Salvador de Vilallonga i de Càrcer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSalvador de Vilallonga i de Càrcer
Corona de marquès.svg
Corona de marquès Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 octubre 1891 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 1974 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona
  Marqués de Castellbell
1939 – 1974
  Baró de Segur
1939 – 1974
  XIII Marquès de Castellmeià
1939 – 1974
Escut de Maldà.svg  Baró de Maldà i Maldanell
1939 – 1974
  Baró de Granera
1939 – 1974
Família
CònjugeMaría del Carmen Cabeza de Vaca y Carvajal
FillsJosé Luis
Maria Antonia
Alfons Salvador
MareMaria Dolors d'Amat-Càrcer i de Ros Modifica el valor a Wikidata
Premis

Salvador de Vilallonga i de Càrcer (Barcelona, 8 d'octubre de 1891 [1][2]- 25 de febrer de 1974), Noble, : 8è marquès de Castellbell, Gran d'Espanya (reial carta de successió BOE 23 de gener de 1953), marquès de Castellmeià, Baró de Segur, 7è baró de Maldà i Maldanell i 12è de Granera.

Biografia[modifica]

Va néixer a Barcelona el 1891, fill de Lluís de Vilallonga i Sentmenat, Baró de Segur i de Dolors de Càrcer i de Ros, filla del Baró de Maldà i Maldanell. Militar de carrera, era Cavaller de l'Ordre de Malta, Maestrante de Sevilla i cavaller del Real Cuerpo de la Nobleza de Cataluña (del que fou President-Protector). Es va casar a Madrid, el 30 d'abril de 1919 amb María del Carmen Cabeza de Vaca i Carvajal, filla del marqués de Portago i de la comtessa de Mejorada. D'aquest matrimoni naixerien: José Luís, María Antonia i Alfonso Salvador.

Va viure al Palau de Maldà a on tenia la seva famosa col·lecció de quatre-cents parells de sabates fets a mida per John Lobb a Londres, per Berlutti a París i a Roma, pel gran Stephan Millstein a Viena i per Villarejo a Madrid.[3] També en aquest Palau va estar a punt de perdre la vida el General Primo de Rivera en esclatar una bomba al carrer.

Guerra Civil[modifica]

Durant la Guerra Civil Espanyola va servir en el bàndol nacional com a ajudant del General Monasterio. Segons el seu propi fill, va manar afusellar membres de les Brigades Internacionals.

Mort[modifica]

El vuitè marqués de Castellbell va morir el 24 de febrer de 1975 a Barcelona. Va distribuir els seus títols entre els seus fills de la manera següent:

Referències[modifica]

  1. «Naixements.Any 1891.Registre núm.5333.Jutjat "Lonja"». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 08-10-1891. [Consulta: 16 octubre 2019].
  2. Heràldica Catalana
  3. Hemeroteca La Vanguardia