San Cebrián de Mazote (església)
Església de San Cipriano o San Cebrián | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Cebrià de Cartago | |||
Dades | ||||
Tipus | Església catòlica i monument | |||
Construcció | (VII) / X - | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | (Visigòtic) / Mossàrab / Prerromànic | |||
Material | Maçoneria de pedra. morter de calç. Maons | |||
Mesura | 16 () × 30 () m | |||
Localització geogràfica | ||||
Estat | Espanya | |||
San Cebrián de Mazote | ||||
Localització | Centre població | |||
| ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Data | 22 juliol 1916 | |||
Identificador | RI-51-0000145 | |||
Plànol | ||||
Activitat | ||||
Diòcesi | Valladolid | |||
Festivitat | Sant Cebrià 16 de setembre | |||
L'església de San Cipriano o de San Cebrián,[1] del municipi homònim de San Cebrián de Mazote (Valladolid),[2] està situada al centre de la localitat. És la parròquia de la població, temple catòlic que pertany a l'arquebisbat de Valladolid.
Història
No es tenen dades segures del seu origen. Per les seves característiques, sembla que sobre una església visigòtica central del segle VII, es reconstrueix una estructura basilical preromànica a principis del segle X, amb aportacions mossàrabs.[3] Un document de 952 indica que a l'any 916, els monjos del monestir de Sant Martí de Castañeda van poblar el lloc de Monzoute,[4] identificat amb la localitat actual de San Cebrián de Mazote.[5] Tot i les contínues campanyes d'Almansor pels territoris propers, San Cebrián de Mazote no es va veure afectat per estar situat en un lloc aïllat.[6]
Les darreres reformes del temple es feren al segle XVIII, quan es cobreixen els sostres amb voltes de maons, amb una cúpula sobre petxines en el creuer i volta de canó amb llunetes en la nau central, que apareix datada en l'any 1778 en la pròpia cúpula;[7] i en el segle XIX, quan es va construir una portalada amb espadanya als peus del temple.[8]
L'antiguitat i importància artística d'aquesta església comença a ésser valorada l'any 1902, quan Agapito y Revilla i Lampérez tracen els plànols i estudien el conjunt, i entre els estudiosos serà Gómez-Moreno qui l'adscriu a l'estil mossàrab i qui proposa la forma original del temple, proposta que serà traslladada posteriorment als successius projectes de restauració.[9]
Durant 1932-1934 es restaura el monument, interpretant la capçelera i incloent l'absis central de planta de ferradura, per seguir uns models considerats més genuïns,[8] i es deixen sense resoldre les voltes i el cimbori, per no tenir-ho clar. Entre 1941 i 1944 es finalitza la restauració, col·locant les voltes i el cimbori, i les parts restituïdes les construeixen amb maons, per diferenciar-les de les parts originals. Si el sostre de l'església havia arribat molt deteriorat, i en pocs llocs es podia conèixer la coberta original, al creuer no es conservava res, i la reconstrucció es fa seguint el model de l'església de Santiago de Peñalba, com a arquetip.[10] A l'any 1990 es torna a realitzar una nova intervenció diriguida per l'arquitecte Salvador Mata.[11][12]
Arquitectura
Estructura
Església de planta basilical de tres naus, separades per una arqueria de ferradura, amb més altura la nau central que és il·luminada per finestres als murs per damunt de les naus laterals. La capçalera està formada per tres absis, de planta quadrada els laterals i el central en forma de ferradura inscrita en un quadrat; i als peus de la nau un altre absis en forma de ferradura inscrit en un quadrat. Els braços del transsepte acaben en sengles exedres.[13][10][14] És el temple de major grandaria d'aquest període.[15]
El sistema de cobertes és de volta lobulada en els espais que tenen planta de ferradura i en el creuer: l'absis, amb 5 lòbuls més el de l'entrada; l'absis dels peus de la nau amb 9 lòbuls més el de l'entrada; les exedres del transsepte, amb 7 lòbuls més el de l'entrada; i el creuer amb 8 lòbuls de maons, carregada sobre arcs formers. Els absis laterals quadrats es cobreixen amb volta de creueria. Les naus tenen sostrada de fusta, amb coberta de dos aiguavessos la central i a un aiguavés les laterals.[10]
Interior
Del seu programa escultòric destaquen els capitells, el major conjunt que es conserva en una església preromànica de tota la península; i un baix relleu figuratiu del segle X, exemplar també excepcional per la seva raresa.[13]
Els 38 capitells existents, amb varietat d'estils, i alguns clarament re-aprofitats de construccions anteriors, apareixen emparellats de dos en dos. De la distribució dels capitells, cal destacar: els quatre capitells idèntics situats als peus de l'església, del segle VII; la semblança de tots els capitells situats a les arqueries que separen les naus, dels segles VIII-IX; els capitells que suporten el cimbori i els que estan davant l'absis central són de tipus corinti, de magnífica talla, del segle IV, i per tant els elements més antics;[13] i els capitells de dins de les capelles són similars entre si.[16]
En el baix relleu, tallat obliquament, a bisell, es troba representada, a l'esquerra, la façana d'un edifici amb una gran porta de ferradura en el centre, i a la dreta, dos bustos de personatges, el primer en acció de beneir, que podrien representar a Jesús i a un sant. Aquest baix relleu mostra la influència de Bizanci en la iconografia, de l'art visigòtic en la tècnica del bisell, i de l'art califal en la representació de l'arc de ferradura califal.[17]
Protecció del monument
L'església fou declarada Monument Historicoartístic Nacional el 22 de juliol de 1916.[13]
Galeria d'imatges
-
Nau central
-
Arcada de separació de la nau central i una nau lateral
-
Nau del costat de l'evangeli
-
Restes de la decoració original a l'absis central
Referències i notes
- ↑ Cipriano i Cebrián són dues variants que provenen del llatí Ciprianus, on la primera és la forma actual del nom en castellà, i la segona, també present en castellà des de l'Alta edat mitjana, com ho demostren les poblacions que porten aquest nom, i la conversió d'aquest nom en un cognom, on ha quedat fossilitzada, i ja no és utilitzada en l'actualitat.
- ↑ Com ocorre en altres poblacions, per a la identificació del lloc s'utilitza l'advocació de l'església parroquial, quan abans es coneixia simplement com a Mazote.
- ↑ Corzo 1989: pp. 87-88.
- ↑ Olaguer-Feliú 1998: p. 248.
- ↑ Lampérez 1916: pp. 231-232.
- ↑ Martín González 1978: p. 341.
- ↑ Utrero Agudo 2006: p. 504.
- ↑ 8,0 8,1 Soraluce Blond 2010: p. 252.
- ↑ Rivera Blanco 1997: p. 65.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Utrero Agudo 2006: p. 503.
- ↑ Rivera Blanco 1997: pp. 66-67.
- ↑ «Restauración de la iglesia mozárabe de San Cebrián del Mazote (Valladolid)». Mata y Asociados.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Gran Enciclopedia de España, v. 19, p. 9352.
- ↑ Olaguer-Feliú 1998: pp. 248-249.
- ↑ Bango Torviso 2001: p. 348.
- ↑ Domingo Magaña 2007: pp. 341-343.
- ↑ Olaguer-Feliú 1998: pp. 249-250.
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: San Cebrián de Mazote |
- Bango Torviso, Isidro G. «Arte prerrománico hispano: El arte en la España cristiana de los siglos VI al XI». En Summa Artis: Historia General del Arte. Vol. VIII-II. Madrid : Espasa Calpe, 2001. ISBN 84-239-8732-9. (castellà)
- Corzo, Ramón. Visigótico y prerrománico. Madrid : Historia 16, 1989. (castellà)
- Domingo Magaña, Javier Angel. Capiteles Tardorromanos y Altomedievales de Hispania (ss. IV-VIII dC). [Tesi doctoral]. Tarragona :Universitat Rovira i Virgili, 2007. ISBN 978-84-690-7784-9. (castellà)
- Lampérez, Vicente. «La iglesia de San Cebrián de Mazote». Boletín de la Real Academia de la Historia, 69 (1916), pp. 231-234. (castellà)
- Martín González, J.J. Historia del Arte. Vol. I. Madrid : Gredos, 1978. ISBN 84-249-3144-0 (v. I) (castellà)
- Olaguer-Feliú, Fernando de. Arte medieval español hasta el año 1000. Madrid : Encuentro, 1998. ISBN 978-84-74904-88-8. (castellà)
- Rivera Blanco, Javier. «La restauración histórica de la arquitectura de la Alta Edad Media». En La intervención en la arquitectura prerrománica asturiana. Oviedo : Universidad de Oviedo, 1997. ISBN 84-8317-011-6. (castellà)
- «San Cebrián de Mazote». En Gran Enciclopedia de España. Zaragoza : Enciclopedia de España, 1990-2006. ISBN 84-87544-01-0 (o. c.) (castellà)
- Soraluce Blond, José Ramón. Historia de la arquitectura restaurada: de la Antiguedad al Renacimiento. A Coruña : Universidade da Coruña, 2010. ISBN 978-84-9749-410-6. (castellà)
- Utrero Agudo, Mª de los Ánfgeles. Iglesias tardoantiguas y altomedievales en la Península Ibérica: Análisis arqueológico y sistemas de abovedamiento. Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2006. ISBN 978-84-00-08510-0. (castellà)