Sames d'Armènia
Sames o Samos de Armènia (en armeni Շամուշ ; en grec Σαμως) fou un rei orontida que va portar sempre el títol reial i no el de sàtrapa.
Origen
El ascendència de Sames o Samos és desconeguda. Tanmateix, segons Cyril Toumanoff, fou potser el fill d'Orontes III.[1]
Regnat
Cyril Toumanoff identifica tanmateix Samos o Sames amb el rei de Armènia anònim evocat per Memnó d'Heraclea que, després de la mort de Nicomedes I, rei de Bitínia, va acollir vers el 250 aC al seu fill Zeiles, desposseït en benefici dels fills d'Etazeta, la segona esposa del seu pare. Després del seu exili a Armènia, Zeiles va tornar per reclamar la seva herència al front d'una tropa de Gàlates toistobois.[2]
Sames és reputat com el fundador eponim de la ciutat de Samosata, la futura « Antioquia de Commagene », de la qual la primera menció data del 245 aC.[3]
Regnava des de vers 260 aC i hauria mort vers el 243 aC/240 aC. El seu successor Arsames I d'Armènia seria probablement el seu fill.
Vegeu també
Notes i referències
- ↑ Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, , p. 395.
- ↑ Memnon d'Héraclée, fragment 14 du Livre XIII dans la Bibliothèque de Photios.
- ↑ (en) Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press, , partie III, « The Orontids of Armenia », p. 280.
Bibliografia
- Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, , p. 395.