Salvadora Catà Verdura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSalvadora Catà Verdura
Biografia
Naixement 1902
Canet de Mar
Mort 25 abril 1939 (36/37 anys)
Girona
Causa de mort Afusellament
Modifica les dades a Wikidata

Salvadora Catà Verdura (Canet de Mar, 1902 - Girona, 25 d'abril de 1939) fou la primera dona republicana condemnada a mort pel franquisme i afusellada a Girona.

Biografia[modifica]

Natural de Canet de Mar i veïna de Girona, era vídua, tenia dos fills de 7 i 12 anys i convivia amb un nou company, fet que era molt mal vist per la societat de l'època. Dona d'ideari pròxim al POUM, es guanyava la vida com a bugadera. Durant la Guerra Civil espanyola, rentava entre d' altres, la roba dels soldats republicans de la caserna situada al costat de casa seva.[1]

El 21 de febrer de 1939, el mateix dia que Franco desfilava victoriós pels carrers de Barcelona, Salvadora fou denunciada a la Guardia Civil per una veïna, acusant-la sense cap prova, d'haver denunciat el seu fill requetè i seminarista, que s' havia unit a les tropes nacionals, i que fou capturat i assassinat durant els primers dies de la Guerra Civil.[2]

Traslladada a la presó, ubicada en aquelles dates al Seminari Conciliar de Girona, el 23 de març de 1939 fou sotmesa a un consell de guerra sumaríssim, juntament amb amb 11 persones més. No van poder demostrar la seva responsabilitat en la mort del seminarista, però fou considerada una dona perillosa, de mala reputació, descreguda, roja i separatista. El Jutge va dictar per a ella la Pena de mort. Tenia 37 anys i fou afusellada el 25 d'abril de 1939 a la tàpia del cementiri de Girona, deixant orfes els seus fills Enric i Miquel, que van ser enviats a un hospici.[3]

Reconeixements[modifica]

El novembre del 2010 L'Ajuntament de Girona amb el suport de la Generalitat va dignificar la fossa del Cementiri Vell amb una placa recordatori a les víctimes de la repressió.[4] El dia 9 de Maig de 2015 es va inaugurar a Girona L'Ateneu Popular Salvadora Catà Verdura,[5] i es va fer la proposta de dedicar-li un carrer o espai públic, en compliment de la llei de la memòria històrica i la paritat de gènere.[6]

Referències[modifica]

  1. Piulachs, Mayte «Republicanes i vídues» (en ca). El Punt Avui.
  2. Bella, Emili «Suposicions letals» (en ca). El Punt Avui.
  3. Lorenzo, Aïda i Esther. Dones Republicanes- Capítol: Salvadora Catà Verdura, pág.15-16-17-18-19 (en català). Girona: CCG edicions, 10-2006. ISBN 84-0644489-9. 
  4. «Museu d'Història de Girona | Girona | Novetats» (en ca). [Consulta: 9 juliol 2018].
  5. «Inauguració de L'Ateneu Salvadora Catà Verdura». Diari de Girona, 09-05-2015.
  6. «El nou reglament de la Comissió del Nomenclàtor obre a la ciutadania de Girona el procediment de l’assignació de noms de carrers - Ajuntament de Girona» (en ca-es). [Consulta: 8 juliol 2018].