Salvador Manzanares Fernández

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSalvador Manzanares Fernández
1853, Los mártires de la libertad española, vol II, Salvador Manzanares (cropped).jpg
Biografia
Naixement 18 de gener de 1788
Bretún, Villar del Río
Mort 8 de març de 1831(1831-03-08) (als 43 anys)
Estepona
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre de la Governació
2 de juny de 1823 – 30 d'octubre de 1823
President José Luyando y Díez
Activitat
Ocupació Militar
Rang militar general
Conflicte Guerra del Francès
Família
Cònjuge María Mercedes de Gilleman
Modifica les dades a Wikidata

Salvador Manzanares Fernández (Bretún, Villar del Río, Sòria, 18 de gener de 1788 - Estepona, 8 de març de 1831) va ser un polític i militar liberal espanyol.

Biografia[modifica]

Va ingressar en l'exèrcit en 1805 i va ser fet presoner en la batalla de Tudela durant la Guerra del francès i enviat a presó a França, on va conèixer Pedro Gómez Labrador. Va aconseguir escapar i va tornar a Espanya, i fou nomenat tinent coronel, capità de sapadors i professor de l'Acadèmia d'Alcalà de Henares. Finalitzada la guerra, va ser jutjat pel Tribunal de la inquisició per maçó, per la qual cosa es va veure obligat a exiliar-se a Lille. Va tornar el febrer de 1820 amb Francisco Espoz e Ilundain quan es va proclamar el Trienni liberal.[1][2]

Va formar part com a Ministre de la Governació dels darrers governs liberals, i fou tinent general de l'Exèrcit a Catalunya (1822-1823). Amb la tornada a l'absolutisme després de la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís en 1823, es va exiliar a Gibraltar. Va decidir donar suport al pronunciament de José María de Torrijos y Uriarte. Després de diversos intents fracassats contra La Línea de la Concepción i Algesires, va prendre Los Barrios el 21 de febrer de 1831 amb l'ajut de Tomás Benítez i Carles Vincent d'Agramunt.[3] A la fi del mateix mes va desembarcar a Getares i va assetjar Algesires. Després va posar rumb a Estepona, on va ser traït, capturat i executat.[4]

Referències[modifica]

Lectures[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José María Calatrava
Ministre de la Governació
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg

(maig-octubre) 1823
Succeït per:
José Aznarez Navarro