San Pietro in Vincoli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
San Pietro in Vincoli al Colle Oppio
Imatge
Exterior de la basílica
EpònimSant Pere entre cadenes i Sant Pere Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia i basílica menor Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle v - 
Consagració439
Dedicat aSant Pere entre cadenes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsBo
Estil arquitectònicrenaixentista, barroc
Mesura40 (amplada) × 70 (longitud) m
Planta16m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciópiazza San Pietro in Vincoli - Roma Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 38″ N, 12° 29′ 35″ E / 41.893872222222°N,12.493069444444°E / 41.893872222222; 12.493069444444
Patrimoni monumental d'Itàlia
Plànol

Activitat
CategoriaBasílica menor, Església titular
DiòcesiRoma
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FundadorEudòxia Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblateranensi.org… Modifica el valor a Wikidata

La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.

Història[modifica]

La tomba de Juli II, amb el Moisès de Miquel Àngel.

La basílica va ser construïda a la meitat del segle v per guardar la relíquia de les cadenes amb les que van lligar a Sant Pere durant el seu empresonament a Jerusalem.

Segons conta la llegenda, l'emperadriu Eudòxia (esposa de l'emperador Valentinià III) va oferir les cadenes com a regal al papa Lleó I. Quan aquest les va comparar a les cadenes del primer empresonament de Sant Pere a la Presó Mamertina a Roma, les dues cadenes es van unir miraculosament. Les cadenes es guarden a un reliquiari sota l'altar principal de la basílica.

La basílica va experimentar diverses restauracions i reconstruccions, entre elles la restauració del papa Adrià I i les reconstruccions del papa Sixt IV i de Juli II. També va patir una renovació el 1875. El pòrtic frontal, incorporat el 1475, s'atribueix a Baccio Pontelli, mentre que el claustre (1493-1503), és obra de Giuliano da Sangallo.

Interior[modifica]

L'interior de la basílica està format per una planta de dues naus, amb tres absis dividits per columnes d'estil dòric. Les naus tenen voltes de creueria, mentre que la nau central té un sostre emplafonat del segle xviii, amb frescs de Giovanni Battista Parodi al centre mostrant el Miracle de les cadenes (1706).

El Moisès de Miquel Àngel, finalitzat el 1515 i originàriament concebut com a part del monument independent del papa Juli II junt amb 47 estàtues més, es va convertir en el nucli central del monument i tomba del papa a San Pietro, l'església de la seva família. Moisès es presenta amb banyes, a causa de la similitud en llatí entre les paraules "ratllo" y "banya". Aquest tipus de simbolisme iconogràfic era comú a l'art sagrat del Renaixement, i en aquest cas, facilitava el treball de l'escultor (ja que esculpir unes banyes és molt més concret que esculpir llum abstracta), i aquells que el veiessin ho entendrien com el resplendor de la cara de Moisès, i no com a banyes. El temple és visitat de forma massiva pels turistes gràcies a aquesta escultura de Miquel Àngel.

Altres obres d'art que es poden trobar en aquesta església inclouen dos pintures de Santa Augustina i Santa Margarita de Guercino, el monument del cardenal Girolamo Agucchi dissenyat per Domenichino (també autor del fresc de 1604 Alliberació de Sant Pere, situat a la sagristia, el retaule de la primera capella, una Deposició de Pomarancio, i el sepulcre de Nicolás de Cusa (1464), obra d'Andrea Bregno.

També es poden trobar les sepultures del pintor i escultor Antonio Pollaiuolo i del pintor de miniatures Giulio Clovio, amic de El Greco.

Imatges[modifica]

El títol cardenalici de San Pietro in Vincoli[modifica]

L'antic títol cardenalici de San Pietro in Vincoli, que data del regnat del Papa Símmac I, va ser erigit al voltant del 490 a l'església que l'emperadriu Licínia Eudòxia va fer construir per amb motiu de la mort del seu espòs, l'emperador Valentinià III.|

El títol va ser esmentat entre els presents ala sínode romà del 499. L'església a la qual es va adjuntar va rebreuna nova consagració al 555 pel Papa Pelagi I. Al Liber Pontificalis, les biografies dels Papes Adrià I i Lleó III, el títol és Eudoxiae ad Vincula. Com que al tresor de l'església es conserven les cadenes de Sant Pere, el títol ha estat rebatejat com a San Pietro in Vincoli. D'acord amb el catàleg de Pere Mallio, compilat sota el pontificat d'Alexandre III, el títol es va adjuntar a la basílica de Sant Llorenç fuori li mura i els seus sacerdots celebren missa al seu torn.[1][2]

Cardenals titulars[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: San Pietro in Vincoli
  • Federico Gizzi, Le chiese medievali di Roma, Newton Compton, Rome, 1998.(italià)

Referències[modifica]

  1. ↑ «Cardinal Title S. Pietro in Vincoli». Gcatholic.org. [Consulta: 10 juny 2014].
  2. ↑ «The Cardinals of the Holy Roman Church». Fiu.edu, 01-01-2002. [Consulta: 10 juny 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=San_Pietro_in_Vincoli&oldid=32833061#El_títol_cardenalici_de_San_Pietro_in_Vincoli»