Sanae Takaichi
Sanae Takaichi (高市 早苗, Takaichi Sanae) (abans Yamamoto; nascuda el 7 de març de 1961) és una política japonesa, presidenta del Partit Liberal Democràtic del Japó (PLD) i primera ministra des del 2025. És la primera dona a ocupar aquest càrrec. Membre de la Cambra de Representants, va ocupar diversos càrrecs ministerials sota el primer ministre Shinzō Abe.[1] Les seves posicions polítiques són de conservadorisme de línia dura i de nacionalisme japonès de línia dura.
Després de graduar-se a la Universitat de Kobe, Takaichi es va convertir en autora, assessora legislativa i locutora abans d'entrar en política. Com a membre del PLD, va ser elegida membre de la Cambra de Representants a les eleccions generals japoneses de 1993. Protegida de l'exprimer ministre Abe, Takaichi va ocupar diversos càrrecs durant el seu mandat, sobretot com a ministra d'Afers Interns i Comunicacions del 2019 al 2020. Va ser candidata a les eleccions de lideratge del PLD del 2021, però finalment va ser eliminada abans de la segona volta, quedant tercera. Durant el mandat de Fumio Kishida, va exercir com a Ministra d'Estat de Seguretat Econòmica del 2022 al 2024. Takaichi va fer la seva segona candidatura a la direcció del partit el 2024, on va quedar primera a la primera ronda, però va perdre per poc en una segona volta contra Shigeru Ishiba. Es va presentar de nou el 2025 i va quedar primera a les dues rondes de votació, convertint-se en líder del partit i derrotant Junichirō Koizumi. L'octubre de 2025 es va convertir en la primera dona i nativa de la prefectura de Nara a ocupar el càrrec.[2]
Takaichi ha estat descrita com una persona amb una "reputació política de conservadora ferma" i com una aliada propera de l'exprimer ministre Abe, amb connexions amb el grup ultranacionalista d'extrema dreta Nippon Kaigi. Oposada a reformes socials com el matrimoni entre persones del mateix sexe i coneguda per les seves opinions revisionistes, Takaichi se sol situar a l'extrema dreta de l'espectre polític japonès.[3]
Joventut
[modifica]Nascuda i criada a Nara, el seu pare treballava en una empresa automobilística afiliada amb Toyota, mentre que la seva mare era agent del cos policial de la Prefectura de Nara.[4][5]
Takaichi es va graduar a l'Institut Unebi de la Prefectura de Nara, i malgrat haver estat admesa a la Universitat de Keio i a la Universitat de Waseda a Tòquio, no hi va assistir perquè els seus pares es van negar a finançar-li els estudis superiors si marxava de casa o si anava a universitats privades. Finalment, es va graduar a la Universitat de Kobe, tot fent cada dia un trajecte de sis hores, i posteriorment a l'Institut Matsushita de Govern i Gestió. Durant la seva joventut, Takaichi tocava la bateria i el piano, i gaudia de la música heavy metal, com ara els grups Black Sabbath, Deep Purple i Van Halen.[6] Durant aquella època va tenir una motocicleta, després un Toyota Celica XX de segona mà, i el 1988 va comprar un Toyota Supra nou (model A70), que va utilitzar fins al 2010.[7] Actualment, el Supra es restaura, emmagatzema i de vegades s'exhibeix al Museu Mahoroba, un museu de l'automòbil adscrit al concessionari Toyota de Nara.[8] També li agradaven les motocicletes i va tenir una Kawasaki Z400.[9]
El 1987, l'Institut Matsushita de Govern i Gestió la va patrocinar per anar als Estats Units a treballar amb la Partit Demòcrata, com a congressional fellow de la representant Pat Schroeder.[10][5] Quan va tornar al Japó el 1989, va captar l'atenció dels mitjans com a analista legislativa amb experiència en política nord-americana, i va escriure llibres basats en aquella experiència.
El març del 1989, va esdevenir presentadora de TV Asahi i va copresentar el programa de l'emissora Kodawari TV Pre Stage amb Renhō.[11]
Primers anys de carrera política (1993–2025)
[modifica]Takaichi fou elegida per primera vegada a la Cambra de Representants del Japó a les eleccions generals japoneses de 1993 com a independent.[12] L'any següent es va afiliar al petit partit «Liberals» liderat per Koji Kakizawa, que aviat es va fusionar amb el Partit de la Nova Frontera (PNF).[13]
El 1996 Takaichi es presentà com a candidata oficial del PNF i fou reelegida a la Cambra de Representants (cambra baixa). Tanmateix, el partit va patir una derrota a escala nacional. El 5 de novembre, va acceptar la invitació del secretari general del PLD, Koichi Kato, i s'incorporà al partit. El fet de canviar de partit només dos mesos després d'haver guanyat les eleccions amb vots contraris al PLD li va suposar fortes crítiques per part dels membres del PNF.
Dins del PLD, Takaichi es va integrar a la facció Mori (formalment, la Seiwa Seisaku Kenkyūkai) i va exercir de viceministra parlamentària al Ministeri de Comerç Internacional i Indústria en el govern de Keizō Obuchi.[12] També va ser presidenta del Comitè d'Educació i Ciència.
A les eleccions generals japoneses de 2000 fou situada en primera posició a la llista de representació proporcional del PLD i guanyà fàcilment el seu tercer mandat. El 2002 fou nomenada viceministra sènior del Ministeri d'Economia, Comerç i Indústria del Japó sota el govern de Junichirō Koizumi.
A les eleccions generals japoneses de 2003 fou derrotada al Districte 1 de Nara pel diputat del Partit Democràtic del Japó Sumio Mabuchi. Es va traslladar a la propera ciutat d'Ikoma i va guanyar un escó al Districte 2 de Nara a les eleccions generals japoneses de 2005.[14] El 2004, mentre era fora de la Dieta, va ocupar una plaça de professorat d'economia a la Universitat de Kinki.[12]
Takaichi encapçalà un grup intern del PLD oposat a una llei que permetria als matrimonis conservar cognoms separats després del matrimoni (夫婦別姓), argumentant que això desmantellaria el sistema familiar tradicional japonès. A més, com a responsable de comunicacions, «va generar polèmica quan va suggerir que es podrien revocar les llicències a les cadenes de televisió que emetessin programes considerats políticament esbiaixats pel govern, un comentari àmpliament criticat com a repressió de la llibertat d'expressió».[2]
Està afiliada a l'organització ultranacionalista Nippon Kaigi.[15]
Primer govern d'Abe
[modifica]Takaichi fou ministra d'Estat per als Afers d'Okinawa i Territoris del Nord, ministra d'Estat per a Política Científica i Tecnològica, ministra d'Estat per a la Innovació, ministra d'Estat per a Afers de Joventut i Igualtat de Gènere[16] i ministra d'Estat per a la Seguretat Alimentària en el gabinet del primer ministre Shinzō Abe.[12] A l'agost de 2007, fou l'única membre del gabinet d'Abe que es va unir a l'ex-primer ministre Junichirō Koizumi en la visita al Santuari Yasukuni en l'aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial.[17]
Segon govern d'Abe
[modifica]Després de la victòria del PLD a les eleccions generals japoneses de 2012, Takaichi fou nomenada presidenta del Consell de Recerca en Política. El gener de 2013 va recomanar que Abe emetés una «Declaració Abe» per substituir la Declaració Murayama, que havia demanat perdó pels danys que el Japó imperial havia causat a les nacions annexionades a través del domini colonial.[18]
El 3 de setembre de 2014, Takaichi fou nomenada ministra d'Afers Interns i Comunicacions, en substitució de Yoshitaka Shindō. Poc després de ser nomenada ministra, es va publicar una fotografia seva amb Kazunari Yamada, líder del Partit Nacionalsocialista Obrer Japonès, un petit partit neonazi al Japó. Ella va negar qualsevol vinculació amb Yamada i afirmà que no hauria acceptat la fotografia si hagués conegut els seus antecedents.[19] També se la va mostrar promovent un llibre controvertit que elogiava les habilitats electorals d'Adolf Hitler el 1994.[20]
Takaichi fou una de les tres ministres que van visitar el polèmic Santuari Yasukuni el 2014,[21] la primera ministra en actiu a assistir al festival de tardor del santuari el 2016,[22] i una de les quatre ministres que hi van acudir en el 75è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, a l'agost de 2020.[23]
A les generals de desembre de 2014, va obtenir una majoria aclaparadora de 96.000 vots al seu districte, superant el segon classificat en 58.000 vots.[24]
El febrer de 2016 Takaichi declarà que el govern podria suspendre les emissions de les cadenes que difonguessin continguts políticament esbiaixats.[25] El Departament d'Estat dels Estats Units va assenyalar posteriorment que això «donava lloc a preocupacions sobre una pressió governamental creixent contra els mitjans crítics i independents».[26]
Un redibuix electoral de 2017, supervisat per Takaichi com a ministra d'Afers Interns, eliminà un dels districtes de la prefectura de Nara i la situà de nou enfrontada amb el seu antic rival Sumio Mabuchi.[14]
Takaichi fou substituïda per Seiko Noda el 3 d'agost de 2017, però tornà al càrrec de ministra d'Afers Interns i Comunicacions l'11 de setembre de 2019, en substitució de Masatoshi Ishida. Entre altres iniciatives, pressionà la televisió pública NHK perquè reduís les quotes que paguen els espectadors i reformés la seva governança,[27] i supervisà la distribució d'ajuts en efectiu durant la pandèmia de la COVID-19.[28]
Elecció de lideratge del PLD de 2021
[modifica]A l'agost de 2021 Takaichi expressà la seva voluntat de disputar al primer ministre Yoshihide Suga la presidència del PLD a les eleccions previstes per al 29 de setembre.[29] El 3 de setembre Suga anuncià que no es presentaria a la reelecció; l'endemà, diversos mitjans van informar que l'ex-primer ministre Abe havia traslladat el seu suport a Takaichi.[30] Suga, per la seva banda, donà suport al candidat rival Tarō Kōno.[31]
Filtració de documents del Ministeri d'Afers Interns
[modifica]El 2 de març de 2023, el senador opositor Hiroyuki Konishi (del Partit Democràtic Constitucional) declarà que havia obtingut un document de l'antic govern de Shinzō Abe que suggeria la intenció d'intervenir en la llibertat de radiodifusió mitjançant pressions polítiques sobre les cadenes crítiques amb l'executiu i el Partit Liberal Democràtic (PLD).[32] Takaichi era ministra d'Afers Interns i Comunicacions en el període al qual es referia el document. Quan se li preguntà en una sessió del comitè l'endemà, Takaichi afirmà que el document era «fabricat» i prometé dimitir de la Dieta si es demostrava que era autèntic.[32] Diversos dies després, el 7 de març de 2023, el ministeri confirmà l'autenticitat del document i els diputats de l'oposició demanaren la seva dimissió.[33] Arran d'aquesta confirmació, Takaichi es desdigué de la seva intenció de dimitir i insistí que les parts del document que la mencionaven eren incorrectes, afegint que Konishi havia de carregar amb la responsabilitat de provar-ne l'autenticitat.[33]
Elecció de lideratge del PLD de 2024
[modifica]Takaichi va ser una de les candidates en les eleccions per succeir Kishida com a presidenta del PLD el setembre de 2024. Entre els nou candidats, Takaichi va emergir com una de les favorites juntament amb Shigeru Ishiba i Junichirō Koizumi. Finalment, va quedar primera a la primera ronda, però va ser derrotada per Ishiba a la segona volta.[34]
Ishiba va oferir a Takaichi la presidència del Consell General del PLD, un dels càrrecs clau del partit, però ella ho va rebutjar.[35] Al novembre, va ser nomenada cap de la nova comissió de recerca del PLD sobre seguretat pública i mesures contra el terrorisme i el ciberdelicte.[36]
Presidenta del partit (des del 2025)
[modifica]El 18 de setembre de 2025 Takaichi va anunciar la seva candidatura a la presidència del PLD a les eleccions de 2025, després de la dimissió del primer ministre Shigeru Ishiba.[37] Segons les primeres enquestes, Takaichi i el ministre d'Agricultura Junichirō Koizumi eren vistos com els principals favorits.[38] A mesura que s'acostava el dia de les eleccions, Koizumi i Takaichi estaven pràcticament empatats en els sondejos.[39] Durant la campanya va intentar suavitzar la seva imatge política, auto-definint-se com a «conservadora moderada» i evitant pronunciar-se sobre la seva intenció, expressada anteriorment, de visitar el Santuari Yasukuni com a primera ministra.[40]
El 4 d'octubre, dia de les eleccions, Takaichi va quedar en primer lloc a la primera volta amb 183 vots (31,07%).[41] Koizumi va quedar segon amb 164 vots (27,84%), cosa que significava que tots dos passaven a la segona volta per escollir el líder del partit.[41] Takaichi va acabar guanyant la segona volta amb un marge del 54% contra el 46%, cosa que la convertia en la nova líder del PLD i, per tant, molt probablement en la primera dona primera ministra del Japó a mitjan octubre.[42] El 10 d'octubre el principal representant del Komeito, Tetsuo Saito, va anunciar que trencava la coalició de govern per desacords amb Takaichi.[43]
Primera ministra del Japó
[modifica]El 21 d'octubre de 2025 Takaichi es va convertir en la primera dona que aconsegueix ser primera ministra del Japó.[44]
Posicions polítiques
[modifica]Takaichi és una conservadora de línia dura i una nacionalista de línia dura.[5][45][46][47][48] Takaichi és membre de l'organització Nippon Kaigi, considerada ultranacionalista.[49] Tarō Kōno, un altre ministre del PLD i membre de la Cambra de Representants, ha afirmat que Takaichi es troba a l'extrema dreta de l'espectre polític dins del partit.[50] Takaichi ha estat qualificada d'extrema dreta per Deutsche Welle i el South China Morning Post.[51][52] El 2021, la revista Time la va descriure com a ultraconservadora.[53] L'ex primer ministre Fumio Kishida suposadament li havia posat el sobrenom de «Takaichi Taliban».[40]
Takaichi sovint cita Margaret Thatcher com a model a seguir.[5][54] Com Thatcher, és coneguda amb el sobrenom de «Dama de Ferro».[54][55][56]
Economia
[modifica]Pel que fa a l'economia, ha manifestat la seva voluntat de continuar amb les polítiques de l'Abenomics.[57]
Qüestions socials
[modifica]Ha expressat opinions socialment conservadores, incloent-hi l'oposició al matrimoni entre persones del mateix sexe i el suport a mantenir l'obligació que les parelles comparteixin cognom després del matrimoni.[5] També va afirmar que un pla governamental sobre igualtat de gènere al desembre de 2020 podia «destruir l'estructura social basada en les unitats familiars».[58] Takaichi també s'oposa a canviar la llei per permetre que una dona pugui convertir-se en emperadriu del Japó.[5]
Takaichi dóna suport a sancionar els mitjans que critiquin el govern i a empresonar aquells que danyin la bandera nacional japonesa.[49] El 2014 va rebre en el seu despatx extremistes d'extrema dreta.[49] Aquell mateix any va aparèixer una fotografia seva en un anunci d'una revista de Tòquio promocionant un llibre de 1994 titulat Hitler's Election Strategy.[59]
Takaichi exerceix com a vicepresidenta de la conferència parlamentària de la Shinto Association of Spiritual Leadership (Shinto Seiji Renmei),[10] que advoca per la restauració dels ritus religiosos xintoistes i l'educació moral.[60]
Política exterior
[modifica]Les posicions de Takaichi foren descrites com «bel·licistes en matèria de defensa i diplomàcia».[2] Defensa la revisió de l'article 9 de la constitució japonesa que prohibeix al país entrar en conflictes armats.[5] Considerada una falcó respecte a la Xina, ha estat crítica amb pràctiques econòmiques com el robatori de propietat intel·lectual i ha defensat reduir la dependència econòmica del país. Ha defensat també el desplegament de míssils de mitjà abast dels EUA al Japó,[61] i la retirada de les boies marines desplegades per la Xina en el marc de la Disputa de les illes Senkaku.[62] A l'abril de 2025 va visitar Taiwan i es va reunir amb el president Lai Ching-te. Ha reiterat l'afirmació de Shinzo Abe que una «emergència a Taiwan és una emergència per al Japó».[63] Durant les eleccions presidencials del PLD de 2021, en les quals va quedar tercera, la seva política respecte a la Xina va ser considerada la més dura dels quatre candidats.[61]
Takaichi ha afirmat que els crims de guerra comesos pel Japó durant la Segona Guerra Mundial han estat exagerats.[5] Té una visió negativa de la Declaració Kono i de la Declaració Murayama, que reconeixien els Crims de guerra japonesos, incloent-hi les Dones de consol. En una aparició televisiva el 18 d'agost de 2002, li van preguntar: «Creu que la guerra del Japó després de l'Incident de Manxúria va ser una guerra d'autodefensa?», a la qual cosa va respondre: «Crec que va ser una guerra per seguretat».[64] L'abril i l'agost de 2024 va visitar el Santuari Yasukuni, signant en ambdues ocasions com a ministra d'Estat.[65]
Vida personal
[modifica]Takaichi es va casar amb Taku Yamamoto, també membre de la Cambra de Representants, el 2004.[66] La parella no va tenir fills propis, però Takaichi va adoptar els tres fills del seu marit d'un matrimoni anterior. El juliol de 2017 van acordar divorciar-se, amb Takaichi al·legant diferències polítiques i d'aspiracions com a motiu.[67][68] No obstant això, es van tornar a casar el desembre de 2021. Té quatre nets a través dels seus fills adoptius.[69][70] L'any 2025, Yamamoto va patir un infart cerebral, que li va paralitzar el costat dret del cos, i Takaichi en va assumir la cura.[71]
És aficionada a les curses de cavalls de la JRA, gran oient de rock japonès/ heavy metal —en especial de Demon Kakka, B'z i X Japan—, i seguidora de l'equip de beisbol Hanshin Tigers.[72]
Va canviar el seu cognom legal pel del seu marit durant el primer matrimoni, ja que la legislació japonesa obliga que tots els matrimonis comparteixin el mateix cognom. Després de tornar-se a casar, va ser Yamamoto qui va adoptar el cognom Takaichi.[73]
Historial electoral
[modifica]| Elecció | Edat | Circumscripció | Partit polític | Nombre de vots | Resultat |
|---|---|---|---|---|---|
| Eleccions a la Cambra dels Consellers del Japó 1992 | 31 | Circumscripció global de Nara | Independent | 159.274 | perduda |
| Eleccions generals japoneses 1993 | 32 | Circumscripció global de Nara | Independent | 131.345 | guanyada |
| Eleccions generals japoneses 1996 | 35 | 1a circumscripció de Nara | Nou Partit Frontal (NFP) | 60.507 | guanyada |
| Eleccions generals japoneses 2000 | 39 | Bloc de representació proporcional de Kinki | Partit Liberal Democràtic (PLD) | ーー | guanyada |
| Eleccions generals japoneses 2003 | 42 | 1a circumscripció de Nara | PLD | 65.538 | perduda |
| Eleccions generals japoneses 2005 | 44 | 2a circumscripció de Nara | PLD | 92.096 | guanyada |
| Eleccions generals japoneses 2009 | 48 | 2a circumscripció de Nara | PLD | 94.879 | escollida per representació proporcional |
| Eleccions generals japoneses 2012 | 51 | 2a circumscripció de Nara | PLD | 86.747 | guanyada |
| Eleccions generals japoneses 2014 | 53 | 2a circumscripció de Nara | PLD | 96.218 | guanyada |
| Eleccions generals japoneses 2017 | 56 | 2a circumscripció de Nara | PLD | 124.508 | guanyada |
| Eleccions generals japoneses 2021 | 60 | 2a circumscripció de Nara | PLD | 141.858 | guanyada |
| Eleccions generals japoneses 2024 | 63 | 2a circumscripció de Nara | PLD | 128.554 | guanyada |
Referències
[modifica]- ↑ Junko Ogura, Selina Wang, Helen Regan. «Fumio Kishida expected to become Japan's next Prime Minister after ruling party vote» (en anglès). CNN, 29-09-2021. [Consulta: 30 setembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Osaki, Tomohiro «Could Japan soon have a female leader? Sanae Takaichi emerges as a contender». The Japan Times [Consulta: 7 setembre 2021].
- ↑ «Ex-PM Abe supports conservative ally Takaichi as Suga's successor» (en anglès). Kyodo News, 04-09-2021. [Consulta: 4 setembre 2021].
- ↑ «第201回国会 本会議 第10号（令和2年3月17日（火曜日）». www.shugiin.go.jp. [Consulta: 12 setembre 2025].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 ; Inoue, Makiko; Hida, Hikari «A Hard-Line Conservative Hopes to Be Japan's First Female Leader». The New York Times, 20-09-2021 [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ Adams, Gregory. «SANAE TAKAICHI, Japan's new prime minister, is a heavy-metal drummer» (en anglès americà). [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ «高市早苗・前総務相の愛車は430万円「スープラ」 22年乗り続けてニッコリのお宝写真（全文）» (en japonès), 12-09-2021. [Consulta: 21 octubre 2025].
- ↑ 郁子, 木村. «自民党・高市早苗総裁が22年乗った愛車スープラを展示している奈良の博物館に来場者４倍» (en japonès), 07-10-2025. [Consulta: 21 octubre 2025].
- ↑ https://www.straitstimes.com/asia/east-asia/meet-sanae-takaichi-heavy-metal-fan-former-biker-chick-and-japans-pm-in-waiting
- ↑ 10,0 10,1 «プロフィール» (en japonès). sanae.gr.jp.
- ↑ «高市早苗氏が30年前、立民･蓮舫氏と並んでテレビ司会をしていた過去». NEWSポストセブン. [Consulta: 18 agost 2022].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «The Cabinet: TAKAICHI Sanae». Prime Minister's Office. [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «新党結成、政界再編の歴史 写真特集：時事ドットコム». 時事ドットコム. Arxivat de l'original el 2024-09-01. [Consulta: 15 setembre 2024].
- ↑ 14,0 14,1 Johnston, Eric. «Redrawing of Nara's electoral map may force internal affairs chief into rematch with DP's Mabuchi». The Japan Times, 21-05-2017. Arxivat de l'original el 2017-05-21. [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ " «Abe's reshuffle promotes right-wingers». KoreaJoongangDaily.joins.com [Consulta: 18 juny 2015].
- ↑ Tot i que el títol oficial en anglès fa servir el terme "Youth Affairs", el títol original japonès shōshika (少子化) s'adiu més amb «qüestió de la disminució de la natalitat».
- ↑ «Japan's Abe skips visit to WWII shrine». The Toronto Star, 16-08-2007. Arxivat de l'original el 2021-09-04. [Consulta: 4 setembre 2021].
- ↑ Martin, Alexander «Official Urges Abe to Review War Apologies». Wall Street Journal, 09-01-2013 [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Neo-Nazi photos pose headache for Shinzo Abe». The Guardian, 09-09-2014.
- ↑ Bacchi, Umberto. «Japan: Adolf Hitler Book Haunts Interior Minister Sanae Takaichi]». International Business Times, 11-09-2014. Arxivat de l'original el 2014-09-11.
- ↑ «3 Japan Cabinet ministers visit controversial Yasukuni Shrine a day after PM Abe's offering». , 18-10-2014.
- ↑ «Abe aide prays for world peace during visit to war-linked Yasukuni Shrine». The Japan Times, 19-10-2016 [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «EDITORIAL: Ministerial visits to Yasukuni cast doubts on Abe's views on history». The Asahi Shimbun. Arxivat de l'original el 2020-08-18. [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ Johnston, Eric. «In no-surprise poll, parties' main players re-elected in Kinki». The Japan Times, 21-12-2014. Arxivat de l'original el 2015-04-01. [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ Osaki, Tomohiro. «Sanae Takaichi warns that government can shut down broadcasters it feels are biased». The Japan Times, 09-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-02-09. [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Japan 2016 Human Rights Report». Arxivat de l'original el 2019-05-15.
- ↑ «Communications ministry asks NHK to cut viewing fees further». The Japan Times, 06-02-2020. Arxivat de l'original el 2021-10-25. [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Japan kicks off application process for ¥100,000 virus-relief handouts». The Japan Times, 01-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-02. [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «LDP's Takaichi seeks Japan's possession of 'national defense forces'». Mainichi Daily News, 27-08-2021 [Consulta: 4 setembre 2021].
- ↑ «Ex-PM Abe supports conservative ally Takaichi as Suga's successor». Kyodo News, 04-09-2021. Arxivat de l'original el 2021-09-04. [Consulta: 4 setembre 2021].
- ↑ Sim, Walter. «Suga backs Kono, Abe picks Takaichi: Battle lines drawn in fight for Japan's top job». The Straits Times, 04-09-2021. Arxivat de l'original el 2021-09-04. [Consulta: 4 setembre 2021].
- ↑ 32,0 32,1 «Japan minister vows to quit if document on broadcasters proven real», 03-03-2023. [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ 33,0 33,1 «Japan ministry says files suggesting pressure on media were its documents», 07-03-2023. [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ «【速報中】自民党新総裁に石破氏 決選投票で高市氏破る» (en japonès). Nikkei, 27-09-2024.
- ↑ Fujiwara, Shinichi «Koizumi to be LDP's 'face' while Takaichi declines Ishiba's offer». Asahi Shimbun [Tokyo], 29-09-2024 [Consulta: 30 setembre 2024].
- ↑ «高市早苗氏、「闇バイト」「サイバー犯罪」対策の自民党調査会トップに» (en japonès). Yomiuri Shimbun, 15-11-2024 [Consulta: 30 maig 2025].
- ↑ «Japan veteran lawmaker Takaichi says she will run in LDP leadership race». chinadailyhk. [Consulta: 18 setembre 2025].
- ↑ ; Swift, Rocky«Japan PM hopefuls prepare leadership bids, markets recoil», 08-09-2025. Arxivat de l'original el 8 September 2025. [Consulta: 8 setembre 2025].
- ↑ «Japan Polls Split on Whether Koizumi or Takaichi Leads LDP Race», 28-09-2025. Arxivat de l'original el 3 October 2025.
- ↑ 40,0 40,1 «Takaichi Sanae, the hardline nationalist who may soon lead Japan». The Economist [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ 41,0 41,1 «Takaichi and Koizumi head to runoff in LDP leadership race», 04-10-2025.
- ↑ ; Ninivaggi, Gabriele; Takahara, Kanako«Takaichi poised to become Japan's first female PM after winning LDP poll», 04-10-2025.
- ↑ Kantaro Komiya, Tim Kelly. «Japan's ruling coalition splits, throwing Takaichi's PM bid into doubt» (en anglès), 10-10-2025. [Consulta: 21 octubre 2025].
- ↑ «La conservadora Sanae Takaichi se convierte en la primera mujer en ser primera ministra de Japón» (en castellà). Público, 21-10-2025. [Consulta: 21 octubre 2025].
- ↑ «Takaichi Sanae, the hardline nationalist who may soon lead Japan». The Economist, 26-09-2025 [Consulta: 27 setembre 2025].
- ↑ «Japanese PM denies media reports of his resignation after bruising election loss». France 24, 23-07-2025 [Consulta: 24 juliol 2025]. «Ishiba defeated hardline conservative Sanae Takaichi in a party leadership runoff last year.»
- ↑ Inagaki, Kana «Sanae Takaichi outlines bid to become Japan’s first female prime minister». Financial Times [Tokyo], 08-09-2021 [Consulta: 24 juliol 2025].
- ↑ McCurry, Justin «Japan PM Shigeru Ishiba to resign amid fallout from disastrous elections» (en anglès). The Guardian, 07-09-2025 [Consulta: 8 setembre 2025].
- ↑ 49,0 49,1 49,2 Mark, Craig «Who will replace Yoshihide Suga as Japan’s prime minister? Here’s a rundown of the candidates». The Conversation, 06-09-2021 [Consulta: 24 juliol 2025].
- ↑ Johnston, Eric «Sanae Takaichi unveils LDP president bid with call for party's rebirth». The Japan Times, 09-09-2024 [Consulta: 24 juliol 2025].
- ↑ Ryall, Julian «Japan: Election looms as key test for new PM». Deutsche Welle [Tokyo], 10-02-2024 [Consulta: 24 juliol 2025].
- ↑ «Politicians accused of extremism after photos with Japanese far-right leader». South China Morning Post, 09-09-2014 [Consulta: 24 juliol 2025].
- ↑ «A Hard-Line Conservative Hopes to Be Japan’s First Female Leader (Published 2021)» (en anglès). , 20-09-2021 [Consulta: 12 setembre 2025].
- ↑ 54,0 54,1 «Does Sanae Takaichi have a real shot at becoming Japan's first female leader?». The Japan Times, 25-09-2024 [Consulta: 27 setembre 2025]. «A newscaster turned politician, Takaichi is a longtime admirer of ‘The Iron Lady,’ former British Prime Minister Margaret Thatcher.»
- ↑ «Will 'Iron Lady' Takaichi Sanae Be Japan's First Female Prime Minister?». The Diplomat, 24-09-2025 [Consulta: 27 setembre 2025]. «Whether Japan will have its first female prime minister will depend on the performance of Japan's own "Iron Lady," Takaichi Sanae.»
- ↑ «Japan's 'Iron Lady' Sanae Takaichi appeals to China hawks before LDP vote». South China Morning Post, 21-09-2021 [Consulta: 27 setembre 2025].
- ↑ Brasor, Philip. «Sanae Takaichi asserts her independence with the media». The Japan Times, 25-09-2021. Arxivat de l'original el 2021-09-25. [Consulta: 13 octubre 2021].
- ↑ Jha, Preeti «The couples accused of destroying Japan's families». BBC, 03-03-2021 [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ Johnston, Eric «New Cabinet ministers' pasts coming back to haunt Abe». The Japan Times, 10-09-2014 [Consulta: 24 juliol 2025].
- ↑ «Shinto Association of Spiritual Leadership (Shinseiren)». Constitutional Revision. Arxivat de l'original el 2024-08-16. [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ 61,0 61,1 «日本继任首相争夺战 中国变成发烧话题». 美国之音, 23-09-2021. [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ 産経新聞. «高市早苗氏、中国に「言うべきは言う」尖閣ブイは撤去 韓国は「昭和ソング人気うれしい」». 産経新聞：産経ニュース, 09-09-2024. [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ 由章, 西見. «台湾の頼総統「高市氏は台湾の揺るぎない友人」と祝意 4月の訪台で会談、連携強化で一致». 産経新聞：産経ニュース, 04-10-2025. [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ «高市早苗氏の政策・世界観を分析する──「保守」か「右翼」か». Newsweek, 10-09-2021. Arxivat de l'original el 15 September 2025. [Consulta: 29 juliol 2025].
- ↑ «Japanese minister Takaichi visits Yasukuni Shrine». The Japan Times, 23-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-23. [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ «Marriage Report». Arxivat de l'original el 2015-06-02. [Consulta: 15 setembre 2024].
- ↑ «高市総務相「仮面夫婦」だった自民党の山本拓衆院議員と離婚 〈週刊朝日〉». AERA dot. (アエラドット), 19-07-2017. Arxivat de l'original el 2020-09-08. [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ 「週刊文春」編集部. «高市早苗デッド政調会長の再婚 夫の山本拓血を求める・前衆院議員が「高市姓」に». 文春オンライン, 27-04-2022. Arxivat de l'original el 2022-04-27. [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ «高市早苗の家族は？息子は養子？孫の存在・結婚・離婚の情報についても調査！ ｜ monjiroBLOG». monjiroBLOG. Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ «高市総務相が山本拓議員と離婚 政治的立場の違いで - 社会 : 日刊スポーツ». nikkansports.com. Arxivat de l'original el 2021-10-29. [Consulta: 18 setembre 2024].
- ↑ «高市早苗氏の夫・山本拓元衆院議員が脳梗塞で右半身まひ 妻が介護». Yahoo! Japan, 28-09-2025. [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ «Takaichi Sanae, Japan's new conservative leader», 04-10-2025. [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ «(2ページ目)高市早苗政調会長の再婚 夫の山本拓・前衆院議員が「高市姓」に» (en japonès). Shūkan Bunshun, 27-04-2022.
- ↑ «高市早苗 | 49a Elecció de la Cambra de Representants 2021, 2a circumscripció de Nara». 政治山. Arxivat de l'original el 15 September 2025. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ «高市早苗 | Resultats electorals (Cambra de Representants) | 国会議員白書». kokkai.sugawarataku.net. Arxivat de l'original el 14 May 2021. [Consulta: 23 novembre 2024].