Sam l'Insubmergible

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaOscar
Sam l'Insubmergible
Biografia
Naixement Abans de 1941
Alemanya
Mort 1955
Belfast, Irlanda del Nord
Activitat
Ocupació Gat de vaixell
Ocupador Kriegsmarine
Royal Navy
Lleialtat Tercer Reich i Regne Unit
Branca militar Royal Navy i Kriegsmarine
Conflicte Batalla de l'Estret de Dinamarca, Last battle of the battleship Bismarck Tradueix i batalla de l'Atlàntic
Modifica les dades a Wikidata
Imatges externes
Pintura de Sam l'Insubmergible al National Maritime Museum de Greenwich

Sam l'Insubmergible, també conegut com a Klaus,[1] Oscar o Sam, fou un gat de vaixell segurament alemany, que va servir tant a la Kriegsmarine com a la Royal Navy en el transcurs de la Segona Guerra Mundial, vivint en tres vaixells i sobrevivint a l'enfonsament de tots ells.[2]

Biografia[modifica]

Bismarck

El gat, que era de color blanc i negre, originàriament pertanyia a un mariner del vaixell de guerra alemany Bismarck.[2] L'animal es trobava a bord el 18 de maig de 1941, moment en què el cuirassat va salpar en el marc de l'Operació Rheinübung, la seva primera i darrera missió. El Bismarck fou enfonsat després d'una batalla ferotge el 27 de maig, en la qual només 118 dels seus 2.200 tripulants van sobreviure. Hores després, el gat fou trobat flotant en una taula de fusta, essent recollit per mariners britànics del destructor HMS Cossack.[3] Desconeixedors del nom que tenia l'animal al Bismarck, la tripulació del Cossack va batejar-lo com a "Oscar".[3]

HMS Cossack

Oscar va servir a bord del Cossack els següents mesos, mentre la nau britànica realitzava tasques de protecció en diversos combois pel Mediterrani i l'Atlàntic. El 24 d'octubre del 1941, no obstant, mentre el Cossack escortava un comboi des de Gibraltar al Regne Unit, va ser atacat i inutilitzat per un torpede disparat pel submarí alemany U-563.[4] La tripulació va ser transferida al destructor HMS Legion, i es va intentar retornar al Cossack a Gibraltar. Tot i així, un empitjorament de les condicions climàtiques va convertir la tasca en impossible, i es va haver d'abandonar el vaixell. El 27 d'octubre, un dia després de desenganxar la nau, el Cossack es va enfonsar a l'oest de Gibraltar. L'explosió inicial havia destrossat una tercera part de la secció davantera del vaixell, matant a 159 membres de la tripulació, però Oscar va aconseguir sobreviure. L'afortunat gat va viatjar amb la resta de tripulants a Gibraltar.[4]

HMS Ark Royal

Ara conegut com a Sam l'Insubmergible, el gat va ser transferit al portaavions HMS Ark Royal, el qual, per cert, havia estat crucial en l'enfonsament del Bismarck.[1] Tot i així, allí tampoc va tenir sort. Tornant de Malta, el 14 de novembre de 1941, el vaixell també va ser torpedinat, aquest cop pel submarí U-81. Es va intentar salvar l'Ark Royal, també portant-lo a Gibraltar, però la via d'aigua era massa gran. Finalment, el vaixell es va enfonsar a 30 milles de Gibraltar. La lentitud en què es va enfonsar el vaixell va pemetre salvar a tots els tripulants menys un, inclòs Sam, a qui van trobar aferrant-se a una taula flotant.[5] "enfadat però gairebé il·lès".[6] Posteriorment seria transferit al HMS Lightning i al HMS Legion, el qual ja l'havia salvat del Cossack. Més endavant el Legion també s'enfonsaria, el 1942, i el Lightning el 1943.

La pèrdua de l'Ark Royal va comportar el final de la carrera navegant de Sam, que fou transferit a les oficines del Governador de Gibraltar, primer, i a la base dels mariners de Belfast, després, on passà la resta de la guerra.[7]

Sam va morir el 1955.

Georgina Shaw-Baker va realitzar un retrat en colors pastel de Sam, titulat Oscar, el gat del Bismarck ("Oscar, the Bismarck's Cat" en anglès). Actualment es troba al National Maritime Museum de Greenwich.[5]

Existència[modifica]

Alguns autors han qüestionat si la biografia d'Oscar/Sam no podria ser una ficció nàutica. Un dels punts més discutits és que hi ha imatges de dos gats diferents identificats com a Oscar/Sam. L'enfonsament del Bismarck i el rescat d'un nombre limitat de supervivents va tenir lloc en condicions desesperades, amb els vaixells britànics rebent l'ordre d'abandonar les tasques de rescat davant la possible presència de submarins alemanys, havent de deixar molts dels supervivents morir ofegats. En l'obra de Ludovic Kennedy no s'esmenta en cap moment l'incident del gat.[8][9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Eslava, p. 56
  2. 2,0 2,1 Stall, Sam. 100 Cats Who Changed Civilization: History's Most Influential Felines. Quirk Books, 2007, p. 57–58. ISBN 1-59474-163-8. 
  3. 3,0 3,1 Piekałkiewicz, Janusz. Sea War, 1939-1945 (translated by Peter Spurgeon). Historical Times, 1987, p. 142. ISBN 978-0-7137-1665-8. 
  4. 4,0 4,1 Piekałkiewicz, p. 170
  5. 5,0 5,1 Imperial War Museum. «The Animals’ War: Special Exhibitions Gallery» (pdf). [Consulta: 17 abril 2013].
  6. Jameson, William. Ark Royal: The Life of an Aircraft Carrier at War 1939-41. Periscope Publishing, 2004, p. 372. ISBN 1-904381-27-8. 
  7. Piekałkiewicz, p. 173
  8. "Some serious researchers of the matter believe that the tale of Oscar as given above, while it makes a marvellous story, is what would probably today be called an 'urban myth' ..."
  9. Kennedy, Ludovic Pursuit: The Sinking of the Bismarck
  • Eslava Galán, Juan (2015) La Segunda Guerra Mundial contada para escépticos. Editorial Planeta, S.A., Barcelona.