Vés al contingut

Sandra Gómez Cantero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSandra Gómez
Imatge
Al GP de Gran Bretanya del 2016 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Sandra Gómez Cantero Modifica el valor a Wikidata
23 gener 1993 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esporttrial
enduro Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAlfredo Gómez Cantero Modifica el valor a Wikidata
Lloc websandragomez.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: www.sandragomez.es X: sandragomez_11 Instagram: sandragomez.11 Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatEspanya Espanya
Temporades2003 -
EquipsGas Gas, Ossa, Scorpa, TRRS, Husqvarna, Fantic
Palmarès en trial
TDN8 femenins (2008, 2010-2012, 2017, 2019, 2021-2022)
C. d'Espanya2 (2011, 2014)
Palmarès en enduro
FIM E-Xplorer2 femenines (2023-2024)

Sandra Gómez Cantero (Madrid, 23 de gener de 1993) és una pilot de motociclisme fora d'asfalt espanyola. Va començar a destacar en la modalitat del trial, en què va guanyar dos campionats d'Espanya femenins i fou membre de la selecció espanyola que va guanyar el Trial de les Nacions femení en vuit ocasions. Més tard es va decantar per l'enduro i els ral·lis raid, on ha assolit també diversos èxits en categoria femenina, com ara la victòria al Ral·li del Marroc[1] i a la Copa del Món FIM E-Xplorer[2] el 2024 o la victòria al Ral·li Dakar el 2025.[3]

El seu germà gran, Alfredo Gómez, és també un pilot de trial i enduro de renom.

Carrera esportiva

[modifica]

Trial

[modifica]

Sandra Gómez va començar a competir al campionat d'Espanya de trial en categories d'iniciació el 2003, acabant-hi en quarta posició. Tot i ser força jove (deu anys) i competir contra pilots més experimentats, va anar progressant durant els anys següents.[4] El 2008 va acabar tercera a la principal categoria femenina del campionat per darrere de la vigent campiona del món Laia Sanz i de Mireia Conde. Gràcies a això va obtenir lloc a l'equip espanyol per al Trial de les Nacions (TDN) al costat de les seves rivals. La prova es va celebrar a Andorra i la selecció espanyola femenina hi va guanyar.[5] El 2009 es van repetir fil per randa els resultats de la temporada anterior i el campionat estatal va acabar en el mateix ordre a les tres primeres posicions. Gómez es va assegurar un lloc habitual a l'equip del TDN, tot i que aquest any la selecció espanyola va ser superada per la britànica.

Al campionat d'Espanya del 2010 obtingué una tercera posició i dues de segones que la van fer pujar al segon lloc de la classificació final, una vegada més per darrere de Laia Sanz. També va afegir una segona victòria al TDN quan l'equip habitual de Sanz, Gómez i Conde va guanyar la prova, aquest any celebrada a Polònia. El 2011, Gómez va guanyar les tres proves del campionat estatal i es va proclamar campiona d'Espanya per primera vegada. Tot seguit va tornar a repetir la seva victòria al TDN, aquest cop a Itàlia.

Mireia Conde va superar Sandra Gómez al campionat d'Espanya del 2012 per només 4 punts i la madrilenya va compartir el subcampionat amb Laia Sanz. Més tard, va guanyar el seu tercer TDN consecutiu a Suïssa. Gómez també va ocupar un lloc destacat al Campionat del Món de trial femení durant tot l'any, obtenint sengles segons llocs a Andorra i Suïssa i acabant la temporada en tercer lloc final.[6]

Després de signar un acord amb Ossa el 2013,[7] Gómez va quedar segona al campionat d'Espanya per darrere de Mireia Conde, aquesta vegada per un marge de 6 punts, però el 2014 no va fallar i va guanyar les tres rondes del campionat, recuperant el títol de campiona d'Espanya. També va quedar tercera al Campionat del Món després de pujar al podi en tres de les quatre rondes.

El 2015, Gómez va deixar Ossa per a pilotar una Scorpa i va caure al vuitè lloc final del campionat del món, però el 2016, amb Gas Gas, va acabar la temporada com a subcampiona per darrere d'Emma Bristow.[8] Va repetir l'èxit el 2017, juntament amb una altra victòria al TDN per davant de les britàniques.[9]

El 2018 va començar amb un segon lloc a la primera ronda del Campionat del Món femení, celebrada al Japó, i va acabar la temporada amb un nou subcampionat per darrere d'Emma Bristow. L'espanyola va repetir el triomf al TDN encara tres anys més (2019, 2021 i 2022).

Enduro i ral·lis

[modifica]

Sandra Gómez va començar a alternar el trial amb l'enduro de jove i més tard va córrer també en ral·lis al desert. El 2022 va debutar al Ral·li Dakar en la categoria de motocicletes i des d'aleshores hi ha anat corrent anualment.[10] El 2025 en va guanyar la categoria femenina amb una Fantic, essent l'única dona a acabar la cursa.[3] El 2024 ja havia guanyat el Ral·li del Marroc, també amb una Fantic.[1]

Pel que fa a la modalitat de l'enduro, els anys 2023 i 2024 en va guanyar la Copa del Món FIM E-Xplorer, destinada a motos elèctriques.[2] Al mateix temps, Gómez ha destacat en la modalitat del Hard Enduro, en què a manca de categoria femenina ha de competir pràcticament com a l'única dona contra els seus rivals masculins.[10]

Palmarès

[modifica]

Trial

[modifica]

Enduro

[modifica]
  • 2 Copes del Món FIM E-Xplorer en categoria femenina (2023-2024)

Ral·lis

[modifica]
  • 1 Victòria al Ral·li del Marroc en categoria femenina (2024)
  • 1 Victòria al Ral·li Dakar en categoria femenina (2025)

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Sandra Gómez se impone en el Rally de Marruecos» (en castellà). fedemadrid.com. FMM, 15-10-2024. [Consulta: 17 març 2025].
  2. 1 2 «Tosha Schareina y Sandra Gómez, campeones del mundo FIM E-Xplorer» (en castellà). marca.com. Marca, 23-09-2024. [Consulta: 17 març 2025].
  3. 1 2 «Sandra Gómez triunfa en el Dakar 2025 al ganar la categoría femenina» (en castellà). eldiariodemadrid.es. Diario de Madrid, 18-01-2025. [Consulta: 17 març 2025].
  4. ↑ «Spanish Championship» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 9/6/2016. [Consulta: 7 novembre 2017].
  5. ↑ «Andorra TDN» (en anglès). fim-live.com.com. Arxivat de l'original el 28/3/2020. [Consulta: 7 novembre 2017].
  6. ↑ «Sandra Gomez Hopes For Home Trials» (en anglès). trialscentral.com, 08-09-2015. [Consulta: 7 novembre 2017].
  7. ↑ Llurba, Lluís. «Sandra Gómez, piloto oficial Ossa» (en castellà). motociclismo.es. Motociclismo, 25-01-2013. [Consulta: 7 novembre 2017].
  8. ↑ «Sandra Gomez Aiming for Vice-Champion» (en anglès). trialscentral.com, 06-09-2016. [Consulta: 7 novembre 2017].
  9. ↑ «TDN report 2017» (en anglès). trialmaguk.com. [Consulta: 7 novembre 2017].
  10. 1 2 «Sandra Gómez, una pionera en el hard enduro, el lado más salvaje de las dos ruedas» (en castellà). larazon.es. La Razón, 18-10-2023. [Consulta: 17 març 2025].

Enllaços externs

[modifica]
  • Sandra Gómez Cantero - Lloc web oficial (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sandra_Gómez_Cantero&oldid=36912797»