Sangonera comuna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuSangonera comuna
Hirudo medicinalis Modifica el valor a Wikidata
Svømmende blodigle.JPG
Hirudo medicinalis Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 NT-ca.svg
Gairebé amenaçada
UICN10190 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumAnnelida
ClasseClitellata
OrdreHirudinida
FamíliaHirudinidae
GènereHirudo
EspècieHirudo medicinalis Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

La sangonera comuna (Hirudo medicinalis), és una espècie animal del filum dels anèl·lids, classe (subclasse per a alguns) Hirudinea, ordre Arhychobdellida, família Gnathobdellae i gènere Hirudo.[1]

La sangonera comuna és l'espècie més coneguda de les nombroses espècies de sangoneres, difícils de distingir a simple vista.[2] És un anèl·lid o cuc anellat que manca de quetes i paràpodes. El seu cos, de fins a 20 cm, es divideix en 34 metàmers, però internament no presenta envans de divisió. Té un clitel que segrega un capoll incubador per a la progènie, anomenat comunament en anglès "cocoon" i que podria traduir-se com capoll.

Les sangoneres hematòfags viuen en l'aigua en tot el món i, en zones tropicals, n'hi ha de terrestres i arborícoles. Han estat usades per a sagnies des de fa milers d'anys. La seva principal utilitat medicinal actual és reduir ràpidament els hematomes i la inflor localitzada.

Les sangoneres estan protegides en nombrosos països per la seva disminució,[3] conseqüència de la destrucció de l'hàbitat, la contaminació i la predació pel Cranc de riu americà, una espècie invasora.[4] Al final del segle xix, més de 50 milions de sangoneres medicinals poblaven els pantans i estanys de França.[5] Avui dia sembla extinta en estat salvatge arreu d'Europa, tot i que hi ha senyals d'un retorn prudent en uns llocs.[6] La dessecació i pol·lució d'aiguamolls, els pesticides, la introducció d'espècies exòtiques han exterminat aquesta espècie i fet rares a la majoria. Poques persones a Europa Occidental han vist mai una sangonera en el seu medi natural.

Descripció[modifica]

En la part anterior presenta una ventosa bucal, la boca (amb tres mandíbules dentades), una ventosa posterior i anus. La boca, armada amb dents que utilitza per a tallar la pell de les víctimes a les quals sagna, succiona amb una poderosa faringe i la ventosa bucal. Entre les dents posseeixen unes glàndules que segreguen hirudina, que impedeix la coagulación de la sang.

El tub digestiu té nombrosos cecs on emmagatzemen la sang durant llarg temps. Usa una combinació de mucus i succió per a romandre prendida de la víctima mentre secreta en la ferida una enzima anticoagulant vasodilatadora que penetra en el torrent sanguini i fa que la sang flueixi en major quantitat.

Referències[modifica]

  1. «sangonera comuna». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «sangonera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Kutschera, U.; Elliott, Joy «The European medicinal leech Hirudo medicinalis L.: Morphology and occurrence of an endangered species». Zoosystematics and Evolution, 90, 2, 18-11-2014, pàg. 271–280. DOI: 10.3897/zse.90.8715. ISSN: 1860-0743.
  4. Labat, 2015, p. 202.
  5. Labat, 2015, p. 198.
  6. Labat, 2015, p. 197-203.

Bibliografia[modifica]

  • Labat, Frédéric «Redécouverte en Aquitaine de la sangsue médicinale Hirudo medicinalis (Linnaeus, 1758) (Annelida Clitellata). Statut de l'espèce en France, biologie et écologie» (en francès). Bulletin de la société linnéenne de Bordeaux, 43, 2015, pàg. 197-203.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sangonera comuna