Salvador Millet i Bel

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:54, 9 gen 2016 amb l'última edició de Gazophylacium (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSalvador Millet i Bel Creu de Sant Jordi 1984
Biografia
Naixement1912 Modifica el valor a Wikidata
Viladrau (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort1998 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Activitat
OcupacióEconomista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Salvador Millet i Bel (Viladrau, Osona 1912 - Barcelona 1998) fou un economista català.

Biografia

Diplomat per la Institució d'Estudis Econòmics i Comercials de la Generalitat, estudià a la Universitat de Berlín, on fou deixeble de Wilhelm Röpke i Friedrich von Hayek.

El 1935 ingressà a les joventuts de la Lliga Catalana i s'associà a Francesc Cambó, a qui admirava profundament. Per aquest motiu fou perseguit en esclatar la guerra civil espanyola, i el 1936 s'exilià a França. En tornar va dirigir el Servei d'Estudis Econòmics de Cambó, col·laborà a la Fundació Bernat Metge i del 1947 al 1956 dirigí l'editorial Alpha.

Com a economista va estar adscrit a l'escola de l'economia liberal, escrigué diversos estudis i col·laborà sovint amb articles a La Vanguardia i Destino. També fou president de l'Institut d'Estudis Europeus i un dels promotors de l'acostament als mòduls neocapitalistes i democràtics d'Europa.

El 1975 va intentar ressuscitar políticament la Lliga Catalana amb el Club Catalònia, que va patrocinar la Lliga Liberal Catalana, però que fracassà en les eleccions generals espanyoles de 1977.

Més tard ocupà càrrecs empresarials i del 1980 al 1987 fou president de la Caixa de Pensions, càrrec que abandonà per motius d'edat, essent succeït per Joan Antoni Samaranch.[1]

El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi i va ser membre de la Societat Catalana d'Economia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Obres

  • Què significa ser conservador, avui? (1987)
  • Estado de quiebra (1993)
  • Història de l'agricultura espanyola durant els segles XIX i XX (2001)

Referències

Enllaços externs


Precedit per:
Narcís de Carreras i Guiteras
President de "la Caixa"
1980 –- 1987
Succeït per:
Joan Antoni Samaranch i Torelló