Sanç, germanastre de Jaume III de Mallorca
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Jaume III de Mallorca |
| Conflicte | reintegració de la Corona de Mallorca |
| Família | |
| Pare | Ferran de Mallorca |
| Germans | Jaume III de Mallorca Joan de Mallorca Pagà de Mallorca Ferran de Mallorca |
 | |
Sanç de Mallorca (fl. segle xiv) fou germanastre de Jaume III de Mallorca i fill il·legítim de l'infant Ferran de Mallorca.
El 7 de febrer de 1330, Sanç contragué matrimoni amb Saura Rosselló i Cabrit, filla de Ferrer de Rosselló (conseller de Jaume III) i de Catalina Cabrit.[1] En aquell moment Sanç es trobava a Perpinyà, però féu representació mitjançant el cavaller Bremundo de Serabou, amb poders autoritzats des del 22 d'octubre de 1329, per rebre Saura com a esposa.[2]
Com a dot, Saura aportà un conjunt patrimonial notable. Entre els béns destacava una alqueria al terme de Montuïri, així com una altra situada al Prat del terme de Palma (al Pla del Catí). També hi figuraven una vinya a Puigpunyent, i una casa dins l'Almudaina. A més, el dot incloïa tots els mobles i semovents de les alqueries i la casa, amb un valor conjunt de 2.350 lliures, i un cens anual de 25 lliures que Ferrer de Rosselló percebia de la tresoreria reial gràcies a una concessió de Jaume II atorgada el 13 d'agost de 1310.[2]
Tot i això, la fortuna personal de Sanç era reduïda. Per aquest motiu, Jaume III li concedí diverses donacions i, el 1334, li atorgà una renda vitalícia de 100 lliures, promesa amb motiu del seu casament.[3] Del matrimoni amb Saura nasqueren dues filles: Constança i Esclarmonda. Aquesta darrera es casà amb Artal II de Foces, que seria governador general de Mallorca, i el seu sepulcre és al sòl del presbiteri de la catedral de Mallorca.[1]
Quan Pere el Cerimoniós ocupà Mallorca, Sanç fou empresonat al Temple i patí el desterrament i la confiscació dels seus béns. Més endavant es posà al costat del seu germà Jaume III.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Rayó Ferrer, Eusèbia. «Llinatge i vincles familiars de Jaume III». A: Jordi Maíz Chacón. Jaume III de Mallorca i el seu temps. Palma: Edicions Documenta Balear, juliol 2016, p. 100-101 (Arbre de Mar). ISBN 978-84-16163-62-5.
- ↑ 2,0 2,1 «Cronicó de Mallorca - 1330». [Consulta: 24 setembre 2025].
- ↑ 3,0 3,1 «Sanç de Mallorca». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 15. Palma: Promomallorca, p. 99-100. ISBN 84-8661702-2.