Salvador Mel·lo i Nicola

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Salvador Mel·lo)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSalvador Mel·lo i Nicola
Biografia
Naixement1931 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2001 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Activitat
OcupacióCoreògraf, ballarí i sardanista Modifica el valor a Wikidata

Salvador Mel·lo i Nicola (Barcelona, 4 de juliol de 1930 - Barcelona, 7 de març de 2001) va ser un ballarí i coreògraf que va formar part de l'esbart dansaire Verdaguer i que ha volgut recuperar les antigues danses i, conservant el seu origen, les ha adaptat a l'escenari.[1]

Mel·lo va ser el petit de dos germans d'una família amb qui no va tenir mai bona relació. Assidu al Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar, on feia teatre, cant i d'escolà, el març de 1945 va decidir començar a assistir a les classes de dansa tradicional que allà s'hi impartien. El 18 d'abril de 1948 va assistir a l'estrena de l'Esbart Verdaguer al Palau de la Música Catalana i el 13 de setembre del mateix any va començar a assajar amb el cos de dansa dirigit per Manuel Cubeles. Aviat va començar a destacar com un dels millors dansaires, i el 1951 va rebre l'encarrec de dirigir els filials del Verdaguer.[cal citació]

El 1953, Cubeles va deixar la direcció de l'Esbart Verdaguer per fundar l'Esbart Sarrià i Mel·lo va ocupar el seu lloc. Va trencar amb la manera de treballar del seu antecessor, i això va causar un deteriorament en la seva relació. La nova direcció artística buscarà un resultat més vistós, amb influència de la dansa espanyola i els musicals americans. L'última actuació del Verdaguer és a la inauguració de la Copa del Món de Futbol del 1982, al Camp Nou.[cal citació]

El 1976 va rebre l'encàrrec de dirigir l'Esbart Sant Cugat, on es va estar fins al 1988. Joan Serra va substituir-lo.[2] Aquest mateix any es va celebrar el 40è aniversari de l'Esbart Verdaguer i un grup d'antics dansaires van organitzar un homenatge al coreògraf. Aquesta va ser la seva última aparició en públic. Pràcticament no va sortir de casa fins a la seva mort.[cal citació]

Producció coreogràfica [3][modifica]

  • El Tarlà (1953)
  • Els cascavells (1954)
  • Farandola provençal (1955)
  • L'entrellissada del Rosselló (1956)
  • Cants i danses de Mallorca / A una plaça de Sóller (1959)
  • Cants i danses de València / Arabesc del País Valencià (1959)
  • Catalònia (1959)
  • Contrapàs nou (1959)
  • Dansa galana (1959)
  • De la processó de Verges (1959)
  • Divertiments (1959)
  • La dama d'Aragó (1959)
  • L'envelat (1963)
  • La Rambla (1964)
  • Tossa 1914 (1966)
  • Vilanesca (1966)
  • Andorranes (1969)
  • El celler (1969)
  • Els esquemes de Tortosa (1969)
  • Els quatre vents (1969)
  • Fandango per als llauradors de Tabernes de Valldigna (1969)
  • Les ballades (1969)
  • Orfeu a Mallorca (1969)
  • Papallones i roelles (1969)
  • Recordant l'Alguer (1969)
  • Trincar i riure (1971)
  • Montjuïc (1985)

Notes[modifica]

  1. Vilanesca a Fes la festa
  2. «Història del cos de dansa de l'Esbart Sant Cugat». [Consulta: 27 desembre 2019].
  3. Lara, Jordi. Papallones i roelles: El coreògraf i ballarí Salvador Mel·lo. Edicions de 1984. ISBN 9788496061408. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • «Especial Salvador Mel·lo». Nydia. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A., 22-03-2003. [Consulta: 11 març 2017].