Sangre de mayo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaSangre de mayo
Sangre-de-mayo.jpg
Fitxa
DireccióJosé Luis Garci Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticGil Parrondo Modifica el valor a Wikidata
GuióJosé Luis Garci i Horacio Valcárcel Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPablo Cervantes Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soJosé Antonio Bermúdez Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJosé Luis Garci Modifica el valor a Wikidata
VestuariLourdes de Orduña Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTelemadrid i Nickel Odeon Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena3 octubre 2008 Modifica el valor a Wikidata
Durada152 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost15.000.000 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema històric Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMadrid Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt1114715 Filmaffinity: 419219 Allmovie: v473204 Modifica els identificadors a Wikidata

Sangre de mayo és una pel·lícula espanyola de 2008 de gènere històric dirigida per José Luis Garci. L'argument està basat en dos dels Episodios nacionales de Benito Pérez Galdós, La Corte de Carlos IV i El 19 de marzo y el 2 de mayo,[1] n els quals es compta l'aixecament del poble de Madrid contra l'exèrcit francès aquarterat a la ciutat, el 2 de maig de 1808. Els fets van inspirar Goya els quadres Els afusellaments del tres de maig i La càrrega dels mamelucs a la Puerta del Sol.[2]

La pel·lícula va ser encarregada per la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, per a commemorar el bicentenari de la insurrecció contra les tropes del general Murat.[3] Va ser produïda per Nickel Odeón Dos y Telemadrid.[4]

Sinopsi[modifica]

Any 1808. El jove Gabriel Araceli treballa com a linotipista en una modesta impressió de Madrid. La seva xicota, Inés, és una bonica òrfena que viu a Aranjuez, acollida pel seu oncle, el malvat Don Celestino Santos. Durant la seva visita al lloc reial per veure la promesa, Gabriel coincideix amb la històrica revolta del 19 de març contra Godoy, el palau del qual és assaltat per la multitud. Pensant en el bé de la noia, Don Celestino va consentir que Inez es traslladés a Madrid per viure amb els seus parents don Mauro Requejo i la seva germana Restituta. Gabriel, que es troba a prop de la seva xicota, rep un treball com a cambrer en una botiga. Amb l'ajuda del noi Juan de Dios, que està enamorat de la noia, intenta segrestar Inés, perquè Don Mauro vol casar-se amb ella. I després de moltes vicissituds, Gabriel s'apropa a Inés aprofitant la recepció tumultuosa que els madrilenys rendeixen al nou rei Ferran VII, El desitjat. Tenen previst fugir a Cadis, el lloc de naixement del noi, però, amb el pretext del seu camí cap a Portugal, les tropes de Napoleó entren a Espanya. Han fet amics i aliats, però els soldats francesos són impopulars amb la població de Madrid, que els considera invasors. I el 2 de maig esclata la revolta popular contra els soldats imperials. I, de passada, Gabriel Araceli està involucrat en les ferotges batalles que tenen lloc a la Puerta del Sol i a altres llocs de Madrid.[5]

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

XXIII Premis Goya[6]
Categoría Persona Resultado
Millor actriu de repartiment Tina Sainz Candidata
Millor fotografia Félix Monti Candidat
Millor direcció artística Gil Parrondo Candidat
Millor disseny de vestuari Lourdes de Orduña Candidata
Millor maquillatge i perruqueria Romana González
Alicia López
Candidates
Millor so Miguel Rejas
José Antonio Bermúdez
Candidats
Millors efectes especials Juan Ramón Molina
Alberto Nombela
Candidats

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]