Samàwal al-Maghribí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSamàwal al-Maghribí
Nom original(ar) السموأل بن يحيى المغربي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) Samuel Abu Naṣr ibn Abbas Modifica el valor a Wikidata
c. 1130 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Bagdad Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1180 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Maragha Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicjueva
Religióconvers al Islam
Es coneix perNombres negatius
Llei dels exponents
Divisió de polinomis
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques, Astronomia i Medicina
Influències
Família
PareYehuda ben Shmuel Ibn Abbas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Abu-Nasr Samàwal ibn Yahya ibn Abbàs al‐Maghribí (o al‐Andalussí) (àrab: السموأل بن يحيى بن عباس, as-Samawʾal b. Yaḥyà b. ʿAbbās) (Bagdad, vers 1130 - Maragha, vers 1180) va ser un matemàtic, astrònom i metge del segle xii, més conegut simplement com a Samàwal o Samàwal al-Maghribí (àrab: السموأل المغربي, as-Samawʾal al-Maḡribī).

Vida[modifica]

Samàwal va néixer en una família jueva il·lustrada procedent del Magrib (o potser de l'Àndalus, segons algunes fonts).[1] Se'n coneixen algunes dades biogràfiques gràcies a un breu manuscrit seu de caràcter autobiogràfic del qual es conserven dos exemplars.[2]

El seu pare, Abul-Abbas Yahya al-Maghribí, va ser un professor de religió i literatura hebrea que havia emigrat des de Fes (Marroc) a Bagdad. La seva mare, Anna Isaac Levi, era originària de Bàssora (Iraq). Un oncle seu era metge. Samàwal va créixer, doncs, en un entorn en què l'estudi era altament valorat i va començar a fer-ho des de nen. Potser per influència del seu oncle, va començar a estudiar medicina amb Abu-l-Barakat, però, al mateix temps, es va iniciar en l'estudi de les matemàtiques a l'edat de tretze anys. Com que no hi havia a Bagdad professors amb coneixements suficients, va estudiar pel seu compte: sobretot les obres d'Abu-Kàmil i d'Al-Karají, per qui sentia gran admiració.

De jove, va fer diversos viatges cap a Orient (sobretot per l'actual Azerbaidjan), fins que es va assentar a la ciutat de Maragha, on va romandre fins a la seva mort, exercint de metge a la ciutat i el seu entorn. Entre els seus pacients hi havia Jahan Pahlawan, l'emir semiindependent de la zona. Segons la seva autobiografia, el dia 8 de novembre de 1163 es va convertir a l'islam, després d'un somni.

Va escriure uns 85 tractats de medicina, astronomia i matemàtiques, a més d'una apologia de l'Islam en contra del judaisme. Però no se'n conserven gaires.

Obra[modifica]

Apologètica[modifica]

Potser el tractat pel qual és més conegut Samàwal sigui Ifham al-yahud (Refutació dels jueus), ja que va tenir ampla difusió en la seva època per motius religiosos i en l'època actual per motius polítics. En va fer diverses versions[3] i se'n conserven nombrosos manuscrits, en alguns dels quals es troba també la seva autobiografia citada anteriorment. La primera versió, la va escriure just l'endemà de la seva conversió a l'islam i, quatre anys després, en va escriure una segona versió revisada. Entre aquestes dues dates, va escriure diverses cartes de contesta als crítics del seu text.

Matemàtica[modifica]

De tota manera, és en el camp de les matemàtiques en el qual Samàwal mereix un lloc en la història de la ciència. El principal text que es conserva és l'Al-Bahir fi'l-jabr (El brillant en àlgebra).[4] Els altres dos tractats que es conserven (Al-tabsira fi’s hisàb i Al-mujiz al-mudawī fi’l hisàb) són molt elementals i estaven segurament destinats a l'ensenyament. Dues són les aportacions fonamentals de Samàwal,[5] seguint i ampliant l'obra d'Al-Karají, que reconeix haver estudiat i admirat: les regles per a tractar els coeficients negatius i una formulació ben clara de la llei dels exponents. Les regles per a operar els coeficients de les incògnites són expressades amb claredat per primera vegada, establint que quan es resta d'un nombre petit, un de més gran, el resultat és negatiu, de tal forma que quan s'hagi d'operar amb aquest resultat caldrà tenir en compte el seu signe. La llei dels exponents, la fórmula de forma abstracta mitjançant unes columnes amb les diferents potències d'un nombre desconegut (en llenguatge actual, d'una ), de tal forma que arriba a la conclusió del que avui escriuríem com a:

incloent en aquesta fórmula els exponents negatius (el que avui entenem com a ), tractant-los com abans havia fet amb els coeficients. Aquest procediment li permet dividir polinomis entre si, ja que Al-Karají només havia aconseguit dividir polinomis per monomis. Alguns autors[6] han vist en la forma de tractar aquests problemes una visió precursora de la inducció matemàtica.

Astronòmica[modifica]

El principal tractat que es conserva d'ell és el Kashfʿawàr al‐munajjimín wa‐ghalatihim fi akthar al‐aʿmal wa‐ʾl‐ahkàm (Exposició de les deficiències dels astrònoms i dels seus errors en la majoria d'operacions i opinions), escrit el 1165/1166. Conté algunes aportacions força originals, com el càlcul del sinus de 1º partint d'una circumferència dividida en 480º.[7] Els darrers cinc capítols estan dedicats a refutar l'astrologia, amb un argument filosòfic original:[8] arriba a la conclusió que no es poden fer prediccions astrològiques perquè el nombre d'estels és tan gran que caldria computar 6.817 variables astronòmiques diferents de cada persona per a poder fer una predicció fiable, la qual cosa és òbviament impossible de fer.

Mèdica[modifica]

L'única obra mèdica que es conserva és el Nuzhar al-ashàb fi mu‘àsharat al-aḥbàb (El passeig dels “companys" pel jardí de l'Amor), que és, essencialment, un tractat de sexologia i una col·lecció d'històries eròtiques. La seva primera part (la més llarga) és una descripció de malalties i deficiències sexuals. La segona part, més estrictament mèdica, parla dels estats de virilitat debilitada i de les malalties ginecològiques i el seu tractament. Aquesta part és, potser, la més interessant pel tractament dels aspectes psicosomàtics de les malalties que fa.

Referències[modifica]

  1. Negar Naderi. Samawʾal. A Thomas Hockey et al. (eds.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers. Springer Verlag. New York, 2007, pàgina 1009.
  2. Biblioteca d'El Cairo (Catàleg Sayyid, Num. 65, folis 25-26) i Biblioteca Nacional de França (MS 1456, folis 64-65)
  3. Vegeu la introducció (pàgines 1-15) de l'edició del primer manuscrit feta per Marazka, Pourjavady i Schmidtke (vegeu Bibliografia)
  4. Editat el 1972 per Ahmad i Roshed (vegeu bibliografia). Victor Katz escriu el títol: Al-Bahir fi'l-hisab. Katz, Victor. A History of Mathematics. Harper Collins. New York, 1993. Pàgina 236. ISBN 0-673-38039-4
  5. Katz, Victor. A History of Mathematics. Harper Collins. New York, 1993. Pàgines 236-238. ISBN 0-673-38039-4
  6. Rashid, per exemple: L'induction Mathématique (vegeu Bibliografia)
  7. van Brummelen, Glen. The Mathematics of the Heavens and the Earth: The Early History of Trigonometry. Princeton University Press. New Jersey, 2009. Pàgines 145-146. ISBN 978-0-691-12973-0
  8. Selin, Helaine (ed.). Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non Western Cultures. Kluwer Academic Publishers. Dordrecht, 1997. Pàgina 882. ISBN 0-7923-4066-3

Bibliografia[modifica]

  • Ahmad, Salah; Rashed, Roshdi (eds.). Al-bahir en algèbre. Universitat de Damasc. Damasc, 1972.
  • Gillispie, Charles (ed.). Dictionary of Scientific Biography. Charles Scribner's Sons. New York, 1970–1980. Volum 12, Pàgines 91-95. ISBN 0-684-10114-9.
  • Habib, Samar. Female Homosexuality in the Middle East: Histories and Representations. Routledge. New York, 2007. ISBN 0-415-95673-0. Págines 85 i ss.
  • Marazka, Ibrahim; Pourjavady, Reza; Schmidtke, Sabine (eds.). Samaw'al al-Maghribí's (d. 570/1175) Ifhàm al-Yahud. The Early Recension. Harrassowitz Verlag. Wiesbaden, 2006. ISBN 3-447-05284-8.
  • Nolla, Ramon. Estudis i activitats sobre problemes clau de la història de la matemàtica. Publicacions de la Societat Catalana de Matemàtiques. Barcelona, 2006. Pàgina 189. ISBN 84-7283-838-2.
  • Rashed, Roshdi. L'extraction de la racine n-ième et l'invention des fractions décimales (XIe--XIIe siècles). Archive for History of Exact Sciences. Vol. 18 (3) (1977/78), pàgines 191-243.
  • Rashed, Roshdi. L'induction Mathématique: Al-Karaji, as-Samaw'al. Archive for History of Exact Sciences. Vol. 9 (3) (1972), pàgines 1-21.
  • Waterhouse, W.C. Note on a method of extracting roots in as-Samaw'al. Archive for History of Exact Sciences. Vol. 19 (4) (1978/79), pàgines 383-384.

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Samàwal al-Maghribí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • [1] Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat el 14 de setembre de 2012.
  • [2] Thomas Hockey et al. (eds.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers. Springer Reference. New York, 2007, pàgina 1009.