Samson François

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSamson François
François Harcourt 1948.jpg
Biografia
Naixement 18 maig 1924
Frankfurt del Main
Mort 22 octubre 1970 (46 anys)
París
Educació École Normale de Musique de Paris
Conservatori de Niça
Activitat
Ocupació Pianista i compositor
Professors Alfred Cortot
Alumnes Myriam Birger i Jocelyne Cuiller
Instrument Piano

Musicbrainz: b90c4001-4c7d-4de2-a3e0-1afbc548af54
Modifica les dades a Wikidata

Samson François (Frankfurt del Main, 18 de maig de 1924 - París, 22 d'octubre de 1970) fou un pianista francès.

El seu pare era cònsol de França, per això va néixer a Alemanya i començà amb mestres alemanys i italians, i els continuà, de forma intermitent, en el Conservatori de Belgrad. Després es matriculà en el de Niça i, finalment, en el de París, on fou deixeble de Long, entre 1940-43. En ambdós centres aconseguí el primer premi. Durant aquest període tocà en els Concerts Lamoureux (1941), i finalitzà assolint el premi Long-Thibaud (1943). Encara va fer, estudis de perfeccionament amb Alfred Cortot. Malgrat tot la seva carrera no començà fins al 1947: estrenà el Cinquè Concert de Prokófiev a París i a Nova York, donà diverses gires de concerts per Iberoamèrica i fou el primer pianista francès que tocà en la Unió Soviètica, després de l'acord cultural entre França i aquell país.

També actuà al Japó, Estats Units, i en la República Popular Xina, on va estar diverses vegades, a partir de 1964. Si bé no pertanyia al tipus d'intèrpret especialitzat en un autor o època –a més posseïa, com la gran majoria de pianistes, un extens repertori del segle XIX— foren, això no obstant, particularment notables les seves versions i gravacions de Bach i Mozart (així com les de Chopin i Liszt) i les de Ravel, del qual enregistrà la totalitat de les seves obres per a piano.

Poc temps abans de morir havia enregistrat bona part de l'obra pianística de Debussy. Tocava peces dels moderns compositors francesos, i també formaren part del seu repertori Scriabin i Bartók. La seva execució –enregistrada en gran nombre de discs—es caracteritza per un fraseig just, subtil i d'expressivitat continguda, però que ressalta, en canvi, per la varietat tímbrica que sabé assolir mitjançant el seu extens joc de pulsacions. Va compondre un Concert per a piano i orquestra que donà a conèixer en el Festival d'Ais de Provença de 1951.

Bibliografia[modifica]