Samuel Klingenstierna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSamuel Klingenstierna
Samuel Klingenstierna-1849.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 agost 1698 Modifica el valor a Wikidata
Q10551853 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 1765 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Uppsala (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de l'església de Lovo 
Dades personals
FormacióUniversitat d'Uppsala
Universitat de Marburg
Activitat
Tesi acadèmicaÜber Curven 3. Grades (1717 i 1728)
Director de tesiAnders Gabriel Duhre i Christian Wolff
OcupacióMatemàtiques
Física
OrganitzacióUniversitat d'Uppsala
Membre de
ProfessorsAnders Gabriel Duhre i Christian Wolff Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMårten Strömer, Bengt Ferner, Jakob Gadolin i Pehr Wilhelm Wargentin Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralBengt Ferrner
Mårten Strömer
Família
CònjugeUlrika Klingenstierna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Samuel Klingenstierna signature.png Modifica el valor a Wikidata

Samuel Klingenstierna (18 d'agost de 1698, Linköping, Suècia - 26 d'octubre de 1765, Uppsala, Suècia) fou un matemàtic i físic suec reconegut com l'introductor del càlcul infinitesimal a Escandinàvia [1] i el primer matemàtic de relleu d'aquesta nacionalitat. Els articles que va publicar i el seu llegat en manuscrits, demostren que va treballar en tots el temes usuals en els seus dies.[2]

Klingenstierna, fill d'un comandant de l'exèrcit suec i nét d'un bisbe apostòlic, va iniciar els seus estudis en lleis a la Universitat d'Uppsala, però aviat es va inclinar per les matemàtiques que, segons creia, proporcionaven un pensament lògic rigorós, sobretot després d'haver estudiat Euclides.[3]

Entre 1727 i 1731 va estar viatjant pel continent, visitant successivament Marburg (on estudia amb Christian Wolff), Basilea (Johann Bernoulli), París (Fontenele i Maupertuis) i, finalment, Londres.

En retornar a Uppsala, pren possessió de la càtedra de matemàtiques de la universitat per la que havia competit amb Anders Celsius, qui seria nomenat, poc després, catedràtic d'astronomia.[4] Klingenstierna va ocupar el càrrec de rector de la universitat en tres ocasions.

A partir de 1750, una mica abans del seu nomenament de preceptor reial, va deixar de publicar articles. En el seu lloc es va començar a interessar per un problema òptic: l'aberració cromàtica dels telescopis i la possibilitat de construir lents acromàtiques.[5] Klingenstierna, després d'estudiar el treball d'Euler sobre el tema, va descobrir les inconsistències que existien en la teoria de Newton i va encetar una polèmica sobre prioritat amb l'òptic britànic John Dollond.[6]

El 1752 va ser nomenat preceptor del príncep, futur rei Gustau III de Suècia. Una malaltia el va fer deixar el càrrec el 1764 i, l'any següent moriria. La reina, agraïda per la feina feta amb el seu fill, va ordenar erigir un monument funerari en el seu honor a l'església de Lovo.[7]

Referències[modifica]

  1. Kurola, pàgina 2.
  2. Gårding, pàgina 5.
  3. Gårding, pàgina 1.
  4. Gårding, pàgina 2.
  5. Rudd et al., pàgines 6 i ss.
  6. Gee, pàgines 117-118.
  7. Gårding, pàgina 3.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • Lindroth, Sten. «Samuel Klingenstierna». Riksarkivet (Arxiu Nacional de Suècia). [Consulta: 14 maig 2015].