Salvia sclarea

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaSalvia sclarea
Salvia sclarea3.jpg
Planta
Tipus de fruit núcula
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaLamiaceae
TribuMentheae
GènereSalvia
EspècieSalvia sclarea
Linnaeus, 1753
Modifica dades a Wikidata
Flor
Il·lustració
Vista de la planta

La sàlvia romana (Salvia sclarea) és una planta herbàcia biennal o perenne de curta vida, pertanyent a la família de les lamiàcies. És originària de la regió del Mediterrani fins al centre d'Àsia.

Descripció[modifica]

Arriba a mesurar fins a 1 m d'alçada quan està en flor. A l'hivern, es mor i torna a ser una roseta basal. Les fulles tenen una textura llanosa i arriben als 10-20 cm de longitud i 6-12 cm d'ample. Les seves flors apareixen en grups de 2-6 a la tija, mesurant 2,5-3,5 cm de llarg i són de color blanc, rosa o porpra pàl·lid. Les bràctees de les tiges florals tenen colors similars a les flors. Les glàndules de les tiges florals produeixen olis essencials.[1]

Usos[modifica]

Es destil·la el seu oli essencial que conté el compost químic aromàtic esclareol. Aquest es troba ocasionalment en botigues especialitzades i botigues de perfums. La seva olor és descrita com a picant, que és considerada per alguns desagradable i molt atractiu per a altres.

Les llavors tenen una capa mucilaginosa, de manera que a vegades s'ha fet servir col·locant una a l'ull d'una persona amb el propòsit de treure objectes estranys. Aquesta pràctica s'observa per Nicholas Culpeper al seu Complete Herbal (1653), qui es va referir a la planta com a "ulls clars".[2]

El destil·lat d'oli essencial s'utilitza àmpliament en perfumeria i com a saboritzant per a moscatell, vermuts, vins i licors.[3] També s'utilitza en aromateràpia per alleujar l'ansietat i la por, els problemes relacionats amb la menstruació, com el síndrome premenstrual i les rampes, i ajudant amb l'insomni.[4]

Avui dia és conreada principalment a Anglaterra, França i el sud de Rússia per a la indústria del perfum.

Principis actius[modifica]

L'oli essencial és ric en linalool (10-20%) i en acetat de linanil (45-75%) acompanyats de germacrè D i cariofilè.[5] També és una bona font d'àcid linolènic (omega-3).[6]

Ús medicinal[modifica]

S'utilitza com estomacal, astringent, antiespasmòdic, estimulant, emmenagog, antisèptic i contra el refredat i la suor. En medicina popular per a trastorns gàstrics, rampes, timpanitis i diarrees.[5]

Altres usos[modifica]

Sovint es cultiva com una planta ornamental als jardins.

Taxonomia[modifica]

Salvia sclarea va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 1: 27, l'any 1753.[7]

Citologia[modifica]

Nombre de cromosomes de Salvia sclarea i tàxons infraespecífics: 2n = 22.[8][9]

Etimologia[modifica]

  • Salvia: prové de la paraula llatina "salvus", que significa "salut", per les virtuts medicinals que tenen les plantes d'aquest gènere.
  • sclarea: epítet específic, del grec sklêros, σκληρός, "dur".

Sinonímia[modifica]

  • Aethiopis sclarea (L.) Fourr.
  • Salvia altilabrosa Pan
  • Salvia calostachya Gand.
  • Salvia coarctata Vahl
  • Salvia foetida Lam.
  • Salvia haematodes Scop.
  • Salvia lucana Cavara & Grande
  • Salvia pamirica Gand.
  • Salvia sclarea var. calostachya (Gand.) Nyman
  • Salvia sclarea var. turkestanica (Noter) Mottet
  • Salvia simsiana Schult.
  • Salvia turkestanica Noter
  • Sclarea vulgaris Mill.[10]

Referències[modifica]

  1. Clebsch: the New Book of Salvias
  2. The Complete Herbal at Bibliomania, with link to entry for Clary, or More Properly Clear-Eye.
  3. Clebsch, Betsy; Barner, Carol D. The New Book of Salvias. Timber Press, 2003, p. 261. ISBN 978-0-88192-560-9. 
  4. Kintzios, Spiridon E. Sage: The Genus Salvia. CRC Press, 2000, p. 20. ISBN 978-90-5823-005-8. 
  5. 5,0 5,1 Dr. Berdonces I Serra. «Salvia sclarea». A: Gran Enciclopecia de las Plantas Medicinales. Tikal ediciones ISBN 84-305-8496-X, p. 856. 
  6. Nativ, Dudai et al. «COMPOSITIONS CONTAINING AS THE ACTIVE INGREDIENT COMPONANTES FROM SALVIA SCLAREA SEED». Falta indicar la publicació, gener 2010 [Consulta: 27 juny 2012].
  7. «Salvia sclarea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 8 desembre 2012].
  8. Salvia sclarea L. Proves Revisión del género Salvia L. sect. Aethiopis Benth. (Lamiaceae) en el Mediterráneo Occidental. Rosúa, J. L. & G. Blanca (1989) Collect. Bot. (Barcelona) 17(2): 205-236
  9. «Salvia sclarea». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. [Consulta: 15 abril 2010].
  10. «Salvia sclarea a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 1 agost 2017].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvia sclarea Modifica l'enllaç a Wikidata
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.