Samuel Lifschey

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSamuel Lifschey

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 1889 Modifica el valor a Wikidata
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 1961 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCooper Union Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViola Modifica el valor a Wikidata

Samuel Lifschey (Manhattan, 6 de maig de 1889 - Filadèlfia, 14 de setembre de 1961) va ser un viola estatunidenc.

Biografia[modifica]

Lifschey va néixer a Manhattan, Nova York, i va començar els seus estudis musicals als nou anys, estudiant violí amb Arnold Volpe, viola amb Henri Casadesús i teoria amb Rubin Goldmark.[1] El 1911 es va llicenciar en enginyeria civil per "Cooper Union"[2] i va començar la seva llarga carrera com a músic. Va ser nomenat viola solista amb lOrquestra Simfònica de Nova York sota la direcció de Walter Damrosch el 1916[2] i va exercir com a director de banda amb la Marina dels Estats Units durant la Primera Guerra Mundial. Breus estades com a violista principal de la Cleveland Orchestra i de Detroit la simfònica va seguir abans que fos atret a la principal posició de violista amb lOrquestra de Filadèlfia el 1925 a petició de Leopold Stokowski.[3] Va romandre en aquesta posició fins a la seva jubilació el 1955, sent substituït per Harry Zaratzian.

Va morir el 14 de setembre de 1961 a Filadèlfia, Pennsilvània.

Heretat[modifica]

A més de la carrera de Lifschey com a violista orquestral, també va ser un destacat solista de viola, el "primer americà nadiu que va assolir el rang de virtuós" a la viola.[3] El seu recital del "Eolian Hall" del 24 de març de 1919 amb la soprano Greta Torpadie és sovint considerat el primer recital de viola en solitari a la ciutat de Nova York,[2] i va oferir les estrenes nord-americanes de nombroses obres per a viola i orquestra, incloent de Paul Hindemith Der Scwhanendreher, Rhapsody d'Isadore Freed, de Georges Hüe Théme Varié, i el Concert Handel-Casadesus en si menor.[2] Lifschey també va ser un important defensor de la música de viola per compositors nord-americans, i va oferir estrenes i altres actuacions importants d'obres de viola d'Ernest Bloch, Georges Frederick Boyle, Samuel Gardner, Rubin Goldmark, Walter Golde, Henry Holden Huss o Gustav Strube.

Lifschey també va contribuir en gran manera amb les seves primeres publicacions de música de viola, incloent materials pedagògics originals i transcripcions i edicions d'altres obres. Publicades àmpliament per Schirmer, "Associated Music Publishers" i Carl Fischer, aquestes obres estaven fàcilment disponibles per a estudiants nord-americans que cada vegada es dedicaven més a la viola a principis del segle xx. Lifschey va realitzar només un grapat d'enregistraments, sobretot les gavottes de la Suite per a violoncel núm. 6 de J. S. Bach, el 1941, el primer enregistrament comercial conegut de qualsevol de les suites que es reproduïen a la viola.[4]

Lifschey és representat als murals de la Biblioteca de Santa Mònica per l'artista nord-americà Stanton Macdonald-Wright com a part d'un panell de "famosos executants d'instruments musicals".[5]

Publicacions[modifica]

  • Obres originals
  • Estudis tècnics diaris per a la viola, 1929
  • Estudis de doble parada per a la viola, 1943
  • Estudis d'escala i arpegi per a la viola, 1939
  • Dotze estudis moduladors per a la viola, 1936
  • Edicions / Arranjaments
  • J. S. Bach: sis suites per a viola no acompanyada, 1936
  • Johannes Brahms: fragments orquestrals per a la viola, 1954
  • Bartolomeo Campagnoli: 41 Capricis per a la Viola, 1944
  • Jean-Philippe Rameau: Menuet de l'òpera Platée, 1929
  • Henry Schradiek: The School of Violin-Technics, Transcribed for Viola, 1951
  • Friedrich Seitz: Concert per a estudiants núm. 2, transcrit per a viola, 1955
  • Friedrich Seitz: Concert per a estudiants núm. 3, transcrit per a viola, 1955
  • Otakar Ševčík: estudis seleccionats en primera posició, 1951

Enregistraments[modifica]

  • J. S. Bach, Suite per a violoncel núm. 6 (només Gavottes), 1941
  • Johannes Brahms, Sonata núm. 1 en fa menor, op. 120, núm. 1, (amb Egon Petri, piano), 1941
  • Leoš Janáček, Concertino per a piano, 2 violins, viola, clarinet, trompa i fagot, 1954
  • Richard Strauss, Don Quijote (amb Emanuel Feuermann, violoncel, i l'Orquestra de Filadèlfia, Eugene Ormandy, director), 1940

Referències[modifica]

  1. Lifschey, Samuel. "Who's Who in American Jewry: 1926". (Nova York: Jewish Biographical Bureau, 1927), 390.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Lifschey, Samuel. "Who Was Who in America", vol. IV. (Chicago: Marquis-Who’s Who, 1968), 575
  3. 3,0 3,1 Samuel Lifschey Retirement. "International Musician 53", no. 9 (March 1955): 23.
  4. Thomas Tatton. "Bach Violoncello Suites Arranged for Viola: Available Editions Annotated." Journal of the American Viola Society, 72, online issue (Summer 2011): 8.
  5. Santa Monica Public Library Mural by Stanton Macdonald-Wright: "The Artist's Statement."". Consultat 2016-07-27.