Vés al contingut

Salwa Eid Naser

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSalwa Eid Naser
Nom original(ar) سلوى عيد ناصر Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1998 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Onitsha (Nigèria) Modifica el valor a Wikidata
Alçada168 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes54 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball200 metres llisos i 400 metres llisos Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócorredora de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaBahrain Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaatletisme de pista i camp Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2016atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 Modifica el valor a Wikidata
Premis

World Athletics: 14643442 Olympics.com: salwa-eid-naser Modifica el valor a Wikidata

Salwa Eid Naser (àrab: سلوى عيد ناصر, Salwà ʿĪd Nāṣir), nascuda Ebelechukwu Agbapuonwu (Onitsha, 23 de maig de 1998), és una atleta bahrainiana d'origen nigerià especialista en els 400 metres llisos. És la campiona del món de 2019, amb una marca personal de 48,14 segons, convertint-se així en la primera dona asiàtica en guanyar en aquesta disciplina en un Campionat del Món. La seva millor marca personal és la tercera en la llista de 400 metres llisos de la història, només darrere de Marita Koch (47,60 segons) i Jarmila Kratochvílova (47,99 segons). Va guanyar la medalla d'or al Campionat del Món Juvenil d'Atletisme de 2015 i als Jocs Mundials Militars de 2015 i la de plata al Campionat del Món d'atletisme de 2017. És igualment medallista d'or dels Jocs Asiàtics de 2018 que es van fer a Jakarta, on va establir un rècord de 50,09 segons.

Carrera

[modifica]

Nascuda a l'estat d'Anambra (Nigèria), filla de pares nigerians, Salwa Eid Naser va començar a córrer a l'edat d'onze anys mentre era a l'escola i va començar a centrar-se en la distància de 400 metres llisos.[1][2] Va ser campiona escolar l'any 2013 a Port Harcourt. El 2014, va traslladar-se a Bahrain, es va convertir a l'Islam[3] i va canviar el seu nom.[4] Entrenada inicialment a Bahrain per l'expatriat nigerià John George Obeya, no va voler explicar les seves raons per fer aquest canvi.[5]

Amb seu a Riffa, a la Governació Central de Bahrain, va obtenir el seu primer èxit en el Campionat Juvenil d'atletisme de 2014, on va guanyar la medalla d'or tant en els 200 metres llisos com en els 400 metres. Després d'aquest assoliment, va prioritzar l'esport i va establir una nova millor marca de 54,50 segons en els Asian Trails per accedir als Jocs Olímpics d'Estiu de la Joventut de 2014. Als Jocs va millorar la seva millor marca, enregistrant 53,95 segons en la primera ronda abans d'obtenir la medalla de plata per darrere de l'australiana Jessica Thornton, amb un temps millorat de 52,74 segons.[1]

Naser va començar a treballar amb l'ex-atleta búlgar Yanko Bratanov, que també va entrenar a altres atletes d'origen nigerià a Bahrani com Kemi Adekoya i Samuel Francis (tots dos més tard apartats per dopatge).[6][7] A principis de 2015, mentre estava a Bulgària, va establir rècords nacionals júnior d'11,70 segons per als 100 metres llisos i de 23,03 segons per als 200 metres.[1] Es va confirmar com la millor corredora del continent en el seu grup d'edat amb una medalla d'or en el Campionat d'Atletisme juvenil asiàtic de 2015.[8] Després va demostrar ser una de les millors del món en el Campionat del Món Juvenil d'atletisme 2015. Va poder superar la corredora favorita, l'americana Lynna Irby, en les etapes finals de la cursa i amb una marca de 51,50 segons va guanyar la medalla d'or. La final es va disputar l'endemà del Ramadà, la qual cosa li va permetre menjar normalment abans de la cursa, després d'haver-se accelerat durant les rondes de classificació. La medalla d'or la va convertir en la segona dona de Bahrain en guanyar un títol mundial, després de la campiona del món Maryam Yusuf Jamal.[9] La titular del rècord mundial de decatló, Ashton Eaton, va elogiar la seva tàctica en la cursa i la va convidar a un viatge amb totes les despeses pagades per entrenar amb ella durant tres dies.[10]

Naser va obtenir el seu primer títol sènior als Jocs Mundials Militars de 2015. Competint contra les olímpiques Bianca Răzor i Nataliya Pyhyda, va treballar per guanyar el títol de 400 metres llisos amb 51,39 segons, convertint-se en la guanyadora més jove d'aquest títol.[11][12]

Va guanyar la medalla de plata en el Campionat del Món d'atletisme de 2017 amb un temps de 50,04 segons, derrotada només per Phyllis Francis, després de guanyar les eliminatòries i les semifinals, cada vegada millorant la seva marca personal. Dos anys més tard, es va convertir en la campiona del món de 400 metres llisos al Campionat del Món d'atletisme de 2019 a Doha, la guanyadora més jove d'aquest títol fins aquell moment. Va millorar en 0,94 segons la seva marca personal, que havia assolit un any abans, i el seu resultat, 48,14 segons, ha estat el més ràpid des de 1985 (quan Marita Koch va establir el rècord mundial) i el segon més ràpid en el Campionat del Món (només per darrere de Jarmila Kratochvílová, que 35 anys abans havia els havia corregut en 47,99 segons a Hèlsinki).[13]

El juny de 2020, la Unitat d'Integritat d'Atletisme va anunciar que Salwa Eid Naser de Bahrain havia estat suspesa provisionalment per infringir les normes antidopatge, després de tres intents fallits de localitzar-la el 2019. La sanció, però, es va aixecar l'octubre del mateix any.[14] Tot i així, el juny del 2021, el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport va imposar una sanció de dos anys a l'esportista per la infracció de les normes antidopatge, qüestió que li va impedir participar en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 i en el Campionat del Món d'Eugene 2022.[15]

El mes de febrer del 2023, tornava a les competicions professionals després d'haver acabat la sanció de dos anys.[16] Tot i això, una lesió al tendó isquiotibial, li va impedir participar en el Campionat del Món de Budapest.[17] A finals de setembre, va poder participar en els Jocs Asiàtics, guanyant la medalla de plata en la prova dels 400m i 2 medalles d'or en el 4x400m relleus femení i mixt.[18]

Marques personals

[modifica]
Disciplina Marca Vent Seu Data
100m llisos 11.24 +1,3 m/s Espanya Salamanca 8 juny 2019
200m llisos 22.51 +1,9 m/s Estats Units Califòrnia 30 juny 2019
400m llisos 48.14 NR, AR Qatar Doha 3 octubre 2019
4x100m relleus 42.73 NR Indonèsia Jakarta 30 agost 2018
4x400m relleus 3:27.65 NR Xina Hangzhou 4 octubre 2023
4x400m relleus mixt 3:11.82 NR, AR Qatar Doha 29 setembre 2019

Competicions internacionals

[modifica]
2014 Campionat àrab d'atletisme El Caire, Egipte 1r 200 m 24,61
1r 400 m 55,72
Jocs Olímpics de la Joventut Nanjing, China 2n 400 m 52,74
2015 Campionat asiàtic d'atletisme juvenil Doha, Qatar 1r 400 m 53,02
Campionat del Món juvenil Cali, Colòmbia 1r 400 m 51,50
Jocs Mundials Militars Mungyeong, Corea del Sud 1r 400 m 51,39
2017 Campionat del Món Londres, Regne Unit 2n 400 m 50,06
2018 Jocs asiàtics Jakarta, Indonèsia 1r 400 m 50,09
1r 4 × 400 m relleus mixtes 3:11,89
Copa continental de la IAAF Ostrava, República Txeca 1r 400 m 49,32
2019 Campionat del Món Doha, Qatar 1r 400 m 48,14
2023 Jocs Asiàtics Hangzhou, Xina 2 400 m 50,92
1 4 x 400 m relleus 3:27.65
1 4 x 400 m relleus mixt 3:14.02

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Naser takes a tip from George Michael and gets 400m gold in Cali | World Athletics» (en anglès). World Athletics, 2015. [Consulta: 29 novembre 2020].
  2. «Gen 10: one-lap wonder Salwa Eid Naser | World Athletics» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 29 novembre 2020].
  3. «Ebele Agbapuonwu becomes Salwa Naser - Nigerian athletes dump Nigeria in droves» (en anglès britànic). The Daily Times, 11-08-2017. [Consulta: 29 novembre 2020].
  4. «Salwa Eid Naser and a Tale of Two Countries, By Yemi Olus» (en anglès americà). Vanguard, 28-10-2017. [Consulta: 29 novembre 2020].
  5. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-09-17. [Consulta: 29 novembre 2020].
  6. «IOC sanctions two athletes for failing anti-doping tests at Beijing 2008» (en anglès). Comitè Olímpic Internacional, 06-11-2020. [Consulta: 29 novembre 2020].
  7. «Adekoya latest Bahrain runner to get doping ban» (en anglès). ESPN, 19-07-2019. [Consulta: 29 novembre 2020].
  8. «Asian Youth Athletics Championships – 2015 – Home» (en anglès americà). Asian Athletics Assotiation, 2015. [Consulta: 29 novembre 2020].
  9. «Girls' 400m – IAAF World Youth Championships, Cali 2015 | World Athletics» (en anglès). World Athletics, 2015. [Consulta: 29 novembre 2020].
  10. «Eaton selects his five young stars for his Eugene camp | World Athletics» (en anglès). World Athletics, 2015. [Consulta: 29 novembre 2020].
  11. «Russia claim hurdles double at World Military Games» (en anglès). Inside the Games, 07-10-2015. [Consulta: 29 novembre 2020].
  12. «Mixed fortunes for world champions at World Military Games | World Athletics» (en anglès). World Athletics, 2015. [Consulta: 29 novembre 2020].
  13. «400 Metres - women - senior - outdoor» (en anglès). World Athletics, 2019. [Consulta: 29 novembre 2020].
  14. Pérez, Ismael. «La carambola arquitectónica que salva a la campeona mundial Naser de una sanción por dopaje» (en espanyol europeu). Runners World, 20-10-2020. [Consulta: 29 novembre 2020].
  15. «Naser given two-year ban and will miss Olympics as CAS finds world 400m champion guilty of anti-doping breach» (en anglès). Inside the games, 30-06-2021.
  16. «Salwa Eid Naser wins 200m/400m double in Miami» (en anglès). World-Track, 30-05-2023.
  17. «Salwa out of Athletics Worlds with injury» (en anglès). News of Bahrain, 19-08-2023.
  18. «Adekoya pips Naser to Asian Games glory after duo return from doping bans» (en anglès). Inside the Games, 30-09-2023.

Enllaços externs

[modifica]