Salvi Huix i Miralpeix

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personabeat Salvi Huix
Lleida-19-1 catedral nova.jpg
Seu Nova de Lleida
Biografia
Naixement Salvi Huix i Miralpeix
22 de desembre de 1877
Santa Margarida de Vallors (Sant Hilari Sacalm, La Selva)
Mort 5 d'agost de 1936
Lleida (Segrià)
Lloc d'enterrament Cementiri de Lleida 
  Bisbe de Lleida 


  Bisbe catòlic 

Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Orde religiós Oratorians
Consagració Federico Tedeschini
bisbe i màrtir
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació 13 d'octubre de 2013; proclamat venerable (1992) , Tarragona nomenat per Angel Amato, delegat del papa Francesc
Festivitat 5 d'agost
Esdeveniment significatiu Bisbe de Lleida
Modifica les dades a Wikidata

Salvi Huix i Miralpeix, C.O. (Santa Margarida de Vallors, municipi de Sant Hilari Sacalm, La Selva, 22 de desembre de 1877Lleida, 5 d'agost de 1936) va ser un eclesiàstic i bisbe català. Mort durant la Guerra Civil, ha estat proclamat màrtir i beat per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Va néixer a la casa pairal dels Huix, ja documentada el s. XI. Als 12 anys ingressà al seminari de Vic, i el 19 de setembre de 1903 hi fou ordenat sacerdot pel bisbe Josep Torras i Bages. Exercí com a vicari de les parròquies del Coll i de Sant Vicenç de Castellet.

El 1907 ingressà a la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri i poc després fou nomenat professor d'Ascètica i Mística al seminari de la seva ciutat. Dirigí la Congregació Mariana del bisbat de Vic i el 1921 endegà l'Assemblea de Congregacions Marianes de Catalunya, a Barcelona. El 1923 va organitzar les festes de la coronació canònica de la Mare de Déu de la Gleva, que presidí el futur cardenal Federico Tedeschini, aleshores nunci de la Santa Seu a Espanya.

El 15 d'abril de 1928, a Vic i de mans de monsenyor Tedeschini, fou consagrat bisbe titular de Selymbra i nomenat administrador apostòlic del bisbat d'Eivissa. El 28 de gener de 1935 el papa Pius XI el traslladà al bisbat de Lleida, diòcesi de la qual prengué possessió el 5 de maig següent.

Quan esclatà la Guerra Civil el juliol de 1936, es refugià a casa d'uns amics dins la mateixa ciutat i uns dies després a una masia del Segrià, però quan sabé que molts sacerdots i seglars catòlics eren sistemàticament detinguts, es lliurà voluntàriament a les autoritats revolucionàries. El reclogueren a la presó de Lleida, de la qual sortí amb una vintena de presoners polítics en una operació de salvament in extremis que havia organitzat la Generalitat. Tanmateix, el vehicle que els conduïa cap a Barcelona va ser interceptat per un escamot incontrolat. El bisbe Huix fou dut al cementiri de Lleida i allí afusellat immediatament juntament amb vint persones més.[1]

Veneració[modifica]

El seu procés de beatificació es validà el 1995, presentant-se com a causa de martiri. La Congregació per a les Causes dels Sants de l'Església Catòlica promulgà el decret de martiri el 27 de juny de 2011, que el declarava màrtir i venerable. És un dels màrtirs de la Beatificació de Tarragona.

Referències[modifica]

  1. Serramona, Antoni «Bisbe màrtir de Lleida». Catalunya Cristiana, Especial Beatificacions, 12-10-2013, pàg. 10.

Bibliografia[modifica]

  • Cárcel Ortí, Vicente (2000): La gran persecución: España, 1931-1939 Barcelona, Planeta. ISBN 84-08-03519-3
  • Montero Moreno, Antonio (1999 [1961]): Historia de la persecución religiosa en España, 1936-1939. Madrid, Edicionas Católicas. ISBN 84-7914-383-5
  • Redondo, Gonzalo (1993): Historia de la Iglesia en España, 1931-1939, en dos tomos. Madrid, Rialp. ISBN 84-321-2984-4