Sancho Panza

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeSancho Panza
1879, El ingenioso hidalgo D. Quijote de la Mancha, Sancho Panza, Mestres (cropped).jpg
Tipus personatge literari
personatge humà de ficció
Creat per Miguel de Cervantes Saavedra
Context
Present a l'obra Don Quixot de La Manxa
Dades
Sexe home
Ocupació escuder
Religió catolicisme
Família
Cònjuge Teresa Panza Tradueix
Altres
Propietari de Rucio Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Il·lustració feta per Gustave Doré. Sancho a l'esquerra i Don Quijote a la dreta

Sancho Panza és un dels personatges principals de la novel·la El Quixot, escrita per Miguel de Cervantes Saavedra.

Don Quixot, el personatge principal, es pren per un cavaller medieval i decideix sortir a la recerca d'aventures. La tradició mana que tot cavaller errant tingui un escuder. Per a tal comesa convenç

« un labrador vecino suyo, hombre de bien [...], pero de muy poca sal en la mollera.[1] »

que es deia Sancho Panza. A diferència del seu senyor, Sancho és un home realista i pràctic que el seguirà fidelment dalt d'un ase, tot i que no entén els seus idealismes. Mentre Don Quixot es dedica a resoldre imaginaris greuges que troba pel camí, el seu escuder, senzill i bonàs, tractarà de dissuadir-lo perquè no es fiqui en complicacions.

Saviesa popular[modifica]

El refranyer representa el bagatge cultural popular acumulat a través dels segles. Tradicionalment, el camperol ha recorregut als refranys per resoldre les limitacions culturals i lingüístiques, típiques d'èpoques passades. Les dites populars li permetien manifestar el seu parer i justificar la seva manera de fer de forma ràpida i senzilla; ja que aconseguia resumir tot el seu pensament en una frase que sàviament ho expressava millor i més eficaçment. Sancho és un reflex literari d'aquest costum, i al llarg de l'obra presentarà multitud de dites populars que l’exemplificaran. Heus aquí alguns exemples.

  • Donde una puerta se cierra otra se abre.
  • No con quien naces, sino con quien paces.
  • De noche todos los gatos son pardos.
  • Ándeme yo caliente y ríase la gente.
  • Cuando a Roma fueres, haz como vieres.
Don Quixot i Sancho Panza

El Quixot, per contra, home culte, s'embolicarà moltes vegades en els seus pensaments, fent-los incomprensibles a Sancho. Sancho recorria a tants refranys, que el Quixot va acabar per dir-li:

« –No más refranes, Sancho, pues cualquiera de los que has dicho basta para dar a entender tu pensamiento; y muchas veces te he aconsejado que no seas tan pródigo en refranes y que te vayas a la mano en decirlos; pero paréceme que es predicar en desierto, y "castígame mi madre, y yo trómpogelas".

–Paréceme –respondió Sancho– que vuesa merced es como lo que dicen: "Dijo la sartén a la caldera: Quítate allá ojinegra". Estáme reprehendiendo que no diga yo refranes, y ensártalos vuesa merced de dos en dos. –Mira, Sancho –respondió don Quijote–: yo traigo los refranes a propósito, y vienen cuando los digo como anillo en el dedo; pero tráeslos tan por los cabellos, que los arrastras, y no los guías; y si no me acuerdo mal, otra vez te he dicho que los refranes son sentencias breves, sacadas de la experiencia y especulación de nuestros antiguos sabios; y el refrán que no viene a propósito, antes es disparate que sentencia. Pero dejémonos desto, y, pues ya viene la noche, retirémonos del camino real algún trecho, donde pasaremos esta noche, y Dios sabe lo que será mañana.[2]

»

Governador[modifica]

Quan comença la segona part del llibre, la ínsula (illa) de Barataria, promesa per Don Quixot a Sancho, és concedida per un duc, però Sancho no triga a desistir d'aquest ofici perquè no serveix. Les males jugades que li van fer ho corroboraven, ja que tot es tractava d'una burla per part del duc i la duquessa.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sancho Panza Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. Primera part, capítol VII
  2. (Segunda parte, capítulo LXVII