Salvatore Giuliano

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSalvatore Giuliano
GİULİANO.jpg
Biografia
Naixement 16 novembre 1922
Montelepre
Mort 5 juliol 1950 (27 anys)
Montelepre
Activitat
Ocupació Criminal
Modifica les dades a Wikidata
Turi Giulianu i Pisciotta

Salvatore Giuliano (Montelepre, 16 de novembre de 1922Castelvetrano, 5 de juliol de 1950) va ser un camperol sicilià esdevingut bandit i independentista però condicionat per la màfia.

Biografia[modifica]

Salvatore Giuliano (Turi) va néixer a Montelepre a la província de Palerm a Sicília i en tota la seva vida no va sortir mai de l'illa. Era fill d'un emigrant sicilià als Estats Units que, enyorat de la seva terra, va tornar a residir-hi i fer de pagès a la terra que va comprar amb els seus estalvis.

La seva mare, Maria Lombarda, amb qui sempre es va sentir molt unit, era una dona de caràcter fort i actitud decidida. Tenia un germà, Giuseppe, i una germana, Marianna.

A Salvatore no li agradava estudiar, i aviat es va posar a treballar com a ajudant d'un molí local fins que un dia es va descobrir que robava farina i l'entregava a famílies pobres o la venia a un preu simbòlic; això li va valdre popularment el títol de Robin Hood sicilià. Als 17 anys va ser descobert per dos carabinieri a qui va matar.

Va formar una banda junt amb el seu cosí Gaspare Pisciotta Aspanu que va arribar a tenir fins a 200 membres, alguns d'ells assassinats per ordres de Giuliano si sospitava que el traïen. La banda robava, segrestava, matava (fins a 70 policies i centenars de civils) i capturava provisions que deixava en mig dels pobles perquè la gent ho agafés.

Es va unir al Moviment Independentista Sicilià (MIS), que incloïa membres de dreta i d'esquerra i fins i tot de la Màfia. Giuliano va entrar, a partir de 1945, en la branca armada del moviment com a coronel del EVIS (Esercito Volontario per l'Indipendenza della Sicilia) i li van prometre que en cas de victòria independentista seria amnistiat dels seus delictes criminals.

Giuliano va fer petits atemptats contra el govern i a més va enviar una carta al president dels Estats Units, Harry S. Truman, demanant-li l'annexió de Sicília pels Estats Units.

Després de la guerra i del referèndum de 1946 que va portar a la República italiana es va aconseguir el règim autonòmic per a Sicília, i arran d'això l'independentisme va perdre força.

L'1 de maig de 1947 al poble natal de Salvatore hi va haver una celebració dels polítics i treballadors comunistes i va haver 11 morts per trets de metralladora que es van atribuir a la banda de Giuliano potser per encàrrec de la Màfia (o fins i tot la CIA o la Democràcia Cristiana) que no estava interessada en l'avenç de les forces d'esquerra i volien una resposta comunista que propiciés la seva il·legalització. Durant aquesta època el cardenal de Palerm Ernesto Ruffini va intentar diverses vegades parlamentar amb ell, per fer-lo desistir de les seves accions criminals, però no se'n va sortir

El ministre de l'interior italià, Scelva, va acusar a Giuliano i oferí tres milions de lires per la seva captura.

Salvatore va canviar els seus arguments independentistes per un anticomunisme actiu i violent alhora que defensava el paper de la Màfia. Amb aquesta va arribar a un acord per fugir als Estats Units però a Castelvetrano un dia abans de la fuga prevista (mitjançant un submarí), va ser traït i mort pel seu cosí Aspanu. Els carabinieri en sentir els trets van arribar i sense preocupar-se de si Salvatore era viu o mort varen disparar diverses ràfegues sobre el seu cos i al·legaren que l'havien mort en defensa pròpia.

Dramatizacions[modifica]

Una pel·lícula Salvatore Giuliano, dirigida per Francesco Rosi el 1961. El novel·lista Mario Puzo publicà El Sicilià el 1984. Se'n va fer una pel·lícula el 1987, dirigida per Michael Cimino i amb Christopher Lambert interpretant Giuliano. Una òpera, Salvatore Giuliano, fou composta el 1985 per Lorenzo Ferrero.

Referències[modifica]

Historia y Vida, número 473

Bibliografia[modifica]

  • God Protect Me From My Friends. Gavin Maxwell (USA title: Bandit), Longmans, Green, London, 1956
  • King of the Mountain. Billy Jaynes Chandler, Northern Illinois University Press, 1988

Enllaços externs[modifica]