Sanç I de Lleó
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 935  | ||
| Mort | 19 desembre 966 (30/31 anys) | ||
| Causa de mort | vellesa | ||
| Sepultura | Basílica de San Isidoro de Lleó | ||
| Llista de reis de Lleó | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, rei | ||
| Família | |||
| Família | Dinastia asturlleonesa | ||
| Cònjuge | Velasquita Ramírez Teresa Ansúrez | ||
| Fills | Ramir III de Lleó (  ) Velasquita Ramírez | ||
| Pares | Ramir II de Lleó i Urraca Sanxes | ||
| Germans | Teresa de Lleó Ordoni III de Lleó Elvira de Lleó | ||
Sanç I de Lleó, dit el Cras (935 - 966), fou rei de Lleó (956-958 i 960-966).
Família
[modifica]Fill de Ramir II de Lleó i la seva segona esposa Urraca de Pamplona, i net del rei Sanç I de Navarra. El 960 es casà amb Teresa Ansúrez, filla del comte Ansur Fernández. D'aquest matrimoni nasqueren:
- l'infant Ramir III de Lleó (961-985), rei de Lleó
- la infanta Urraca de Lleó (?-v 997)
Ascens al tron
[modifica]A Ramir II el va succeir el seu fill gran Ordoni III, el 951 amb l'oposició del seu germanastre Sanç, que li va disputar la corona.[1]
Al morir Ordoni III el 956, Sanç I va pujar al tron lleonès, però dos anys després, rebutjat pel seu extrem pes corporal, va ser destronat pels nobles lleonesos i castellans, encapçalats pel comte de Castella Ferran González, i van nomenar rei a Ordoni IV, fill d'Alfons IV de Lleó.
Sanç va acudir al costat de la seva àvia, la reina Toda de Navarra, a qui va demanar ajuda per recuperar el seu regne. Va fer un tracte amb Abd-ar-Rahman III i amb el seu suport va prendre la ciutat de Zamora el 959.[2] Amb el suport de la noblesa lleonesa i navarresa, va expulsar del tron a Ordoni IV.
Abd-ar-Rahman va morir en 960 i davant la negativa del rei lleonès a lliurar les fortaleses acordades, Al-Hàkam II va acollir al deposat Ordoni IV a la cort cordovesa prometent-li reposar-ho en el tron, el que va fer que Sanç es retractés i enviés una ambaixada a Còrdova amb la promesa de complir el pactat.[3] La mort d'Ordoni a Còrdova, el 962 va motivar que Sanç concertés una aliança amb Garcia Sanxes I de Pamplona, el comte Ferran González de Castellà i el comte Borrell II de Barcelona per fer front al poder del califa. Al-Hàkam II respondre enviant al general Galib en 963, que conquerí San Esteban de Gormaz, Atienza i Calahorra[4] i Ferran González va haver de demanar la pau.[5] En els últims anys del seu regnat es van succeir les rebel·lions nobiliàries i es va afermar la independència dels comtes castellans i gallecs.
Sembla que va morir enverinat el desembre de l'any 966 i fou succeït el seu fill Ramir III.
Referències
[modifica]- ↑ Ortega y Rubio, Juan. Historia de España (en castellà). Casa Editorial Bailly-Bailliere, 1908, p. 326.
- ↑ González Palencia, Ángel. Historia de la España musulmana. Maxtor, 2005, p. 47. ISBN 978-84-9761-207-4.
- ↑ Lévi Provençal, Évariste. Historia de España, IV: España musulmana hasta la caída del califato de Córdoba: 711-1031 de J.C. (en castellà). Espasa-Calpe, 1957, p. 379. ISBN 9788423948000.
- ↑ Lévi Provençal, Évariste. Historia de España, IV: España musulmana hasta la caída del califato de Córdoba: 711-1031 de J.C. (en castellà). Espasa-Calpe, 1957, p. 381. ISBN 9788423948000.
- ↑ Ballesteros Beretta, Antonio. Historia de España y su influencia en la historia universal (en castellà). vol.1, tom II. P. Salvat, 1920, p. 217-218.
Bibliografia
[modifica]- Arco y Garay, Ricardo. Sepulcros de la Casa Real de Castilla. Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1954. OCLC 11366237.
- Valverde Sepúlveda, Joaquín. Sancho el gordo : una cura de adelgazamiento en tiempo de Abderramán III, en el siglo X. Guadix: Ayuntamiento de Guadix. Consejalía de Cultura y Educación, 1997. ISBN 84-922408-0-6.
- Ceballos-Escalera, Alfonso. Reyes de León: Ordoño III (951-956), Sancho I(956-966), Ordoño IV (958-959), Ramiro III (966-985), Vermudo II (982-999). Burgos: La Olmeda, 2000. ISBN 84-89915-11-3.
- Rodríguez Fernández, Justiniano. Sancho I y Ordoño IV, reyes de León. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1987. ISBN 84-00-06510-7.
- Domínguez Sánchez, Santiago. Colección documental del Monasterio de Santa María de Carbajal (1093-1461). León: Centro de Estudios e investigación «San Isidoro», 2000. ISBN 84-87667-42-2.
- Mattoso, José. Ricos-homens, infanções e cavaleiros: a nobreza medieval portuguesa nos séculos XI e XII (en portugués). 3ª. Lisboa: Guimarães Editores, 1982. ISBN 9789726653035.
- Martínez Díez, Gonzalo. El Condado de Castilla (711-1038): la historia frente a la leyenda. 2 tomos, 2005. ISBN 84-9718-275-8.
| Precedit per: Ordoni III |
Rei de Lleó 956-958 960-966 interregne Ordoni IV |
Succeït per: Ramir III |