Salvador Vinyals i Sabaté

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSalvador Vinyals i Sabaté
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
1847
Mort Barcelona
1926
Activitat professional
Ocupació Arquitecte
Moviment Modernisme català
Obra
Principals edificis Presó Model
Teatre Novedades
Obres destacades
VinyalsSabate-fabrBertrandSerra-0021sh.jpg
"Fàbrica Nova", a Manresa, encarregada per Eusebi Bertrand i Serra
Modifica dades a Wikidata

Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 1847 – ídem, 1926) fou un arquitecte català. Es titulà com a mestre d'obres el 1868 i com a arquitecte el 31 de maig de 1877.[1] Era germanastre de Melcior Vinyals i Muñoz qui, per desavinences amb ell, es va instal·lar a Terrassa, on va realitzar obres força destacades,[2] i el pla urbanístic de 1933.[3]

D'estil eclèctic amb línies clàssiques, a vegades fa incursions dins el modernisme com a la casa Juncosa a la rambla de Catalunya e Barcelona.

Fou un dels arquitectes més sol·licitats del seu temps i autor de nombroses cases a l'Eixample de Barcelona.

També es va dedicar a la realització d'obres per a entitats com la rehabilitació del monestir de Sant Pere de les Puel·les a Sarrià, la capella del convent de les Magdalenes (1880), el desaparegut Teatre Líric (1881), la Presó Model (1888-1904, amb Josep Domènech i Estapà), el Teatre Novedades (1890) o les obres de restauració al Teatre del Liceu (1898).

Altres edificis destacats són la torre Buxareu a Puigcerdà (1879), la torre Lacambra a Sarrià (1892), can Robert a Sitges (1892-1894), la casa Oller (1891) també a Sitges, etc.

Una de les seves darreres obres va ser l'ampliació de la fàbrica manresana d'Eusebi Bertrand i Serra coneguda com la "fàbrica nova" i que va ser la més important de la seva època a la ciutat.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 314 [Consulta: 8 setembre 2013].
  2. Salillas, A. «Villa Montecarlo, Cerdanyola del Vallès». 2010. [Consulta: 25 juliol 2015].
  3. «Circumstàncies negatives en la riuada del 62». Records de Terrassa. [Consulta: 4 agost 2015].
  4. Mónica Maspoch. Ajuntament de Barcelona. Galeria d'Autors, 2009. ISBN 978-84-96696-02-0. , pàg.216