Sami d'Akkala

De Viquipèdia
Infotaula de llenguaSami d'Akkala
Tipusllengua, llengua extinta i llengua morta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius0 Modifica el valor a Wikidata (29 desembre 2003 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aprovíncia de Múrmansk Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deprovíncia de Múrmansk Modifica el valor a Wikidata
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques
llengües fino-sami
llengües sami
llengües sami orientals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat6 extint Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3sia Modifica el valor a Wikidata
Glottologakka1237 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesia Modifica el valor a Wikidata
UNESCO329 Modifica el valor a Wikidata
IETFsia Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages942 Modifica el valor a Wikidata

El sami akkala és una llengua sami extinta. Va ser parlat a les viles sami d'A'kkel i Ču'kksuâl, a l'interior de la Península de Kola a Rusia.

Al principi es va creure erròniament que el sami akkala era un dialecte del sami kildin, però, es va reconèixer que era una llengua sami independent més relacionada amb el seu veí occidental el sami skolt. L'accala sami és la llengua sami oriental més amenaçada. L'última parlant coneguda d'aquest idioma va ser Marja Sergina, morta el 29 de desembre de 2003. Tanmateix, a partir del 2011 hi havia almenys dues persones, ambdues de 70 anys, amb cert coneixement d'Akkala Sámi. [5] Els restants ètnics Akkala Sámi viuen al poble de Yona.

Tot i que hi ha una descripció de la fonologia i morfologia de l'Akkala Sámi, alguns textos publicats i enregistraments d'àudio arxivats, la llengua Akkala Sami continua sent una de les llengües sami més poc documentades. Un dels pocs articles en aquesta llengua són els capítols 23-28 de l’Evangeli de Mateu publicat el 1897. Va ser traduït per A. Genetz i imprès a costa de la British and Foreign Bible Society.

Morfologia[modifica]

La següent visió general es basa en el volum de Pekka (Pyotr) M. Zaykov. La transcripció fonètica uràlica de Zaykov es conserva aquí. El punt volat ˑ indica la palatalització de la consonant anterior, analitzada per Zaykov com a pronunciació semisoft.

Substantiu

Akkala Sámi té vuit casos, singulars i plurals: nominatiu, genitiu-acusatiu, partitiu, datiu-ilatiu, locatiu, essiu, comitatiu i abessiu. El cas i el número s’expressen mitjançant una combinació de desinències i gradació de consonants:

  • Nominatiu: no hi ha marcador al singular, grau feble al plural.
  • Genitiu-acusatiu: grau feble en singular, grau feble + -i en plural.
  • Partitiu: aquest cas només existeix en singular i té la terminació -tti͔.
  • Datiu-il·latiu: grau fort + -a, -a͕ o -ɛ en singular, grau feble + -i en plural.
  • Locatiu: grau feble + -st, -śtˑ al singular, grau feble + -nˑ al plural.
  • Essencial: aquest cas només existeix en singular: grau fort + -nˑ.
  • Comitatiu: grau feble + -nˑ en singular, grau fort + -guim, -vuim o -vi̮i̭m en plural.
  • Abessiu: grau feble + -ta en singular.

Pronom

La taula següent mostra la declinació dels pronoms personals monn ‘jo’ i mij ‘nosaltres’. Els pronoms tonn ‘tu (sg.)’ I sonn ‘(s) he’ es declinen com monn, els pronoms tij ‘tu (pl.)’ I sij ‘ells’ es declinen com mij.

Singular Plural
Nominative monn mij
Genitive-Accusative mii̭ji
Essive munˑ ---
Dative-illative munˑnˑa͔ mii̭ji
Locative muśtˑ miśtˑ
Comitative muinˑ mii̭jivuim
Abessive muta mii̭ta

Els pronoms interrogatius mī "què?" I tˑī, kī "qui?" Es declinen de la següent manera:

‘what?’ tˑī, ‘who?’
Nominative tˑī, kī
Genitive-Accusative mi̮n t́an, ḱan
Dative-illative mi̮z koz
Locative mi̮st kośtˑ
Comitative mi̮i̭nˑ ḱainˑ
Abessive mi̮nta ḱanta

El demostratiu proximal tˑa͕t 'això' i el demostratiu medial ti̮t 'that' es declinen de la següent manera:

Singular Plural Singular Plural
Nominative tˑa͕t tˑa͕k ti̮t ti̮k
Genitive-Accusative tˑa͕nˑ tˑa͕i ti̮n ti̮i̭
Essive tˑa͕inˑ --- ti̮i̭nˑ ---
Dative-illative tˑa͕z tˑai(t) ti̮k, ti̮z ti̮i̭(t)
Locative tˑa͕śtˑ tˑa͕in ti̮śtˑ ti̮i̼(n)
Comitative tˑa͕inˑ tˑa͕ivuim ti̮i̭nˑ ti̮i̭vuim
Abessive tˑa͕ta tˑa͕ita ti̮ta ti̮i̭ta

Verb

Els verbs Akkala Sámi tenen tres persones i dos nombres, singular i plural. Hi ha tres estats d’ànim: indicatiu, imperatiu i condicional; l’ànim potencial ha desaparegut. A continuació, el paradigma dels verbs va͕n̄ˑće ‘caminar’ i korrɛ ‘teixir’ es dona en temps present i imperfet:

Present Imperfect Present Imperfect
1sg. vā͕nʒam va͕n̄ˑcim kōram korri͔m
2sg. va͕nʒak vā͕nˑcik kōrak korri͔k
3sg. va͕n̄ˑc vānˑʒi korr kōri͔
1pl. va͕n̄ˑćepˑ vānˑʒim korrɛpˑ kōri͔m
2pl. va͕nˑćepˑpˑe vānˑʒitˑ korrɛpˑpˑe kōri͔tˑ
3pl. vā͕nˑʒatˑ van̄ˑciš kōratˑ korri͔š

El verb ĺiije ‘ser’ es conjuga de la següent manera:

Present Imperfect
1sg. ĺam ĺii̭jim
2sg. ĺak ĺiijik
3sg. ĺie ĺai
1pl. ĺepˑ ĺījim
2pl. ĺepˑpˑe ĺījitˑ
3pl. ĺetˑ ĺii̭jiš

Els temps composts com ara perfecte i pluperfect es formen amb el verb ĺii̭je en present o imperfet com a auxiliar i el participi del verb principal. Alguns exemples són ĺam tĭĕhtmi̮nč "he sabut" de tĭĕhttɛ "saber" i ĺai tui̭jāma "(s) que havia fet" de tui̭je "fer".

L'estat condicional té el marcador -č, que s’afegeix al grau feble de la tija: kuarčim ‘jo cosiria’, vizzčik ‘tu (sg.) Es cansaria’.

Com en altres llengües sami, Akkala sami fa ús d’un verb negatiu que conjuga segons la persona i el nombre, mentre que el verb principal es manté inalterat. La conjugació del verb negatiu es mostra aquí juntament amb el verb aĺ̄ḱe ‘començar’:

1sg. jim aĺg
2sg. jik aĺg
3sg. ij aĺg
1pl. jepˑ aĺg
2pl. jepˑpˑe aĺg
3pl. jetˑ aĺg

La tercera persona del singular i del plural del verb ĺii̭je ‘ser’ té formes contractades especials ɛĺĺa i jāĺa.

Enllaços externs[modifica]