Samantha Power

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSamantha Power
Samantha Power official portrait.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Samantha Jane Power Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Ambaixadora estatunidenca a les Nacions Unides
5 juny 2013 – 20 gener 2017
Ambaixadora
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicIrlandesos Modifica el valor a Wikidata
FormacióYale College
Lakeside High School (en) Tradueix
Harvard Law School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDrets de la dona, drets LGBT, llibertat de culte, refugiat, tràfic de persones, drets humans, democràcia, Guerra dels Balcans, genocidi i política exterior Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, escriptora, pedagoga, diplomàtica, activista pels drets humans Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCarr Center for Human Rights Policy (en) Tradueix
The Boston Globe
The Economist
U.S. News & World Report
Universitat de Harvard
Govern Federal dels Estats Units
The New Republic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeCass Sunstein (2008–) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1r juny 2012part
24 abril 2009part
4 juliol 2008matrimoni (anell de Kerry)
1979immigració als Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2106959 Allocine: 233520 Rottentomatoes: celebrity/samantha-power Allmovie: p493600
Facebook: AmbassadorPower Twitter: SamanthaJPower Instagram: samanthajpower TED: samantha_power Modifica el valor a Wikidata

Samantha Power (Londres,[1] 21 de setembre de 1970) és una periodista i escriptora estatunidenca d'origen irlandès, ambaixadora dels Estats Units a les Nacions Unides de 2013 a 2017.

Biografia[modifica]

Joventut i formació[modifica]

Nascuda a Londres, Samantha Power i el seu germà Stephen segueixen la seva mare que emigra als Estats Units el setembre de 1979 i estudia a la Lakeside High School, al comtat de DeKalb (Estat de Geòrgia) i a la universitat Yale.[2]

Periodisme[modifica]

De 1993 a 1996, treballa com a periodista a l'U.S. News & World Report, The Boston Globe, The Economist i The New Republic, com a reportera de les guerres de Iugoslàvia. De tornada als EUA, reprèn els estudis a facultat de dret de Harvard on és diploma l'any 1999. És fundadora el 1998 i directora fins el 2002 del Centre Carr pels drets de l'home.

L'any 2002, rep el premi Pulitzer d'assaig per al seu llibre A Problem From Hell: America and the Age of Genocide, un estudi sobre la resposta americana enfront del crim de genocidi. Rep tanmateix les crítiques de l'historiador Howard Zinn per no situar els danys col·laterals i intencionals i de l'economista Edward Herman per la falta de tractament de les massacres al Timor Oriental i a Àsia del Sud-est. L'any 2004, és citada en el rànquing del Time com una dels 100 més eminents investigadores dels Estats Units.

Harvard i departament d'Estat[modifica]

Militant dels drets humans a Harvard, és ensenyant a l'Escola de Govern John F. Kennedy de la universitat fins el 2004. Els anys 2005 i 2006, treballa per al grup de suport de Barack Obama en la seva campanya per senador, després per la seva campanya de 2008, fins que qualifica Hillary Clinton de  

« monstre »

. Torna a l'equip de campanya de Barack Obama el 19 d'agost de 2008, una setmana abans de la convenció del partit demòcrata a Denver, Colorado, que ha designat Obama com candidat. Tres dies després de la presa de possessió d'Obama, el gener de 2009, entra al Consell de seguretat nacional com a consellera especial del president encarregada del multilateralisme.[3]

Organització de les Nacions unides[modifica]

Power amb el secretari d'Estat John Kerry l'any 2016.

El 5 de juny de 2013 és nomenada pel president Barack Obama com ambaixadora a les Nacions unides, en lloc de Susan Rice. Confirmada pel Senat dels Estats Units l'1 d'agost de 2013 per 87 vots contra 10, pren possessió l'endemà.[4]

Samantha Power destaca l'any 2016 per a un discurs enfront de Vitali Txurkin, ambaixador rus a les Nacions unides, a qui diu en relació a la Guerra Civil siriana, que Rússia hauria de ser acusada de crims de guerra:

« No hi ha res que pugui fer-vos vergonya? Cap acte bàrbar, cap execució d'un nen que us pugui irritar?[5] »

Dimiteix el 20 de gener de 2017, al començament de la presidència de Donald Trump per tornar ensenyar a Harvard. L'ambaixadora interina Michele J. Sison és nomenada abans de la confirmació senatorial de Nikki Haley.

Vida privada[modifica]

Samantha Power està casada amb Cass Sunstein, jurista i filòsof. És mare de dos fills.

Referències[modifica]

  1. «Samantha Power | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 agost 2020].
  2. Stolberg, Sheryl Gay «A New U.S. Player, Put on World Stage by Syria» (en anglès). The New York Times, 22-09-2013. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 25 gener 2017].
  3. Samantha Power. The Education of an Idealist (en anglès). William Collins, 2019. ISBN 978-0-00827490-0. 
  4. Valensart, Maxime de «Samantha Power, nouvelle ambassadrice des États-Unis à l'ONU» (en francès). 7s7, 02-08-2013 [Consulta: 25 gener 2017].
  5. Amsili, Sophie «Samantha Power, l'ambassadrice d'Obama qui bouscule l'ONU». Le Figaro, 26-12-2016. ISSN: 0182-5852 [Consulta: 25 gener 2017].