada per primer cop l'any 1836 a la segona edició de l'obra Natural System of Botany pel botànic anglès John Lindley (1799-1865).[6][7]
Etimologia
[modifica]El nom de Salvadoraceae deriva del nom donat pel botànic francès Laurent Garcin (1683-1752) al gènere Salvadora en honor al naturalista català Joan Salvador i Boscà (1598-1681).[8]
Gèneres
[modifica]Dins d'aquesta família es reconeixen els tres gèneres següents:[9]
Història taxonòmica
[modifica]Als sistemes de classificació antics, com ara el Cronquist (1980), la família de les salvadoràcies era inclosa a l'ordre de les celastrals (Celastrales).[10] En canvi, al complex Sistema Takhtadjan (1997) eren dins del seu propi ordre, el de les Salvadorales.[11] En canvi, a la primera versió del sistema de classificació APG (1998) va ser ubicada dins de l'ordre de les brassicals[12] on roman a l'actualitat.
Referències
[modifica]- ↑ Byng et alii., 2016, p. 18.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ «SALVADORACEAE Lindley» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ «Flora of China. vol. 11, Salvadoraceae» (en anglès). eFloras: Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria. [Consulta: 26 juny 2025].
- ↑ «Flora Pakistan. Salvadoraceae» (en anglès). eFloras: Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria. [Consulta: 26 juny 2025].
- ↑ «Salvadoraceae Lindl.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ Lindley, 1836, p. 269.
- ↑ Aljarbou et alii, 2022, p. 125.
- ↑ «Salvadoraceae Lindl.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 26 juny 2025].
- ↑ Cronquist, 1981, p. XVI.
- ↑ Takhtajan, 1997, p. 15.
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 541.
Bibliografia
[modifica]- Lindley, John. Natural System of Botany: or, a Systematic View of the Organisation, Natural Affinities, and Geographical Distribution, of the Whole Vegetable Kingdom; Together with the Uses of the Most Important Species in Medicine, the Arts, and Rural and Domestic Economy (en anglès). Segona edició. Londres: Longman, Rees, Orme, Brown, Green, and Longman, 1836.
- Aljarbou, Fahd; Almobarak, Abdulaziz; Binrayes, Abdulaziz; Alamri, Hadi M. «Salvadora persica’s Biological Properties and Applications in Different Dental Specialties: A Narrative Review» (en anglès). Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine, vol. 2022, 2022, p. 1-9. DOI: 10.1155/2022/8667687.
- Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1.
- Takhtajan, Armen Leonovich. Diversity and Classification of Flowering Plants (en anglès). Nova York: Columbia Univertity Press, 1997. ISBN 0-231-10098-1.
primera versió del sistema de classificació APG (1998) va reconèixer l'ordre de les gencianals amb les mateixes cinc famílies actuals.[1]
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 542.