Salween
| ||||
| Tipus | Riu internacional  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Continent | Àsia | |||
| Entitat territorial administrativa | Tibet (RP Xina) | |||
| Localització | Tsonag Lake (en)  | |||
| Final | ||||
| Localització | mar d'Andaman | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Conca hidràulica | bassin du Salouen (fr) | |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 2.815 ( ) km | |||
| Travessa | República Popular de la Xina, Tailàndia i Myanmar | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 325.000 km² | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Cabal | 4.876 m³/s | |||
El Salween (en birmà: Thanlwin, xan Nam Kong) és un important riu del sud-est asiàtic que neix al Tibet, passa per Yunnan a la Xina, i corre pels estats Shan, Karenni (Kayah), Karen (Kayin) i Mon de Myanmar, fins a desguassar a l'oceà Índic prop de Moulmein. Té una longitud de 2.400 km. és el segon riu més important de Birmània després de l'Irauadi i corre també de nord a sud. Després de passar per l'estat Karenni o Kayah, forma el límit entre l'estat Karen de Birmània i el territori de Tailàndia; després entra a la divisió de Bago (districte de Thaton) i rep al Yunzalin per l'oest, i el Gyaing i el Attaran per l'est, i desguassa al golf de Martaban.
Geografia[modifica]
Curs del riu[modifica]
El Salween neix a l’altiplà tibetà a uns 4.000 m sobre el nivell del mar a les muntanyes Tanggula, al nord de la serralada de l’Himàlaia, a la República Popular de la Xina a la Regió Autònoma del Tibet. A continuació, travessa la província de Yunnan, després entra a Myanmar, on rega els estats Shan i Kayah a l'est del país, més tard els estats Karen i Môn al llarg de la frontera amb Tailàndia. Després forma un delta (amb els rius Gyaing i Ataran) al mar d'Andaman —més exactament, el golf de Martaban— prop de la ciutat de Mawlamyaing després d'un recorregut de 2.400 km.[1]
En la primera part del seu curs, el Salween discorre per estrets congostos (de vegades s'anomena "gran canó de la Xina"), en regions muntanyoses de difícil accés i que ofereixen un aspecte salvatge i pintoresc. A Birmània, el riu travessa una zona de turons alts i l’altiplà de Shan on la carretera de Birmània la creua a través del pont de Huiting.[1]
Hidrografia[modifica]
La conca de Salween ocupa una superfície de 320.000 km², distribuïts desigualment entre la Xina (53 %), Birmània (42 %) i Tailàndia (5 %).[2] Quatre zones climàtiques molt diferents comparteixen la conca molt allargada del riu. Neix a les altures tibetanes on predomina un clima de muntanya caracteritzat per una rigorosa aridesa, un fort fred hivernal i una important turbulència. A continuació, el Salween es troba amb la part sud del clima temperat a la part oriental del continent, abans d'entrar a la zona de clima tropical amb estacions de pluja marcades i acabar el seu curs en una zona banyada per un clima equatorial. Aquesta diversitat, combinada amb les fortes diferències d'altitud, dóna lloc a una biodiversitat excepcional al llarg de la seva conca.[3]
El Salween té molts afluents, com els rius Pang, Teng, Pion, Hka, Hsimsont, Moei i Pai.[2]
Preses[modifica]
El Salween només té dues preses, però un programa anunciat l'any 2003 en preveia tretze de noves. Aquest anunci va provocar una forta oposició dels cercles ambientalistes xinesos. Amb el suport de periodistes i científics especialitzats en medi ambient, Yu Xiaogang, que va fundar una associació ecologista per oposar-se a la construcció de noves preses, va aconseguir fins al 2009 impedir la construcció de noves preses al riu i reduir el nombre de les previstes de tretze a quatre. Però l'augment vertiginós de les necessitats energètiques de la Xina i els seus veïns -una bona part de l'electricitat produïda s'exportaria efectivament- fa que siguin gairebé inevitables. L'any 2010, hi havia 13 preses al llarg del Salween.[4]
Població i activitats[modifica]
L'àrea reduïda de la conca fluvial, en comparació amb la seva longitud, s'explica pel caràcter muntanyós de la zona drenada, formada essencialment per valls estretes. Amb l'excepció dels darrers 160 quilòmetres del seu curs, el riu només és navegable en trams curts per petites embarcacions a causa de la presència de nombrosos ràpids. D'altra banda, practiquem la flotació de troncs de teca en bona part de la seva travessia per Birmània. Totes aquestes condicions detallen que la conca, a diferència de la dels seus homòlegs veïns, no sigui origen de grans assentaments, a excepció de la zona deltaica.[1]
Entre les ciutats situades al Salween hi ha entre d'altres, de nord a sud:
- A la Xina: Liuku.
- A Birmània: Pa-An, Mottama i Mawlamyaing.
Medi natural[modifica]
El curs del Sadween acull una important biodiversitat amb més de 7.000 espècies de plantes, 140 espècies de peixos[5] (un terç de les quals són endèmiques).[6] Els ciprínids són els més representats com la carpa o el barb roig, entre les espècies locals, trobem Hampala salweenensis[7] i Hypsibarbus salweenensis.[8] La conca fluvial és la llar de la diversitat més gran de tortugues d'aigua dolça del món, incloent-hi la tortuga serrada comuna (Cyclemys dentata), Heosemys grandis[9] o platysternon megacephalum.[10] La zona deltaica acull el cocodril siamès (Crocodylus siamensis) i la llúdriga menor asiàtica (aonyx cinerea).
Part del curs alt del Salween està catalogat com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO des de l'any 2003 com a part de les «Tres àrees protegides de rius paral·lels» a Yunnan (es tracta del Iang-Tsé, el Mekong i el Salween). Aquesta vasta àrea de 17.000 km² està formada per vuit àrees protegides que formen part del Parc Nacional dels Tres Rius Paral·lels, situat al nord-oest muntanyós de la província de Yunnan.[11]
Afluents[modifica]
Entre els afluents més importants cal esmentar:
- Moei (Tailàndia).
- Pai (Tailàndia).
- Gyaing (a Mawlamyine antiga Moulmein)
- Nam Pang (per l'oest)
- Nam Teng (per l'oest)
- Nam Pawn (per l'oest)
- Nam Ting (per l'est)
- Nam Hka (per l'est)
- Nam Hsim (per l'est)
- Yunzalin (per l'oest)
- Gyaing (per l'est)
- Attaran (per l'est)
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Salween River | river, Asia | Britannica» (en anglès). [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «La Salouen». salweenwatch.org. Arxivat de l'original el 2008-04-22. [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ «Hydrogeography of the Upper Salween River Basin». salween.unibe.ch. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ Bilan géostratégie 2010, Le Monde, p.167.
- ↑ ; Thai Baan Research by Thai-Karen Communities«Local knowledge on Fish of Salween River along Thai-Burma border» (en thai anglès llatí). livingriversiam.org, 2008.
- ↑ «Oh no! The page you are looking for has gone extinct...» (en anglès). [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ «Hampala salweenensis». [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ «Hypsibarbus salweenensis». [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ «Heosemys_grandis». [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ «Platysternon_megacephalum». [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ mondial, UNESCO Centre du patrimoine. «Aires protégées des trois fleuves parallèles au Yunnan» (en francès). [Consulta: 7 gener 2023].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salween |
- Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Londres: Trübner & co., 1885.
- Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.