Salvador Soliva Ruscalleda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSalvador Soliva Ruscalleda
Biografia
Naixement7 abril 1854 Modifica el valor a Wikidata
Tordera (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1901 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, militar carlí Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatCarlisme Modifica el valor a Wikidata

Salvador Soliva Ruscalleda[1] (Tordera, 7 d'abril de 1854-Barcelona, 21 de desembre de 1901) va ser un militar i cabdill carlista català.[2]

Salvador Soliva i Ruscalleda va néixer a Tordera (el Maresme, Barcelona). Fill de Salvador Soliva Roquet i de Lluïsa Ruscalleda, era confiter i adroguer de professió i originari de famílies d'antiga tradició carlina. El seu pare, també líder i guerriller carlí molt actiu, ja havia combatut a la II Guerra Carlina o Guerra dels Matiners i en la preparació de la Revolució de 1868 o la Gloriosa.La coincidència de nom i cognom del pare i del fill, així com les seves mateixes activitats fruit de la seva ideologia radical, sovint ha provocat confusions sobre quin dels dos personatges havia participat en els diferents episodis bèl·lics. La preparació d'aquesta revolució de 1868 fou el motiu principal pel qual l'escriptor Prudenci Bertrana i Comte [3] va néixer a Tordera, ja que els pares s'hi van establir seguint les activitats i la ideologia carlina dels Soliva.[4]

Tercera Guerra Carlina[modifica]

Espasa propietat de Salvador Soliva. Procedència: Fons Torrellas-Dausà

Va fer la guerra amb 18 anys a les ordres primer de Savalls i després de Tristany al costat del seu pare, a qui es va donar per mort diverses vegades [5] Al maig de 1872 va manar a Tordera, la seva localitat natal, una partida carlista de 70 homes,[3] amb els quals des de Tordera va entrar a Sant Celoni el 13 de maig.[6] Després de passar per Anglès, el 12 de juliol va arribar a Sant Feliu de Pallerols.[7]

Durant l'any 1873 les activitats de la partida Soliva es van concentrar a la Costa de Llevant, especialment a les muntanyes dels voltants de Blanes i Lloret de Mar on es refugiaven en ermites properes.[8]

Francesc Savalls amb el seu estat major

La nit del 27 de gener de 1874 el comandant Soliva va atacar, per ordre de Savalls, amb dues companyies del 1r batalló de Girona i 50 cavalls, una força de 40 voluntaris republicans a Santa Cristina d'Aro, que es van refugiar a l'església. Els seus enemics van escapar per una finestra, però van deixar les seves armes i les forces de Soliva van recollir 41 fusells, municions i una càrrega de granades de mà. Soliva va anar a descansar el 28 a Tossa de Mar i el 29 a Lloret de Mar. Posteriorment va saber que una columna liberal sortia de Blanes, per la qual cosa els carlistes van sortir al seu encontre i les tropes republicanes es van veure forçades a refugiar-se a la ciutat.[9]

El 21 de març va entrar amb el general Savalls a Santa Coloma de Farners i es va apoderar de dues peces d'artilleria i de les armes dels voluntaris liberals. Va entrar a Llagostera, que s'havia quedat sense tropes en aproximar-se els carlistes.[10]

Acabada la guerra carlista, Soliva no va voler que el govern li reconegués la graduació i va entrar a treballar al Banc de Barcelona.[11] El 1896 era vocal del cercle tradicionalista de Barcelona.[12] Després de separar-se d'aquest, l'any següent va presidir el cercle Pelayo, societat carlista enfrontada al cercle tradicionalista de Barcelona que presidia el duc de Solferino.[13]

Alçament de Badalona o de 1900[modifica]

Durant els preparatius per a un nou aixecament carlista després de la pèrdua de Cuba i Filipines, al març de 1899 el general Moore va nomenar el coronel Soliva Comandant General de la província de Barcelona.[14] En una reunió que van mantenir tots dos a Perpinyà, haurien acordat l'alçament per al 4 de juny de 1900, considerant que seria beneficiós per a la causa carlista fer fracassar l'emprèstit projectat pel ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde.[15]

Nomenament de Salvador Soliva com a Cap carlista de la Brigada de Barcelona

En no arribar l'ordre d'alçament de la màxima instància, Soliva i altres caps carlistes, en veure que s'estava deixant passar l'ocasió més propícia per a la insurrecció després del desastre colonial, van planejar l'aixecament sense l'orde de Don Carlos, a qui consideraven que retenia la seva esposa Donya Berta. Al maig de 1900, un grup de carlistes liderat per Joaquim de Bolós van visitar el pretendent a Venècia amb una comunicació de Soliva. El secretari de Don Carlos, Francisco Martín Melgar els va manifestar en aquell moment que Don Carlos mai donaria l'ordre d'alçament. José Muntadas va afirmar llavors que si durant tot el mes d'agost el rei no havia donat l'ordre, es faria el moviment «sense ordre i per sobre del rei». Es va anunciar que l'alçament seria del 5 al 15 de setembre, per la qual cosa Soliva va seguir els seus treballs entre els caps compromesos.[16]

Els guàrdies civils que resistiren l'atac dels carlins a la caserna de Badalona

Soliva es va reunir a Madrid amb Vázquez de Mella i el brigadier Gómez Solana. Encara que el segon li va transmetre que no havia aconseguit suports a Sant Sebastià, ell va continuar la conspiració. Després va estar a Saragossa amb el general Cavero i a València amb els excombatents Santiago Jorcano (director del Regional), Lorenzo Traver i altres.[17]

Malgrat la resistència que va posar el general Moore, l'activitat de Soliva en favor de la insurrecció va ser enorme. Va escriure a Moore per demanar-li una cita amb ell a Perpinyà per al dia 28 d'octubre, a la qual també hi acudirien Ramos Izquierdo, Jorcano i Traver, de València, i Franco, de Saragossa, que havien arribat a Barcelona. No obstant això, el dia 13 Moore havia fet circular una nota en la que comunicava a les prefectures carlistes que seria destituït d'ocupació i càrrec qui s'alcés sense l'ordre seva.[18]

El 24 d'octubre de 1900 Moore va cridar el brigadier Manuel Puigvert i l'intendent Joan Puigvert per a què dissuadissin Soliva, qui no obstant això ja havia donat l'ordre d'aixecament per al 28 d'octubre.[18] A Navarra, Soliva estava d'acord amb l'antic cap d'una partida, Gregorio Ucar «Bartolillo», però no va ser secundat.[19]

Després del fracàs de la insurrecció, Soliva va ser condemnat per les autoritats i posteriorment indultat.[11] Els que havien participat en l'aixecament van ser a més declarats traïdors per Don Carlos. El 1901 Joan Maria Roma va ser a Venècia per a reivindicar davant el pretendent la seva lleialtat carlista i la del coronel Soliva, qui va morir poc després. Afirmaven que només els havia mogut la lleialtat al seu rei bandejat[18] i, segons Melcior Ferrer, Don Carlos rectificaria la seva apreciació dels successos i va perdonar els implicats.[20]

D'acord amb la memòria que presentaria el propi Soliva a Don Carlos, Moore hauria estat en contacte amb un agent de Borsa per obtenir un benefici econòmic de la revolta i hauria provocat el fracàs d'aquesta.[21] Salvador Soliva va escriure poc abans de morir, desencantat amb Moore i Don Carlos, Los Carlistas, los Bolsistas y "La Patria", que va decidir fer públic l'any 1901 poc abans de morir. El 1904, el Pare José Domingo Corbató va editar-hi nombroses anotacions amb la seva Memoria Póstuma del General D. Salvador Soliva. Donat que Soliva va donar l'ordre d'aquest últim aixecament carlí, se'l pot considerar el darrer cabdill carlí català. Va morir l'any 1902 als 47 anys per una greu malaltia [22] pel disgust que li va provocar la desautorització per part de Don Carlos, segons algunes versions,[23][23] i oficialment, i segons consta al certificat de defunció, per una afecció orgànica al cor.[24]

Obres[modifica]

Los Carlistas, los Bolsistas y "La Patria". Barcelona, Imp. de Francisco Badia. 1901

Referències[modifica]

  1. «Personatges». Ajuntament de Tordera. Arxivat de l'original el 2017-02-22. [Consulta: 13 novembre 2023].
  2. «Salvador Jose Pablo Soliva Ruscalleda». España, bautismos, 1502-1940. FamilySearch.
  3. Sanjuan Borràs, Xavier. Prudenci Bertrana, entre la realitat i la ficció (en català). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institució de les Lletres Catalanes, juliol 2017, p. 18-23. ISBN 978-84-393-9575-1. 
  4. Sanjuan Borràs, Xavier. Prudenci Bertrana, entre la realitat i la ficció. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institució de les Lletres Catalanes, 07-2017, p. 22. ISBN 978-84-393-9575-1. 
  5. «La Lucha. Órgano del Partido Liberal de la provincia de Gerona. P. 3» (en castellà). Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. Ministerio de Cultura y Deporte, 03-04-1873. [Consulta: 16 novembre 2023].
  6. Ferrer Dalmau, 1958, p. 103.
  7. Ferrer Dalmau, 1958, p. 115.
  8. «El Imparcial. Diario Liberal» (en castellà). Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España, 28-5-1873, p.3. [Consulta: 16 novembre 2023].
  9. Ferrer Dalmau, 1959, p. 138.
  10. Ferrer Dalmau, 1959, p. 149.
  11. 11,0 11,1 «Sueltos». La Opinión, 24 dicembre 1901, pàg. 2.
  12. Canal i Morell, 1998, p. 111.
  13. Canal i Morell, 1998, p. 109-110.
  14. Ferrer, 1959, p. 259.
  15. C. M. Apsmav i Dr. Leal, 1904, p. 15.
  16. Ferrer, 1959, p. 260.
  17. Ferrer, 1959, p. 261.
  18. 18,0 18,1 Ferrer, 1959, p. 262.
  19. Ferrer, 1959, p. 264.
  20. Ferrer, 1959, p. 270.
  21. C. M. Apsmav i Dr. Leal, 1904, p. 16.
  22. «Geronés, Lo. 25/12/1901.». [Consulta: 15 novembre 2023].
  23. 23,0 23,1 Deporte, Ministerio de Cultura y. «Biblioteca Virtual de Prensa Histórica» (en castellà), 2003. [Consulta: 15 novembre 2023].
  24. "Barcelona, Barcelona, Catalonia, Spain Records," images, FamilySearch (https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-579K-M5 : November 15, 2023), image 493 of 3027; Archivo Municipal de Barcelona.

Bibliografia[modifica]