Salvador Albacete y Albert

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSalvador Albacete y Albert
Salvador Albacete y Albert - Ministerio del 8 de marzo de 1879, en La Ilustración Española y Americana (cropped).jpg
Salvador Albacete, retrat publicat a La Ilustración Española y Americana.
Biografia
Naixement 4 de desembre de 1827
Cartagena
Mort 4 d'agost de 1890(1890-08-04) (als 62 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Ultramar
15 de març de 1879 – 9 de desembre de 1879
President Arsenio Martínez-Campos Antón
Escudo de España 1874-1931.svg  Governador del Banc d'Espanya
13 de febrer de 1885 – 4 d'agost de 1890
Activitat
Ocupació Advocat
Partit Partit Conservador
Modifica les dades a Wikidata

Salvador Albacete i Albert (Cartagena, 4 de desembre de 1827 - Madrid, 4 d'agost de 1890) va ser un polític espanyol, ministre d'Ultramar durant el regnat d'Alfons XII.

Biografia[modifica]

Durant quinze anys va servir en el Cos Administratiu de l'Armada, i entre altres càrrecs va fer d'oficial de la dotació del vapor de guerra León. Després es llicencià en dret i assolí els càrrecs d'Oficial primer i Oficial major del Consell Reial i després del Consell d'Estat. De 1863 a 1868 fou cap de secció, Director d'Hisenda i Subsecretari del Ministeri d'Ultramar en 1865. Poc després va passar a ocupar la Secretaria de la Intel·ligència General de la Reial Casa i Patrimoni, càrrec que va deixar arran de la revolució de 1868.[1]

Acompanyà a Isabel II en el seu exili a París després de la Revolució de 1868. Després de la restauració borbònica, va tornar a Espanya i fou elegit diputat per Arecibo (Puerto Rico) a les eleccions generals espanyoles de 1876, pel de Cartagena a les eleccions generals espanyoles de 1879 i 1881 i pel de l'Havana a les eleccions generals espanyoles de 1886.[2] També fou senador per la província de Múrcia en 1884-1885 i 1885-1886.[3] En 1875 va ser nomenat Fiscal del Consell d'Estat i després conseller, i més tard Fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya.

Va ser nomenat ministre d'Ultramar entre març i desembre de 1879. Des del seu càrrec va proposar una sèrie de reformes per dotar de més autonomia a Cuba i barrar el pas als moviments independentistes.[4] Al febrer de 1885 és designat governador del Banc d'Espanya, càrrec que ocuparia fins a la seva defunció.[5] L'1 de juny de 1886 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[6] Va rebre, entre altres, la Gran Creu d'Isabel la Catòlica, la Gran Creu de Carles III, Comanador de nom de Carles III, Cavaller de l'Esperó d'Or, Gran Creu de la Legió d'Honor, Medalla d'Itàlia i fou nomenat Gentilhome de Cambra de Sa Majestat.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvador Albacete y Albert Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco de Borja Queipo de Llano
Ministre d'Ultramar
Regne d'Espanya

(març-desembre) 1879
Succeït per:
José Elduayen Gorriti
Precedit per:
Francisco de Cárdenas Espejo
Governador del Banc d'Espanya
Escudo de España 1874-1931.svg

1885-1890
Succeït per:
Cayetano Sánchez Bustillo
Premis i fites
Precedit per:
Víctor Arnau Lambea
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 5

1886-1890
Succeït per:
Antonio de Mena y Zorrilla