Salvador Chulià Hernàndez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSalvador Chulià Hernàndez
Naixement 19 de maig de 1944 (72 anys)
Ocupació director d'orquestra i musicòleg
Modifica dades a Wikidata

Salvador Chulià Hernàndez (Catarroja, 19 de maig del 1944) és músic i compositor. Dirigí el Conservatori Professional de Música "José Iturbi" de València [1] fins a jubilar-s'hi el 2014.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicià la seva formació musical amb el seu oncle, i a la Societat Musical "L'Artesana" de Catarroja. Posteriorment va estudiar solfeig, saxòfon, piano, harmonia, contrapunt i fuga, composició i direcció orquestral [2] als conservatoris de València i Múrcia, i obtingué la titulació superior en saxòfon, harmonia, composició i direcció d'orquestra.

Ha estat director [3] de les bandes de música de la Societat Musical de Benifaió, de la Unión Artística Musical de Navajas, de "L'Artesana" de Catarroja i de l'Acadèmia General de l'Aire, a San Javier (Múrcia). També fundà i dirigí[2] el Grup de Metalls Catedralicis de València.

En el camp de la composició, ha estat autor de més de quatre-centes obres[4] entre les quals n'hi ha per a orquestra, banda, formacions de cambra i vocals. Composicions seves han estat premiades en concursos ("Ciudad de Torrevieja" 1983, "Onda" 1981, "Joan Senent Ibañes" 1977, "Vila d'Almussafes" [nt 1] i Jocs Florals de Paterna 1974) i seleccionades com a obres de competició [2] als concursos de bandes de Cullera, Provincial i Internacional de València, així com al "Concours International de trompette" de París i al d'Havaneres i Cançó Polifònica de Torrevella.

La seva dedicació a la pedagogia de la música s'ha manifestat en dues vessants: en el Conservatori Municipal de Música José Iturbi de València, del qual és professor i, des del 1993, director,[5] i com a autor de diversos textos per a ensenyament musical.

És membre de número des de la seva fundació de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música. També va presidir durant deu anys ([6] 1995-2005) l'Associació de Compositors Simfònics Valencians (COSICOVA) i el 2011[6] va ser novament elegit per un mandat de quatre anys. En l'actualitat (2007), és professor de composició i director del Conservatori Professional de Música "José Iturbi" de València, i va ser elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, amb la medalla 24, el 25 d'octubre del 2012, que uns anys abans [7] ja l'havia distingit amb el premi Vinatea a la seua labor pedagògica, de composició i de direcció.

El 2009 va ser homenatjat[8] per l'ajuntament de Llíria, en el marc del Festival de Bandes. El 2010 rebé el premi "Lira de Oro"[9] de la "Societat Musical Poblados Marítimos", de València.

El 2010 i 2011 hi hagué acusacions públiques de favoritisme de Salvador Chulià, pare i director del conservatori, envers el seu fill Vicente Francisco en tant que professor i director de la banda del conservatori, així com per l'ús de les instal·lacions del centre per a activitats musicals privades de forma al·legadament irregular, però sense càrrecs d'il·legalitat.[10]

Fills[modifica | modifica el codi]

  • Salvador Antonio Chuliá Ramiro (Catarroja, 1971 - 8.10.1989) va ser estudiant de percussió xilofonista, i morí [4] en un accident de trànsit. Obtingué[nt 2] Hom pot consultar unes breus dades biogràfiques de Salvador A. Chuliá, i escoltar la música que Luis Llopis li dedicà al vídeo del pas-doble A Salvador Chuliá Ramiro, gravat per la banda del "Centro Instructivo Musical Tendetes" de València el 30 de maig del 2009 el premi d'honor de final de carrera del Conservatori de València a títol pòstum al novembre del 1989. Son pare li dedicà el Tríptico elegíaco para un percusionista, estrenat per la JONDE, sota la direcció d'Edmond Colomer i el compositor Luis Llopis Cervera li dedicà[nt 2] el pas-doble A Salvador Chuliá Ramiro.
  • Ernesto Chulià Ramiro[11] (Catarroja, 1974) és intèrpret de fliscorn i trompeta. Estudià al conservatori de música de València, i amplià la seva formació, entre altres, amb el trompetista Maurice André[nt 3]/> molt vinculat a la família Chulià. Durant molts anys va ser[12] solista de fliscorn a la "Banda Sinfónica Municipal de Madrid"(a partir del 1997), i professor de música a l'escola municipal "Dionisio Aguado" (Fuenlabrada), on romangué fins al 2011. Juntament amb Manuel F.Reyes i David Navarro formà el 2004 un conjunt, Aleación Flamenca, que gravà el disc [nt 2] Canta a Fernando y Bernarda.
Ha impartit cursos de trompeta a Teulada[13] (2001) i a altres poblacions. També ha gravat discos, com el Festival de Trompeta (a mi hermano Salva)[nt 4] o Encuentro entre dos estirpes: Maurice André interpreta Salvador Chuliá amb música del seu pare i direcció del seu germà Vicente. Publicà un Método de agrupación de trompetas (València: Piles, 2009), en llibre amb CD, i un Vademécum del trompetista (València: E.J.Chuliá, 2011); al 2012 va presentar aquest darrer llibre[14] a l'Acadèmia Estoniana de Música i Teatre. El compositor Miguel Ángel Casares López li compongué al 2011 i a petició de Chuliá, l'obra[15] Vents i veles de l'albufera, per a trompetes i orgue. El programa de Televisión Española Los oficios de la cultura[nt 3] li dedicà al 2012 el capítol dedicat al trompetista, on explicà alguns trets de l'aprenentatge de l'instrument i es mostra la interrelació de Chulià amb el seu deixeble. Ha guanyat premis a concursos de trompeta a Möers (Alemanya, 1999), Benidorm (1998), Luneville i Albertville (França, 1992 i 1991 respectivament).[cal citació]
  • Vicente Francisco Chulià Ramiro[nt 5] (Catarroja, 1984) és compositor i director d'orquestra. Estudià als conservatoris José Iturbi de València, Salvador Seguí de Castelló, Musikene en San Sebastiá i el Reial Conservatori de Música de Madrid, les especialitats de solfeig, percussió, harmonia, contrapunt i fuga, orquestració i composició, amb notes brillants. Ha ampliat estudis amb els mestres L.H.Stevens, Antón García Abril, Ferrer Ferran i Rafael Talens. Posteriorment continuà la seva preparació fent Composició amb el seu pare i Direcció d'orquestra amb Enrique García Asensio. Actualment (2011)[nt 5] és professor d'orquestra, així com director de la Banda i l'Orquestra Simfònica del Conservatori José Iturbi de València. Fins al 2011[nt 5] ha compost una quarantena de peces (com la Fantasía para fliscorno y piano [5][6] gravada; Tres estampas valencianas, obra obligada en el Concurs de Bandes de València del 2010; La Reconquista, estrenada el 2008 al Palau de la Música de València; Noches de Noviembre, estrenada el 2009 per la Banda Simfònica Municipal de Madrid). La seva obra pianística es recopilà en el CD Obra pianística de Vicente Chuliá [7] interpretat per Sergio Sapena. La seva musica ha sigut interpretada per orquestres i bandes com les de Tenerife, Madrid, Barcelona, Alacant, València, Castelló.... Els trompetistes Nicolás André, Antonio Cambres i el seu germà Ernesto Chuliá, han enregistrat música d'ell per a trompeta i fliscorn.[cal citació]

Obres[modifica | modifica el codi]

[16]

Obra simfònica[modifica | modifica el codi]

[17]

  • A la festa de les falles (2010), poema simfònic
  • Al maestro Serrano: gran fantasía sinfónica (1974), per a orquestra
  • Concierto nº 1: para oboe y orquesta (1974)
  • Concert pour Maurice André (1995), per a trompeta i orquestra[nt 6]
  • Díptico sinfónico (1987), per a banda [nt 7]
  • Fanfarria para tres amigos (2006), per a orquestra. Dedicada a Maurice André, Nicolás André i Ernesto Chulià
  • Fantasía concertante (2006), per a trompeta i orquestra. Obra d'encàrrec per al Concours de Trompette Maurice André[18]
  • Homenaje a Juan Luis Vives (1993) [1]
  • Moments d'orgue (1987)
  • Naskigo: estampa musical (1994), per a orquestra simfònica; n'hi ha versió per a veu i orquestra (Naskiĝo, Naixement en esperanto) [16]
  • Navajas 2006 (fantasía), per a orquestra
  • Remembrança del Corpus Valencià (1991)
  • Sinfonía Mediterránea (2008), per a orquestra simfònica i cor, dedicada a Salvador Giner i Vidal [8]
  • Sonata en Do (1976), per a orquestra
  • Suite per a metalls i orgue (1983)
  • Tríptico elegíaco para un percusionista (1990), per a orquestra simfònica. Dedicat al seu fill Salvador (traspassat prematurament).

Música de cambra[modifica | modifica el codi]

[17]

Música vocal[modifica | modifica el codi]

[17]

  • A la placeta del meu poble (1978) [1]
  • Al bon Jesuset (1978) [1]
  • A ti, Señor (1981)
  • Bautismos que no bautizan (1993) [7]
  • Cançó de primavera (1978)
  • Cant de pau (1983)
  • Díptico (1998), sobre poemes de sant Joan de la Creu (Llama de amor viva i Tras de un amoroso lance) [16]
  • Duerme mi niño (Canción de cuna) (1993), per a soprano i piano [16]
  • Habanera (1984)
  • Jesuset (1978)
  • Missa d'infants (2006), per a cor[18]
  • Navidad en Belén (2011) [1]
  • Niño Daniel, canción de cuna (1999), per a veu i piano [16]
  • Petenera andaluza (1998), sobre un poema de Federico García Lorca [16]

Obres per a banda[modifica | modifica el codi]

  • A José Manuel Romeu (2014), marxa mora
  • A Vilafranca del Penedès (1985), sardana [17]
  • El Corte Inglés en València, en el seu quarantè aniversari (2011) [12]
  • Episodios sinfónicos (1988)[nt 8]
  • Espíritu Levantino (1976), suite simfònica
  • Espíritu valenciano (1977), suite simfònica, guanyà el premi "Joan Senent Ibañes". En tres parts: Meditación, Canción de cuna, Valencianía [3]
  • Moviments cíclics per a banda (1981)[nt 9]
  • Paisajes valencianos (1973), poema simfònic
  • Sinfonía Valentina (2005), obra obligada de la Secció d'Honor del Certàmen Internacional de València [16]
  • Suite migratoria (2008), obra obligada per al concurs de bandes de música de la Comunitat Valenciana de Xest [17]
  • Tercer Milenio (2003). Premi Ciudad de Torrevieja. En tres parts: Nacimiento, Introducción y Habanera, Esplendor
  • Tres secuencias sinfónicas (2005), obra obligada per al concurs de bandes de música de la Comunitat Valenciana, Xest 2005 [18]
  • Tríptic (2015) [19]

Himnes [17] A Santa Cecília ([20] 1982), Al Cristo de la Fe de Paterna (1975), Al Cristo de la Piedad (1974), Falla El Charco de Catarroja ([21] 2012) amb lletra de Joan A. Alapont i Juan José Navarro, Himne de la Real Académia de Cultura Valenciana ([19] 2015), Trofeo S.M. la Reina ([16] 2012)

Pas-dobles de concert: A Navajas ([19] 1982), Ariadna Hernández (2004), Carmen Hernández ([20] 1971), Falla El Palmar (1976), Jaume Antón ([16] 1998), Joaquín Pedro (1973), Juan Lamas (2014), Pascual Cortés (1971)

Altres pas-dobles: Carrer Major ([16][nt 1] 1984), Catarroja (1974), Enrique Soriano ([16] 2005), Falla Doctor Serrano, Carlos Cervera i Clero ([21] 2006), Falla l'Albufera ([22] 1989), Félix Cano ([21] 2012), La Lira a Titaguas ([16] 1990), Lolerías ([16] 1998), Lucía Andrés (1996), Teulada en fiestas ([16] 1976)

Escrits musicals[modifica | modifica el codi]

[16]

Gravacions[modifica | modifica el codi]

  • casset Banda Primitiva de Liria, Banda la Artesana de Catarroja, dirección S. Chuliá. Madrid: Marfer, 1980.  (comprèn Paisajes valencianos)
  • disc compacte Chulià, Salvador (dir.); Banda simfònica del Conservatori Municipal "José Iturbe". Dedicatorias: melodías españolas. Sevilla: Musicalbero, 2007.  (comprèn Catarroja, Carrer Major, Falla Palmar i A Ariadna Hernández de S. Chulià, i Mari Carmen Ramiro de V.F. Chulià)
  • disc LP Certamen Internacional de Bandas de Música "Ciudad de Valencia" 1982. Barcelona: Sonido y Técnica, 1982.  (comprèn Movimientos rítmicos para banda, amb interpretació de la Banda Primitiva d'Alboraig)
  • disc compacte Sapena, Sergio (piano); Tortajada, Fernando (piano); Chuliá, Vicente F. (marimba); Gorrea, Miguel Ángel (violín); Chuliá, Ernesto (trompeta). Chuliá y la música de cámara. Valencia: Nuestras bandas de música, 2014.  (comprèn Pago de la Jaraba; A María Dolores; Euterpe; Al doctor Monleón; A los hermanos Clemente; Simbolismos; Para Blanca; Pensamiento y añoranza; Homenaje a mi padre)
  • disc compacte Banda Sinfónica del Conservatorio Municipal "José Iturbi"; Orquesta Sinfónica del Conservatorio Municipal "José Iturbi"; Chuliá, Vicente F. (director); Soul Brass Quintet; Chuliá, Ernesto (trompeta). Chuliá y la música para viento. Valencia: Nuestras bandas de música, 2014.  (comprèn A la festa de les falles; A José Manuel Romeu; Paisajes valencianos; Iberbrass suite; Intimismos; Juan Lamas)
  • disc LP i disc compacte Orquestra "Ciutat de Torrent; Chulià, Vicente F. (director); André, Maurice; Chulià, Ernesto (acompanyament). Encuentro entre dos estirpes: Maurice André interpreta Salvador Chuliá. València: ML, 2006.  (comprèn Fanfarria para tres amigos, Navajas 2006, Festival para trompeta y órgano, Adagio sentimental, Introducción y polca, Fantasía para fliscorno y piano, Tríptico elegíaco para un percusionista i Concierto pour Maurice André)
  • casset Himno del Levante. Barcelona: R.Cuxart, 1980. 
  • casset Kantonales Jugend Blasorchester Schwyz. Stäfa (Suïssa): Liverpool Record, 1995.  (comprèn Pascual Cortés)
  • disc compacte Banda Municipal de València; Sánchez Torrella, Pablo (director). Pasodobles - Fallers Majors de València. València: E.G. Tabalet, 2007.  (comprèn Lucía Andrés)
  • disc compacte Chuliá, Ernesto (trompeta); Sapena, Sergio (piano). La trompeta en las aulas del Conservatorio. Valencia: Nuestras bandas de música, 2015.  (comprèn Jugueteando, Els valencians, Breve fantasía, DoMiSi, Mosaico valenciano, Introducción y polca, i Els educandos)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 El pas-doble Carrer Major va ser primer premi del I Primer Concurs Nacional de Pas-doble "Vila d'Almussafes" 1989
  2. 2,0 2,1 2,2 Madrid: Audioluna Discos, 2005 (crítica a Jondoweb)
  3. 3,0 3,1 El programa Los oficios de la cultura feu una llarga entrevista a Ernesto Chuliá, il·lustrada amb diverses interpretacions, seves i d'altres intèrprets. Un és Maurice André, que en va ser professor i el recorda. També es relacionen els diversos premis que Chuliá ha rebut [1]
  4. 4,0 4,1 disc compacte Festival de trompeta (a mi hermano Salva). Madrid: Lady Alicia Records, 2004.  en què Ernesto Chuliá interpreta, entre altres peces, el Festival para trompeta y órgano que el seu pare havia compost el 1988.
  5. 5,0 5,1 5,2 Vicente Chuliá té una extensa plana biogràfica, amb una llista d'obres datades entre 1998 i 2011, al web de l'"Asociación de Compositores Sinfónicos Valencianos"
  6. El Concierto... va ser dedicat per Salvador Chuliá al seu amic Maurice André, trompetista d'anomenada. Aquest l'interpretà en una gravació amb l'Orquestra Simfònica "Ciutat de Torrent"
  7. Díptico sinfónico va ser obra d'interpretació obligada a la secció Segona del Certamen Internacional de Bandes de València 1988. Té dues parts, Antaño i Hogaño (partitures i interpretació)
  8. Episodios sinfónicos va ser obra d'interpretació obligada a la secció Tercera del Certamen Internacional de Bandes de València 1993 (partitures)
  9. Moviments cíclics per a banda va ser obra d'interpretació obligada a la secció Segona del Certamen Internacional de Bandes de València 1982. Un moviment en diverses seccions: Misterioso, Tempo de marcha, Largo, Allegro Lieto, Adagio misterioso, Tempo de danza - Ageuole (ressenya, [2]interpretació)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Programa de los conciertos y homenajes dedicados a Salvador Chuliá» (en espanyol). [Consulta: 4 juliol del 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 Petita biografia a la plana del Concurs Internacional de Bandes de Música de València de l'any 2000 [Consulta: 1 de març del 2013]
  3. 3,0 3,1 «[diversos articles]». COSICOVA - La Revista, gener 2012.
  4. 4,0 4,1 4,2 Juan Pablo II, en tres movimientos, article de Monica Ros Valencia a Levante 21.10.2011
  5. Conservatori de Música de València. «Composició de l'Equip Directiu». [Consulta: 1 març del 2013].
  6. 6,0 6,1 Salvador Chuliá, presidente de la asociación de compositores valencianos a la plana web Nuestras bandas de música (notícia del 28.2.2011)
  7. 7,0 7,1 «"Salvador Chuliá Hernández", al web de la RACV». [Consulta: 4 juliol del 2016].
  8. Vídeo de l'homenatge de l'ajuntament de Llíria a Salvador Chulià
  9. Vídeo i comentari de l'acte d'atorgament de la "Lira de Oro" de la Societat Musical Poblados Marítimos
  10. José Parrilla a Levante: El "José Iturbi" modifica un concurso y contrata la orquesta del hijo del director (2010)
  11. «Ernesto Chuliá, al web Trumpetland» (en anglès). [Consulta: 29 juny del 2016].
  12. [3]Notes biogràfiques d'Ernesto Chuliá en les presentacions de dos discos seus [Consulta: 1 de març del 2013]
  13. Notícia del curs de trompeta a Vilaweb
  14. Ressenya de l'acte
  15. Reproducció de Vents i veles de l'albufera en format MIDI
  16. 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 16,10 16,11 16,12 16,13 16,14 16,15 16,16 16,17 16,18 Hi ha una llista d'obres publicades al "WorldCat Identities"
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 Arnal Domingo, Vicente. Las composiciones para trompa. Propuesta de inventario del patrimonio valenciano (2ª mitad del siglo XX-2004)[tesina de màster en música]. Universidad Politécnica de Valencia, 2007, p. 89-90. 
  18. 18,0 18,1 Moreno, Paco «Salvador Chuliá estrena obra en París». Las Provincias, 6.1.2.2006.
  19. 19,0 19,1 «La Real Acadèmia de Cultura Valenciana cumple 100 años». ABC Comunidad Valenciana, 16-01-2015.
  20. «Coneix la Coral, al web de la S.M. L'Artesana». [Consulta: 5 juliol del 2016].
  21. 21,0 21,1 Dasí, Ana «La Falla El Charco de Catarroja presenta su nuevo himno». Las Provincias, 03-03-2012.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]